Des de petit, Jordi Fosas (Olot, 1976), actual director de la Fira de la Mediterrània, està vinculat al món de la cultura popular. Ha presidit durant més de dues dècades, el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny ( Les Preses) i ha dirigit durant pràcticament vint any el Festival ÉsDansa de Les Preses. Així mateix, professionalment està relacionat com a soci-cofundador de La Caraba Produccions-Serveis a la Cultura S.L- empresa especialitzada en la producció de grans esdeveniments.
Amb Jordi Fosas fem un repàs de l’experiència del seu primer any dirigint Fira de la Mediterrània 2019 però també de la situació de la cultura popular a casa nostra.
-Quina valoració fas de l’edició de la Fira de la Mediterrània 2019?
D’inici ens feia por i respecte perquè els relleus quasi sempre provoquen aquesta sensació. Per nosaltres va ser tot un repte fer-la. Personalment tot l’equip estem satisfets d’aquesta primera edició. Vàrem començar per explicar quina era la visió de fira, de donar un missatge molt clar que és (creiem que ho vam assolir), de posicionar-nos molt clar en el marc de les fires estratègiques que tenim en el país però també de posar en èmfasi aquesta arrel que tenim a casa nostra. Volem parlar en perspectiva de gènere.
També teníem una altra voluntat d’allò “de canvi de direcció artística, canvi de models”. S’ha de seguir sumant i construint el muret, pedra per pedra, aprofitant les bases ja construïdes. Per aquest motiu, vam demanar a David Ibáñez (Director Fira de la Mediterrània des del 2012 fins al 2018) que formés part de la Comissió Artística de la Fira per aportar tot el que ell havia treballat, especialment en l’apartat de músiques del món.
-Sents que Fira de la Mediterrània està ben acollida per la ciutat de Manresa?
Sí, i tant! Tenim aquest model de fires amb implicació de les ciutats que l’acullen i trobo molt interessant que això passi. Tenim molta feina, però en aquest aspecte, a ampliar a fer més implicació de la ciutat, dels col·lectius de la ciutat i del que hi passa al municipi. És molt important aquest arrelament a ciutat. Tot i que ja s’ha fet, encara tenim molta feina per acabar de consolidar aquesta implicació amb Manresa. Així mateix, no podem obviar que som aquest mercat estratègic de país i hem mirat més enllà de ciutat.
-Sents pressió i a la vegada incertesa perquè els pressupostos de la Generalitat no estiguin aprovats?
És molt necessari que hi hagi pressupostos aprovats. Evidentment a Cultura ens agradaria que hi hagués molt més. En aquest aspecte hi hem de treballar intensament totes les parts implicades per arribar a bon port. Ens hem de creure la cultura com aquest element basic, pal de paller d’una societat de benestar.
-Ara que ja heu tancat les inscripcions i ja comenceu a preparar l’edició d’enguany de la Fira de la Mediterrània, primera valoració del procés de propostes? Ens podries avançar algunes novetats prevists respecte altres edicions?
Hem rebut al voltant de 1.400 projectes, que és una xifra semblant a l’any passat. Respecte a les edicions 2017-2018, estem per sobre de 200 propostes més. La quantitat també ens espanta, no sabem si dir que estem davant d’una bona o dolenta notícia, perquè també vol dir que hi ha molta bona producció i es fa molt difícil el procés de selecció. Això és molt dur i realment passem un procés de dol perquè n’hem de descartar molts d’interessants, perquè no donem a l’abast per pressupost, per temps, per espais. Per fer-vos a una idea, de 1400 acabem seleccionant només una seixantena. Tenim una sensació de poca producció i poques finestres per a poder encabir tanta bones propostes.
-En alguna ocasió has comentat que t’agradaria que la fira no fos la música com l’eix principal de les propostes i que altres disciplines artístiques com per exemple la dansa, el circ, teatre o cultura tradicional gaudissin de més propostes? Segueixes amb aquesta idea? Podria ser una nova direcció en futures edicions de la Fira de la Mediterrània?
Per nosaltres l’eix de la Fira de la Mediterrània és la mirada cap a l’arrel, cap a la cultura de tradició sigui quina sigui la disciplina. Per tant la música n’és una però també el circ, la dansa, el teatre, la de carrer o les familiars. Nosaltres no volem emmarcar-nos en un àmbit, en un gènere precís. La nostra existència és aquest treball, aquesta mirada cap a l’arrel, la cultura popular i tradicional.
Per tant jo crec que la Fira de la Mediterrània ha tingut sempre aquest marc multidisciplinar on la música ha tingut un pes específic i volem que segueixi sent així. També estem molt oberts a les propostes, experiències que hibridin gèneres amb cultura tradicional i popular.
També tenim una part d’associacionisme per tal d’obrir mirades, que el sector amateur i associatiu de la cultura popular interaccioni amb el sector professional de les arts. Per tant aquest és el nostre principal objectiu.
-Com veus el panorama artístic tant a Catalunya com Illes Balears i País Valencià? No només des del punt de vista institucional sinó sobretot de formacions, propostes, etc.?
Pel que fa a la cultura popular, tradicional i d’arrel, estem en un moment creatiu ric, cuinant-se propostes molt interessants. En aquest aspecte, la Fira de la Mediterrània, el Premi Delfí Colomer o el mateix ÉsDansa, han fet molt en aquest sentit de deixar d’estar acomplexats aquesta visió cap a l’arrel. De mica en mica s’està traient els prejudicis al respecte i que es pot utilitzar com a element creatiu.
Tot i que en aquest sentit és positiva, no podem negar que encara ens falta un circuit estable per tal de poder desenvolupar un mercat. És en aquest aspecte on la Fira de la Mediterrània hem de treballar-hi també.
