Música

Els superpoders pop illencs de Da Souza

Potser és la lírica desenfadada, sense prejudicis i directa, molt arrelada a la idiosincràsia illenca. Tal vegada, la manera de cuinar cançons amb ingredients coneguts però resultats singulars, com la cuina imbatible de les nostres iaies. Segurament, és la preciosa fonètica i musicalitat del seu català. I la petjada deixada per Antònia Font i uns altres músics. Hi ha una mica de tot plegat. El ben cert és que en una realitat òptima, el pop manufacturat a les Illes Balears hauria de dominar el món. ‘Dies d’attrezzo’ (Bankrobber, 2022), el darrer àlbum dels mallorquins Da Souza, és l’enèsim desplegament dels superpoders pop propis de les Illes. En el seu cas, a més, amb una fórmula molt refinada i personalitzada, fruit d’un bagatge ja important i del treball grupal.

El col·lectiu format per Lluís Cabot, Àngel Garau, Biel Stela, Xavier Hernàndez i Guillem Portell (seguint disciplinadament l’ordre del full promocional) va debutar quasi una dècada enrere amb un notable pop-rock de filiació indie (Flors i violència, 2013) que anaren depurant en els posteriors treballs, Bossanova infinita (2015) i, sobretot, Gran salt endavant, de 2016. D’aquella etapa ens deixen cançons perdurables com «Tot és per sempre» o «Abril». En aquell punt de la partida, però, el pop en català ja estava submergit de ple en el tomb modernitzador del discurs metafísic, que dotava l’escena de singularitat i sonoritat pròpies. Futbol d’avantguarda (2018) és la meritòria aportació Da Souza a la nova panoràmica, un treball lluminós, molt californià, que contenia píndoles pop perfectes com «Migracions de salmons».

Amb Salsa agredolça (2020) fan, ara sí, el gran salt, en trobar un relat musical propi. La bandera d’aquell disc era «Metres per segon» (més de 800.000 reproduccions en Spotify), però el disc anava ben assortit de material de primera, la qual cosa els va situar en una ona inèdita per a ells de repercussió i reconeixement. Estem parlant, per entendre’ns, dels nostres modestos estàndards pel que fa al pop en català, però tot i això el pas per festivals com Primavera Sound i Vida exemplificava el canvi de rol dins de l’escena.

La coberta del disc.

Hora de posar tota la carn en la graella, d’aprofitar el moment d’inspiració i pujada: el nou Dies d’attrezzo anava precedit d’un EP sorprenent, Boleros (2021), amb la celebrada «Pep» i un fantàstic gir de guió de folk estrany, meravellós, en col·laboració amb l’històric Tomeu Penya, «La faula del falcó II», continuació d’una cançó anterior dedicada al personatge d’un rapinyaire. Es veia venir que el següent pas, ara en forma d’àlbum, seria important. Tant com per a ser presentat, com a teloners de luxe, en el celebradíssim concert dels Antònia Font en el Palau Sant Jordi del passat 15 d’octubre.

La coralitat funciona

El grup explica la gènesi de Dies d’atrezzo en un encàrrec que finalment no va veure la llum, la banda sonora per a una pel·lícula no nata. A Da Souza la notícia els agafa amb feina avançada, potser d’això el nou disc hereta un cert aire cinematogràfic que no és aliè a la producció anterior. Però el canvi substancial és la incorporació a la composició del conjunt del grup, tasca fins ara centrada en Cabot. D’això se’n deriva un àlbum més divers, amb més idees i alternances en la tasca vocal. I per no treure la raó als músics, el seu treball més personal, en el qual ja despleguen una col·lecció de cançons amb les influències més filtrades, menys evidents. El treball més emancipat d’ombres metafísiques. Operatiu molt ben guiat per la producció de Pau Riutort, amb qui ja havien treballat en els enregistraments precedents.

Entrant en matèria, «Fotogrames», un dels avançaments del disc, és un single pletòric, amorosit i esfèric, amb una tornada irresistible. Immediatesa que comparteix amb els altres singles, com ara la molt divertida «24/7» («Ja van 20 o 30 torrades que em queden carbonitzades»), amb la qual juguen amb ritmes urbans i arranjaments electrònics gens rutinaris, ben inserits en la cançó. En aquesta línia expansiva, tanmateix, faríem èmfasi en «Bomba de fum», amb un treball sensacional de guitarres i melodies, una història d’amor enigmàtica. O en «S’ombra», una altra píndola pop tremenda, un gran treball compositiu i instrumental, que sembla tallada amb un diamant i que, a més, conté una certa faula ecologista en imaginar la devastació a mans del foc dels xalets turístics fruit de l’especulació.

No contents amb aquest desplegament , Da Souza van deixant al llarg del metratge delicatessen diverses, com les percussions lo-fi creuades amb la lluminositat vocal d’Eva Fernández en «Diarro» i delicats arranjaments de vent. Sumeu el subtil country-pop de «Sa fel», un tema curiós que parla de sang i fetge, de ploure a desgana, de raigs oblics que baixen del cel i de quan arriba el moment de traure la fel. «Quina setmana, i encara és dimarts», es lamenten en una de lletres que trenca amb l’efervescència general.

Tot esclata, però, quan arriba la tercera part de la història del nostre cèlebre rondinaire, «La Faula del Falcó III», ara de la mà de Joana Gomila i les atmosferes de Laia Vallès. Explicar-la no és fàcil: imagineu un inici de cançó més o menys convencional, de pop agradós, per anar de sobte a una pausa i, seguidament, a un segment de folk rabiosament contemporani, amb la Gomila fent un fraseig inequívocament d’arrels sobre un fons electrònic ben explícit i contundent. I pausa i torna la cançoneta pop, amb una radiofònica veu com en off. Sensacional.

Da Souza: superpoders pop illencs @Manuel Pomar

Ja no tornarem a escoltar un tall tan deliciosament boig, però «Calor de juny» té també les seues singularitats: pel to, per una lletra mandrosa sobre els efectes benèfics de la calitja («canten ses cigales i jo soc feliç») i per patrons rítmics molt interessants. Mentrestant, «Robots de neteja» retorna la mirada humorística en una mena de rock marcià, un Quimi Portet a la mallorquina sobre illes de plàstic, cotxos híbrids, calaixos de sastre i «ses coses que abans me llevaven la son i ara me mantenen despert». Cada vegada que l’escoltes li trobes més rotllo.

«Es toldo» i les seues cadències electròniques i cinematogràfiques fan de pont a «Meravelles», una penúltima pilotada per l’escaire, farcida de detalls bonics i una nova tornada adhesiva. «Ses dents» és una tancada minimalista i preciosista, una mica com manen els vells cànons en desús. «Com s’ha fet tan tard / tan aviat, tan aviat per tots. / Com m’ha superat / aquest tros, aquest tros de jo», canten, lacònicament.

Amb tot i això, s’agreix aquest final entre bonic i trist que, potser sense pretendre-ho, esdevé un dels grans moments d’un disc rotund i concloent. Un d’aquells que sols poden fer els privilegiats posseïdors del do. Els que ja no formen part de l’attrezzo perquè ocupen el centre de l’escenari.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970 i criat a Xàtiva. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat set novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter.El seu darrer llibre, el thriller 'Això no és un western', va ser finalista del Festival València Negra. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close