Música

La música, en els cent d’Estellés

Vicent Andrés Estellés, el mestre de Burjassot del qual celebrem aquest 2024 el seu centenari, és un dels poetes més musicats, amb diferència, de la llengua catalana, amb intèrprets de tots els estils i totes les èpoques, com quedava palès en la peça que el musicòleg Josep Vicent Frechina va dedicar en aquesta publicació al 50è aniversari del ‘Llibre de Meravelles’. El centenari, amb tot i això, ha esmolat la imaginació dels músics, que abans de tancar el primer semestre de l’any ja han presentat diverses novetats discogràfiques a partir de la poesia estellesiana. Fem un repàs del que hi ha de moment sobre el tauler. Sense perjudici de tornar amb la resta de cançons que vagen apareixent.

“Assumiràs la veu d’un poble”. Pau Alabajos

El cantautor de Torrent Pau Alabajos no podia faltar a la cita. De primeres, perquè ha estat un dels músics que més ha visitat l’obra de Vicent Andrés Estellés, en forma de discos, cançons i homenatges en directe. Però també perquè, enguany, a més d’un treball discogràfic que ara explicarem, ha publicat una biografia de caire divulgatiu, Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble (Sembra Llibres, 2024). Pel que fa al vessant estrictament musical, Alabajos revisita el poeta amb un EP, Una granota viva a la butxaca (RGB Suports, 2024), amb un grapat de cançons entre les quals hi ha aquesta enèrgica i molt pop adaptació del poema emblemàtic “Assumiràs la veu d’un poble”. El disc, amb tot, té uns altres al·licients com el tema “Els grills”, que rescata versos molt menys coneguts però igualment reivindicables.

“Cançó de perdona aquell que no duu”. Andre Valor

Tampoc no anava a faltar a la cita el cantautor de Cocentaina Andreu Valor, un altre dels grans difusors del repertori estellesià, qui ha entrat com un canó en el “Cent d’Estellés” amb un àlbum en el qual desenvolupa el discurs musical esmolat i guitarrer del magnífic Un nou món (2022), tot i afegint o alternant uns molt encertats arranjaments de cordes. Amb aquesta concepció, en què participen de nou Blai Antoni Vañó i Hèctor Tirado, A mamar, tots els versos! (Autoedició) articula noves incursions en l’univers Estellés, com la del single que encapçala l’article, “Cançó de perdona aquell que no duu”, i recupera reformulades algunes de les versions més conegudes, com ara “No he desitjat mai cap cos com el teu” o la imprescindible “Ací em pariren”, amb una concepció atemporal i molt perdurable de cordes i veu. Sumeu altres encerts com “Mural”, “El món és bell” i “Documentals”, entre més, i tindreu l’homenatge fins ara més complet d’aquest Any Estellés.

“Ací em pariren”. Mar Morález

I dels treballs previsibles, a les sorpreses agradables, com ara el fet que s’haja sumat als homenatges musicals a Estellés una nova banda, Mar Morález, formada amb músics procedents de Los Canadienses. Aquest grup va publicar referències en segells com Subterfuge, la qual cosa és una pista sobre les inclinacions estilístiques de la banda: pop fresc de guitarres, amb picades d’ull als teclats i l’electrònica, que són la base sobre la qual han construït el seu tribut estellesià, Una entre tantes (Autoedició, 2024). Onze talls provinents dels poemes de Llibre de Meravelles –ben tirada– que apareixen ací en uns codis musicals ben allunyats de la cançó d’autor i del pop autoral amb que se solen vestir aquestes musicacions. En destaquen la visió de Mar Morález d’un clàssic com “Ací em pariren”, però tampoc no deixeu passar “Silenci” o “Crit i nit”, entre altres.

“Plens de sol de bon matí”. Artur Àlvarez

L’incombustible i megaprolífic Artur Àlvarez (Castelló de la Plana, 1957), participa de l’homenatge a Estellés amb un disc que es resumeix en el seu títol, Estellés a ritme de blues (Autoedició, 2024). Perquè això, ni més però tampoc menys, és el que trobareu en el disc, poemes d’Estellés, entre els populars i els que no ho són tant, musicats amb els codis old school del vell i també inesgotable gènere concebut en el Delta del Mississippi. “Cançó de la rosa de paper”, amb harmònica inclosa, o la molt Remigi Palmero “Plens de sol de bon matí” en seria una mostra, tot i que també trobareu additaments jazz en “Cançó de l’home parat”.

“Animal”. Bertomeu

Albert Ortega (València, 1976), més conegut pel seu nom artístic, Bertomeu, també és un habitual dels homenatges a Estellés, a qui ja ha dedicat un parell de discos, el darrer Estellés infinit (2002, Autoedició). I per a aquest Any Estellés hi ha anunciat un nou àlbum, Estellés III, que ja podem invocar perquè hi ha circulant el que és el seu tema d’avançament, “Animal”, al qual Bertomeu ha dotat d’un aire molt atrevit i escaient de rumba trista i alentida.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close