Música

Juli Barrero o la música pirinenca com a professió de fe 

Quan Juli Barrero és Juli Barrero, és a dir, aquell cantautor manresà trasplantat a les valls d’Andorra que en els últims temps està col·leccionant premis pel seu primer disc, ‘Líquid‘, veuran una cara somrient i xerraire amb barba. Però quan Juli Barrero puja a l’escenari amb el mateix somriure i les mateixes ganes d’explicar-se pels colzes però guarnit amb un bigotet prim i simpàtic, aleshores és un dels integrants de Señora Casilda. O de White Heavens Vocal Group. O, abans, de High Voltage.

Aquest canviar de barret (d’ornamentació pilosa en aquest cas) és condició habitual dels músics d’Andorra, que formiguegen d’una formació a una altra, que col·laboren i comparteixen, que toquen plegats o discorren per diferents rierols. “Finalment, el propòsit és fer música des del Pirineu perquè sigui escoltada a tot l’àmbit de llengua catalana i fer veure que Andorra és més que quatre botigues i una mica de romànic”, argumenta Barrero. Fa professió de fe que el país és, culturalment, “ben viu, tot el Pirineu ho és, i hi ha gent que fa coses tan interessants com les que es fan a altres indrets”. A veure, avisa, “si el centralisme al qual ens té sotmesos la gran capital es va revocant de mica en mica”. Aquí queda.  

Amb aquest propòsit al cap, sembla que Barrero (Manresa, 1975) se’n surt prou bé últimament: al videoclip de Dones d’aigua, tema inclòs a Líquid, li estan plovent els premis. Dels últims, al Barciff (Barcelona Indie Filmmakers Festival), “que ens dona particular satisfacció perquè hi havia més d’un miler de candidats”. Un altre dels tretze guardons (i una trentena de nominacions) internacionals els arriba des de Toronto. I des de l’altra punta del globus, des del Mumbai Entertainment International Film Festival, consideren el tema com la millor cançó fantàstica.

Els reconeixements els comparteixen Barrero i el director del vídeo, Hèctor Romance, joveníssim realitzador que va saltar a la direcció després d’exercir com a càmera d’Andorra Televisió i des d’aleshores ha signat projectes com el documental Hand Solo, la peripècia de David Aguilar, aquell nen que mai no s’arronsa i que es va construir una pròtesi amb peces de Lego. Haver-se escolat entre els deu semifinalistes dels premis Enderrock a millor artista revelació també va provocar en el cantautor una pujada d’adrenalina. “Va ser fantàstic, millor que tot el que podria imaginar-me, perquè el nostre és un projecte absolutament independent” i, per tant, sense el múscul promocional de cap discogràfica. Especialment a les xarxes, que és on avui es ven tot el peix.  

Quatre dècades, com aquell que diu, ha trigat  Barrero a forjar el primer disc. Ell mateix posa el cronòmetre a comptar a partir d’aquell moment en què, amb cinc anys, participava en el primer concert de l’Orfeó Manresà. La coral li donaria l’oportunitat un temps més tard de viure una nit memorable en l’emblemàtic Palau barceloní. També conserva a l’àlbum de fotos mental la intervenció a l’Auditori, en la celebració del 25 aniversari de Gossos, en aquest cas amb White Heavens, formació vocal que, d’alguna manera, fructificaria més tard en aquesta etapa en solitari que ara engega.  És clar que, posat a trepitjar escenaris, al llarg del temps s’ha enfilat a alguns d’insòlits: a dalt del remolc d’algun tractor va tocar en festes majors de la Catalunya Central. La música de Barrero enfonsa les arrels en les mateixes terres on van germinar Gossos, el Salva Racero de Lax’n’Busto, Manel Camp o Carles Cases. La sala El Sielu, el constant bullir de concerts pels voltants de Manresa, els cosins músics (els Coll: un toca amb Jordi Savall i l’altre, a l’ONCA, l’orquestra nacional d’Andorra), havien de produir algun efecte també.  

