Música / Debat

La fal·làcia del “Do It Yourself”

Si l’objectiu del “fes-ho tu mateix” en la música era no dependre de les grans corporacions, estem fracassant estrepitosament. Els valors d’aquesta idea es desdibuixen a cop d’individualisme i oligopoli. I si oblidem el Do It Yourself i pensem en Do It Together? Obrim debat.

“We owe you nothing, you have no control”

El vers principal de Merchandise de Fugazi va ser la premissa d’aquest grup i de tot el Do It Yourself. Em refereixo al Do It Yourself com al moviment contracultural d’autogestió iniciat a finals del segle passat, no el de l’Ikea. Em refereixo a fer-s’ho un mateix per no dependre de les multinacionals. Per no estar lligats a les lògiques del gran mercat. Per compartir propostes que el mainstream silencia, arracona o censura. Per tenir llibertat de creació, producció i distribució.

Avui la música independent, per més que sigui editada per una discogràfica independent, no pot complir aquesta màxima. En aquest primer article argumentaré per què els termes Do It Yourself i autogestió han perdut el seu sentit, i en un segon article m’agradaria reunir i compartir visions per alimentar l’alternativa, obrint el debat a oients, artistes i intermediàries.

Il·lustració anònima de l’escena hardcore-punk, on s’hi representen diversos valors, entre els quals el Do It Yourself

“There is no alternative”

Quan Fugazi van escriure Merchandise, la descoberta de música independent es feia a través de catàlegs de distribuïdores locals (les distris), ràdios petites, fanzines, revistes musicals… La compra es feia en tendes de discos de poble i de barri, o baixant al carrer Tallers si vivies a Barcelona: Revolver, Castelló, Outline, CD Drome, Kebra Disc… També hi havia desigualtats, no era una utopia cultural, però hi havia una major diversitat de canals locals, no homogenis i descentralitzats. Ara, en canvi, la descoberta i el consum s’han unificat en un únic canal: les xarxes socials i les plataformes de streaming.

Piulada del compte Sindicatos de Músicas

No patiu, no pretenc fer un manifest nostàlgic ni anarcoprimitivista. Seria absurd negar internet i tornar a l’apartat de correus. Però abans d’arribar a les esperances de futur, cal assumir les derrotes del present. I la derrota més innegable és que els principals vencedors econòmics de la revolució digital en la música són les noves corporacions (Spotify, Apple, Facebook) i les velles multinacionals (Warner, Sony i Universal, ho explico amb dades en aquest article anterior). La música fa anys que mou milers de milions a internet, com ara comencen a fer-ho els podcasts. Però si coneixeu algú que faci música independent o un podcast, segur que us dirà que no guanya gairebé res amb l’streaming.

No vull entrar en l’evident precarietat i desigualtat d’aquesta estructura (el Sindicat de Músics Activistes de Catalunya o Justice at Spotify us ho explicaran molt millor que jo). El que vull és rebatre el concepte d’arrel: el Do It Yourself avui en dia és una fal·làcia. Ens autoeditem, sí, però ens anunciem a Twitter i Instagram i ens distribuïm a través de Spotify i Apple Music. La millor promo que volem ja no és sonar en una ràdio especialitzada, és sortir en una playlist de Spoti. Hem copiat la dinàmica mainstream de fer singles i videoclips penjats a Youtube (i només a Youtube) abans de treure el disc. Ens passem hores penjant stories, tweets i fent-nos pesats perquè els followers comparteixin les nostres creacions. Competim entre nosaltres en el nou camp de batalla, el de l’economia de l’atenció. I no sembla que hi hagi cap altra manera sensata de fer-ho. Hem assimilat aquella màxima de Margaret Thatcher sobre el neoliberalisme: “no hi ha alternativa”.

