Música

Joan Fuster, amb els ulls de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba

El festival Barnasants de cançó d’autor fa la seua cloenda pel que fa als concerts al País Valencià amb una actuació a la Rambleta amb molta molla, amb Maria del Mar Bonet i Borja Penalba i l’esperit de Joan Fuster i la seua obra planant durant gran part de l’espectacle. El tribut de la cantautora mallorquina a l’intel·lectual de Sueca, una figura que la va impressionar quan el va conèixer personalment i la flama del qual ha tractat de mantenir viva des del seu vessant artístic i cívic. El recital serà l’aportació no menor d’aquesta parella artística a l’Any Fuster.

En un dels seus molts escrits dedicats a la música, Joan Fuster reconeixia el que havia significat la Nova Cançó per generar en els territoris de parla catalana un sentiment d’unitat i pertinença. I posava com a exemple el fet que Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, La Trinca o Maria del Mar Bonet havien aconseguit ser vistos com a artistes propis al País Valencià malgrat la disparitat dels accents. «La presumpta entelèquia dels Països Catalans deu molt a la Nova Cançó», concloïa el de Sueca.

Aquest suport de la música en català al pensament fusterià va estar molt present durant la presentació del concert que tindrà lloc demà dissabte la Rambleta de València, com ara quan el director de Barnasants, Pere Camps, va recordar el caràcter confederal del festival i la trentena de concerts organitzats en terres valencianes. Reflex d’una filosofia que projecta espectacles en tots els racons del domini lingüístic i propulsa el flux d’artistes amb diversos accents en totes les direccions de la nostra geografia. Quelcom difícil d’imaginar quan es va posar en marxa el festival, l’any 1996, en un barri de Barcelona.

Tot i les dificultats polítiques, com ara un moment actual que continua sent molt delicat per la lluita permanent amb l’Estat espanyol («la llengua és la nostra l’ànima, això ho saben perfectament els que són enemics dels Països Catalans», va alertar Maria del Mar Bonet respecte de les estratègies contra l’ensenyament en català), d’una articulació encara «en bolquers», com va dir Borja Penalba, en al·lusió a la manca de voluntat política, aquella realitat «existeix culturalment».

Abel Guarinos, director de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Maria del Mar Bonet, Borja Penalba i Pere Camps, després de la presentació del concert, a la Rambleta.

La mostra és l’espectacle de dissabte: una mallorquina, un valencià i un català (el percussionista Antonio Sánchez serà la tercera pota), junts en un escenari, cantant en la nostra llengua i fent una picada d’ull a un intel·lectual sense el qual haguera estat molt difícil articular aquest espai, ni tan sols des del punt de vista cultural. Tot i que no és l’únic simbolisme, perquè l’actuació tindrà lloc «recuperant un espai concebut per robar», va dir Penalba en al·lusió a la més que controvertida concepció i trajectòria de la Rambleta, judicialitzada en el seu moment. «La València perdedora, la que paga la Rambleta», com diuen els versos de «València negra» de Borja Penalba i Mireia Vives, rescata l’espai per fer un tribut a Joan Fuster. No és poca cosa aquesta.

Dues versions i dos inèdits

La base de l’espectacle serà el repertori que va donar lloc al disc en directe Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba (2021), amb temes com «La dansa de la primavera», la versió ovidiana en «Homenatge a Teresa», el tema de Toti Soler «Em dius que el nostre amor» o els grans clàssics de la mallorquina, com ara «Què volen aquesta gent?» o «La Balanguera», entre més joies d’aquell cançoner enregistrat en viu en el Teatre Micalet.

I juntament amb tot això, el tribut a Joan Fuster, amb quatre temes. D’una banda, una versió del «Criatura dolcíssima» que va fer Lluís Llach sobre els versos segurament més coneguts del suecà. Després, una revisió d’una de les composicions que va fer Matilde Salvador sobre versos també fusterians i, finalment, però no menys important, l’estrena de dos temes, dues musicacions de Bonet-Penalba sobre poemes que no van voler revelar i que es deixaran com les sorpreses de la vetllada. «Musicar Joan Fuster no és fàcil, era un poeta bastant lliure i no té una obra tan vasta com la de Vicent Andrés Estellés, costa trobar poemes musicables”, argumentava Penalba. Comptat i debatut, «hem agafat el que més ens agrada».

Mentrestant, la versió de Matilde Salvador té la dificultat d’adaptar a l’estil de Bonet i Penalba el llenguatge de la compositora, la musicació per a piano i tenor dels versos. En tot cas, aquest tema té una significació especial per la mallorquina, atès que Salvador i una germana eren amigues de la seua mare «des del temps de la República». Ambdues dones solien anar a veure Maria del Mar Bonet quan actuava a València, va relatar la cantant emocionada.

Aquest bloc fusterià, altrament, comptarà amb la col·laboració de Francesc Anyó en la recitació i de l’acompanyament a les cordes d’Ana Requena (violí) i Yolanda Bueso (violoncel).

Un poeta «modern i transgressor»

A diferència dels coetanis de Fuster que tendeixen a amplificar la seua relació amb l’intel·lectual, Bonet va reconèixer que la seua relació directa va ser escassa. De jove, alguna visita a la casa de Sueca de l’escriptor. Anys més tard hi hagué una trobada més significativa, quan Maria del Mar Bonet, qui actuava a la zona de la Marina, es va allotjar a la casa de Raimon i Annalisa Corti a Xàbia. Allà hi havia també Joan Fuster.

«Em va semblar un home encantador molt atent amb els seus amics. Vaig ser observadora d’una gran amistat, era un home molt pròxim, molt divertit, molt intel·ligent. I d’una tendresa molt gran», explicava. Arran d’aquell encontre, «vaig anar de cap als seus llibres i vaig començar a entendre la seua poesia, un gran poeta valencià, absolutament modern i transgressor». També li va cridar l’atenció els poemes que dedicava a grans poetes mallorquins com Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, els versos dels quals han estat musicats per Bonet. «Els Països Catalans els tenia plenament integrats en el seu pensament», concloïa.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close