Què té “Dones d’aigua” per haver-los reportat fins al moment tretze premis en festivals internacionals? Òbviament, ni el músic ni el director no tenen cap clau màgica. “Cadascú que es miri el videoclip, que faci la seva interpretació de la història, de la cançó; jo la meva me la guardo perquè no vull suggestionar ningú”. Sí que apunta Barrero que hi ha alguns elements significatius: la bicicleta que munta la protagonista no té res de casual, que hi fos era condició sine qua non perquè és la bicicleta de la mare del cantautor. “Tant l’àvia com la mare van ser ciclistes, però en l’època de l’àvia era més habitual, mentre que en els temps de la meva mare resultava molt més trencador”. Cançó i vídeo es llegeixen en clau d’homenatge a les dones, és clar. Per plantejar-lo visualment, es van agafar a la mitologia pirinenca, a aquests éssers femenins que habiten llacs i torrents i que són imaginats des d’abans que els romans recalessin per aquestes muntanyes. Una llegenda, recorda Barrero, que s’estén fins al País Basc.  

“El videoclip, que l’Hèctor ha tractat com un curt, ha anat agafant entitat pròpia. No sabem ben bé si és per la temàtica, les interpretacions, els paisatges, però el cert és que té alguna cosa que fa que no passi desapercebut als festivals”. Posats a buscar-hi arguments per a la bona acceptació, Barrero pensa si no serà que públic i jurats agraeixen que sigui “una peça que suma ètica i estètica”. En la imatge hi tenen molt a veure els escenaris naturals, els paratges de la vall d’Incles, els llacs de Pessons. “Però insisteixo que seria igual d’impactant si haguéssim gravat en molts altres indrets del Pirineu, imagineu la Vall Fosca per exemple, o l’Aneto, o Ribes de Freser”.  

Barrero, ja ho hem dit abans, és un manresà i des de finals dels noranta flueix per Andorra. El 1997 es va incorporar a l’equip de l’emblemàtica botiga Marrugat, establiment per la qual han transitat tots (o quasi tots) els músics amb alguna cosa a dir en la música catalana, i encara de més enllà, per proveir-se d’instruments. Per cert, ja no existeix més: a finals de l’any passat tancava les portes definitivament.  Per al nostre protagonista, va representar una impagable oportunitat de xipollejar en el xup-xup musical i, compaginant-ho amb un vessant de fotògraf i periodista, presentar un programa de jazz a Ràdio Nacional d’Andorra.  

Tot plegat va servir per anar-lo canalitzant de nou cap a la pràctica musical. El White Heavens Vocal Group, formació andorranocatalana que es mou entre el gòspel i el pop i que va assolir una certa visibilitat, va representar un bon punt de re-partida i aquest EP de debut en solitari, Líquid, confia que el posi en camí definitivament. “L’objectiu és treure el cap, posicionar-me en una segona divisió catalana, on no sigui un perfecte desconegut, encara que no arribi a ser, què sé jo, els Catarres”. Creu que està en el bon camí, que tant els reconeixements a Dones d’aigua com els premis que també ha rebut per l’altre videoclip del disc, Plou a la Massana, amb un bon gruix de visualitzacions, l’estan ajudant.

“Em presentaré en llocs com el Mercat de Música Viva de Vic i espero continuar en el bon camí, perquè als professionals, als programadors, comença a sonar-los qui és Juli Barrero”. Tot i que és prou conscient que saltar la frontera, entrar en les carregades agendes dels bookers, “és molt complicat, perquè estan molt col·lapsats, tenen tot el producte que necessiten i costa que apostin per coses noves”. Temps al temps, però. Potser les referències a l’aigua, la pluja que tant enyorem en aquest estiu infernal funciona com un encanteri. Potser si tot de veus s’alcen cantant que Plou a la Massana alguna cosa de bona ens cau del cel. A Barrero i a tots nosaltres.  

Alba Doral
Periodista. Llicenciada per la UAB. Ha treballat en mitjans gallecs (La Voz de Galicia, El Progreso) i des de fa 14 anys es mou per Andorra: al Diari d'Andorra va exercir com a redactora de cultura i des de febrer del 2020 explora nous àmbits al BonDia.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close