“Te has creído Robin Hood de internet / cada vez que subes un tema cobran otros diez”

Si l’objectiu del Do It Yourself era no dependre de les grans corporacions, “no deure’ls res” i “que no tinguessin el control”, estem fracassant estrepitosament. Totes les nostres creacions passen, gairebé exclusivament, pel seu sedàs. Ara més que mai. C Tangana ho tenia claríssim en el seu tema contra Yung Beef, Forfrí.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Crema (C. Tangana) – Forfrí

L’era digital permet un creixement i diversificació d’oportunitats enorme, però no ho estem aconseguint: ara mateix, segurament ens trobem amb la uniformització més gran de la història de la música occidental. Gravem els discos amb els mateixos dos o tres programes de software. Els distribuïm amb les mateixes dues o tres empreses. Ens promocionem a través dels mateixos dos o tres canals. I ho escoltem a través de les mateixes dues o tres plataformes.

I del Do It Yourself, què ens queda? Doncs només ens queda la part més feixuga i cara: pagar-nos la gravació i la promoció nosaltres mateixes, sense comptar amb el suport d’un segell que en pugui assumir els costos.

El 2021 ha destruït el significat de dues paraules: una és libertad, l’altra és sold out. Però fa anys que els conceptes Do It Yourself o ‘autogestió’ també ha canviat de significat. La seva connotació contracultural i de teixit alternatiu s’han dissolt en l’individualisme narcissista i la competitivitat. Ens autoeditem com a emprenedors de la nostra start-up musical, on nosaltres som l’empresa que cal ser promocionada constantment. De la mateixa manera que el neoliberalisme vol treballadors autònoms i desorganitzats que acabin competint i treballant subcontractats per multinacionals com Amazon o Glovo, potser amb la música estem fent el mateix sota una idea romantitzada?

Aquest món de falsos autònoms i desestructuració laboral en el què vivim ha fagocitat la idea política de fer-s’ho un mateix, de tal manera que gairebé tothom està obligat a fer-s’ho un mateix. Si el D.I.Y. era un univers alternatiu -i sovint contrari- a l’itinerari normatiu/mainstream de la música, ara ha perdut totalment aquest sentit, i s’acosta més a la idea de l’American Dream: començar “des de baix” per triomfar, ser ric i alimentar l’statu quo des de dalt.

És per això que proposo abandonar el terme Do It Yourself, com a premissa i com a valor; perquè no l’estem duent a terme en la forma, i perquè el significat ha perdut el seu fons.

“Crec que mereixem menjar-nos un tros del pastís”

Si el Do It Yourself i l’autogestió ja no inspiren alternatives, quines idees sí poden ser vàlides contra el “no hi ha alternativa”? Us confesso que no tinc resposta clara ni pla d’acció. M’agradaria que oients, artistes i promotores de la música (pretesament) independent obríssim un debat. Podem jugar amb les normes de les multis, obeir-les i lluitar per la nostra “part del pastís” com deia Bad Gyal en una interessant i honesta entrevista a l’Ara (ella i C Tangana ho han aconseguit, el 99% restant no). O podem buscar maneres de fer els nostres cupcakes. Disculpeu la ridícula metàfora gastronòmica, però ja m’enteneu.

La idea del Do It Yourself ha quedat desvirtuada per l’individualisme i l’oligopoli de la indústria musical. En contraposició, intueixo que pot ser útil posar en valor un altre concepte, el Do It Together. Fomentar les relacions en xarxa, horitzontals i descentralitzades per diversificar els recursos i dependre menys de les grans plataformes. Aprofitar la revolució digital en lloc d’enrocar-nos en la seva crítica.

En el proper article vull aprofundir en aquesta idea, que per descomptat no és meva, ni està plenament articulada. Per això us convido a participar en aquest debat obert aportant reflexions, exemples i iniciatives que remin en una direcció diferent a la del gran algoritme. Podeu enviar-les a edu.gandula@gmail.com

Gràcies, i seguim!

Edi Pou
Músic, periodista i activista cultural. Membre dels grups ZA! (premi Ciutat de Barcelona 2015) i Los Sara Fontan. Ha sigut coordinador del Matí de Catalunya Ràdio (2009-2013) i guionista en múltiples programes de ràdio i televisió. Codirector del segell DIY Gandula i comissari del cicle 4Raons i The Exploding Fest.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close