Amb el flamant retorn discogràfic d’Antònia Font encara relativament recent, el gratificant ‘Un minut estraboscòpica’ (2022), el compositor i guitarrista de la banda, Joan Miquel Oliver, eixampla la seua producció en solitari amb el seu setè disc d’estudi. ‘Electronic Devices’ (Oigo discos, 2023) és un nou tractat de pop rar i creatiu perfectament coherent amb la trajectòria de l’autor. Un món que no és aliè a l’imaginari de la banda però amb dimensions i subratllats propis.
Negar els vasos comunicants seria absurd, tenint en compte que el compositor de les cançons de banda i projecte en solitari és el mateix. El primer disc signat per Joan Miquel Oliver, Surfistes en càmera lenta (2005), contenia una visió minimal («Rellotge», «Pallasso») que va acabar prenent forma, amb el temps, en tot un disc d’Antònia Font, Vostè és aquí (2012). Així mateix, gran part del repertori de Bombón mallorquín (2009) («Dins un avió de paper», «Final feliç») podria formar part dels èxits de la banda matriu. I el mateix podríem dir d’unes altres cançons i uns altres discos d’Oliver. Pel mateix preu, tanmateix, imaginar aquelles cançons cantades per Pau Debon és ja un exercici inútil: han passat a l’imaginari amb un altre to de veu, un altre fraseig, una altra manera d’interpretar. Ambdós cançoners no són conjunts disjunts, però sí entitats diferenciades.
De fet, quan es contempla l’obra global signada per Joan Miquel Oliver en les cobertes, de la qual es compliran aviat les primeres dues dècades, és que s’aprecia millor el seu tarannà artístic autònom, el segell personal que atorga la seua manera de cantar i, sobretot, el fet d’anar per lliure. Un no haver de donar explicacions que, imaginem, facilita incloure en Electronic Devices un tall, «Cinquanta euros», que reprodueix un àudio de Whatsapp en què l’amic de l’artista Javier Dalmau conta una petita història real amb la inimitable sornegueria illenca. Una narració que transmet goig de viure, acompanyada d’una petita secció cantada per Oliver i una corfa instrumental que remet als experiments dodecafònics del músic durant la pandèmia.
Hi ha altres rareses com la miniatura lo-fi «Georgina», una petita narració en què un minut és suficient perquè visualitzem (mai millor dit: hi ha una imatge que ho vehicula) una discussió de parella. O la fascinant «Arquitectes», en què el gruix de la cançó és una bonica línia de piano rodejada de sons aquàtics, teclats immersius i onírics i redoblaments aïllats de bateria. També podeu incloure en aquest bloc «Què se fa quan passa això», en què passem d’una molt aconseguida base electrònica a un arpegi de guitarra que fa de parèntesi en la dinàmica maquinal. Un tall que conté una frase envernissada amb la meravellosa dicció balear: «Avui es teu desig, apunta cap a jo».
La part del repertori menys exploratòria és pop marca de fàbrica, que va tenir dos avançaments notables, la ballable «Robot Mayordomo», amb una d’aquelles històries que transmet lleugeresa i sona a hi, hi, ha, ha, però que conté un cert rerefons de distòpia trista, de posar-se en la pell de les futures màquines que, lluny de dominar el món rotllo Matrix, es veuen a si mateixes com a mà d’obra esclava. També la podeu mirar des del costat únicament humorístic.
L’altre avançament d’Electronic devices és la festiva «Siento feelings», mig homenatge italo-disco, mig cançó mediterrània a l’estil Oliver, coescrita amb la cantant italiana Stefi Lusini, qui entona una variació empoderada d’una frase mítica sorgida de la cultura pop: «Digas lo que digas, hagas lo que hagas, esta noche no me quito las bragas». Si voleu context, el trobareu en el videoclip reproduït una mica més amunt.
Comptat i debatut, el disc és un ufanós exercici d’elasticitat pop en música i textos entesa a la manera d’Oliver, que a més de les esmentades conté cançons per anar desfullant (i estimant) com «Se pon el sol», una altre dels temes que entren a sac en el cervell en part per la calidesa i immediatesa dels seus versos, «Pujam al top», una mena de samba marciana amb el tempo retardat, o «Barra lliure», una història d’amor que recorda tèbiament els Magnetic Fields, una de les possibles referències forasteres que podria haver nodrit l’univers Oliver.
Una carrera en solitari, en tot cas, amb singularitat i rellevància, com la que han assolit referents del mallorquí com Jaume Sisa, Albert Pla o Pascal Comelade, amb els quals ha compartit projectes i escenaris, no per casualitat. Un motiu de celebració. Llarga vida.
Electronic Devices té primeres dates de presentació a Porreres (Mallorca, 11 de novembre), Cruïlla de Tardor (Sala Razzmatazz, Barcelona, 25 de novembre), Loco Club (València, 26 de novembre) i Sala Nell’s (Londres, 8 de desembre).
