Música

La joia més ben amagada de Hidden Track: el nou disc de Ferran Palau

No han passat ni nou mesos de la sortida de Parc (Hidden Track Records, 2021) que Ferran Palau, guanyador del I Premi El Temps de les Arts de Música Popular, presenta un nou recull de cançons abans d’acabar l’any. Joia (Hidden Track Records, 2021) són nou temes acústics a veu i guitarra que el músic de Collbató ha creat durant els processos creatius d’altres artistes que ell mateix ha acompanyat i que també participen en l’àlbum. Un treball sorgit d’un entorn creatiu i d’un sentiment de pertinença a una comunitat musical que ja és més que una discogràfica, és una família.

“Si no existís Hidden no existiria aquest disc”. Ferran Palau va dir aquestes paraules fa poc més d’una setmana, en una trobada de premsa ‘secreta’, el passat 27 de novembre al SOHO House de Barcelona. Fins aquest divendres 3 de desembre, coincidint amb la sortida del disc, el segell discogràfic ens va demanar no publicar res sobre Joia. A la planta -1, el músic de Collbató esperava als periodistes per ensenyar un disc que no ha seguit ni seguirà el calendari habitual de promoció. Si bé la indústria musical ens té acostumades que quan un artista prepara disc nou primer ho anuncia a les xarxes socials i després per anar fent boca publica una o dues cançons (amb videoclip o sense) com a avançament, en aquest cas, cap prèvia, tot de cop.

El videoclip de ‘Joia’ està creat pel col·lectiu Òrbita i “traça una línia entre l’univers de les sectes i la gran família que tinc al voltant i que tant m’estimo”, descriu Ferran Palau. Autora: Sílvia Poch

Joia és un disc ‘sui generis’ dins la discografia de Palau i així ho ha volgut demostrar en totes les parts del procés. D’entrada, no tenia la voluntat de presentar un nou àlbum, però fruit d’estar en un entorn del tot creatiu acompanyant les produccions de Maria Hein, Carlota Flâneur i Iris Deco, les cançons sortien soles. “Estic envoltat de futur i el futur és femení”, va apuntar a la presentació. Si bé ja està cansat de l’etiqueta del ‘pop metafísic’ que ell i El Petit de Cal Eril van crear i que la premsa i la indústria van exprimir al màxim, aquestes cançons noves tampoc entraven dins del catàleg actual de cançons que Palau defensa amb la seva banda.

D’una pel·lícula a un disc

Així que se li va acudir que podien ser la banda sonora d’una pel·lícula. Un marc conceptual que el deixava crear cap a altres indrets i alliberar-se d’una possible pressió pròpia com a autor. La inquietud, des de la fascinació i el rebuig, que li provoquen les sectes havia de ser la temàtica del film. Però la pel·lícula no ha reeixit i ha guardat la idea de fer un llargmetratge en un calaix, esperant que en futur pugui fer-se realitat. I les cançons? Doncs per a un nou disc. Això sí, el videoclip que l’acompanya, creat pel col·lectiu Òrbita, sí que recull aquesta idea, representada amb la família de Hidden Track Records que ha fet possible aquestes cançons.

Perquè Hidden, com va explicar Palau, podria ser com una secta, però en positiu. “És un espai de seguretat, amor i creativitat per les artistes”, escriu a la nota de premsa. Capitanejada per Louise Sansom, parella de Palau, la discogràfica és un projecte on les artistes s’hi senten molt còmodes i recolzades en tot moment. Aquest camí que han fet plegades és el camí que ha propiciat el naixement de Joia. A banda de quedar reflectit a nivell audiovisual, tot i que es tracti d’un disc molt cru, cantat a veu i guitarra i amb arranjaments de Jordi Matas, és potser de les obres més col·lectives de Ferran Palau. També hi podem escoltar les veus d’Anna Andreu, Marina Arrufat, Maria Hein, Iris Deco, Carlota Flâneur, Maria Espinosa, Louise Sansom, Júlia, Twin, Valentina Risi i Leo Palau. “No volia fer un disc de duets”, assegura Palau i és que la resta de veus l’acompanyen, com si cantessin a cau d’orella.

Els discos són fotografies del moment dels universos creatius dels artistes i en aquest cas, Joia ho és en la seva totalitat. A Joia les persones són importants i els llocs, també. L’espai creatiu el Konvent de Berga, guanyador del I Premi El Temps de les Arts de Patrimoni, és un dels indrets vinculats al procés creatiu de l’àlbum i on van gravar i produir el disc de Carlota Flâneur: “Va arribar la primavera i les amigues del Konvent em van convidar a fer un concert acústic en una preciosa carpa de circ a Cal Rosal i de manera inesperada, durant la prova de so, em va sortir la llavor de la cançó “Joia”. Durant el camí de tornada a casa, conduint, em va sortir la frase ‘Per fi el que em fa feliç ho tinc i vaig mar endins” i tot va començar a agafar sentit’”.

El primer Palau de Ferran Palau

Tot i que Ferran Palau va explicar que no li agrada fer finals de gira i concerts especials, aquesta vegada l’ocasió s’ho val. L’any 2022 complirà deu anys de trajectòria i per primera vegada actuarà al Palau de la Música Catalana, el divendres 28 de gener, en el marc del Guitar BCN. Serà un concert antològic amb banda on repassarà cançons de tota la seva carrera i també interpretarà les noves cançons de Joia. Una de les poques ocasions per escoltar aquests temes en directe.

Sandra Tello
Periodista i gestora cultural. Melòmana de mena, descobrir música nova és una aventura diària. Ha col·laborat en programes musicals a RNE 4 i Ràdio Badalona, i ha escrit cròniques, entrevistes i reportatges musicals a la revista Enderrock. Co-autora d'El llibre blau de Blaumut (Columna, 2016) i fan incondicional de Paul McCartney.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close