Música

La música negra d’un pèl-roig amb pigues

Insòlita parada a València de l’històric grup britànic Simply Red dins d’una gira internacional on Mick Hucknall reviu l’emotiu repertori d’una banda mítica.

Hi ha dues maneres especialment intenses d’escoltar un concert d’una de les teues figures o grup preferits. Bé, hi ha desenes de maneres. Però hi ha dos especials: quan aqueix grup o solista està ben, ben alt; en aquell punt d’esplendor al que convenim en anomenar èxit. O, d’altra banda, en eixe moment de cerimònia tal vegada irrepetible que és el directe d’un artista molt, molt veterà que va tindre el seu moment fa ja anys. Serà molt emocionant veure a C-Tangana o a Rosalía aquest estiu, o en els pròxims anys, en plena efervescència de les seues respectives propostes musicals. És veure’ls quan més sonen, quan més venen, quan més gent congreguen, quan publiquen nous discos, quan estan ahí… Però no menys emotiu és apuntar-se al directe d’un grup o solista que ja fa anys que està fora de tot això. Per no parlar d’eixes gires de comiat i tancament a mig segle de carrera musical (l’any passat, Perales; enguany, Serrat, i tots els anys, Miguel Ríos). Un amic periodista diu que al primer tipus de concerts anem a veure a un humà. I en el segon, a un ésser mitològic. Enmig, Love of Lesbian.

Una mena d’éssers mitològics és el que són els components de Simply Red, grup britànic que dimarts passat va actuar en la Marina Sud de València dins d’una extenuant gira internacional que en territori espanyol ha tingut quatre parades en menys d’una setmana. Primeríssimes figures a finals dels 80, Mick Hucknall i el seu grup oferiren un concert brillant, sòlid i compacte. Tan compacte que el fals final es va produir amb només una hora de recital. Amb els bisos, vint minuts més. Així que sense arribar a l’hora i mitja, tot s’havia acabat ja. Decebedor? En absolut. Hucknall estigué entregadíssim: potent, ballador, generós. Si ho fa un altre Mick, Jagger, amb vora 80, no pot fer-ho ell? Ja no pega aquelles sacasades a la seua melena roja, que ha minvat en llargària tot i que és espessa encara. Però es mou que no veges. En l’escenari, ni ell ni la banda van mostrar cap senyal de rutina ni d’estar oferint un bolo del montó. Energia pura. Tal vegada, les ulleres de sol que no es va llevar en cap moment (ni ell, ni algun dels músics) eren l’únic peatge per actuar la nit anterior.

El públic valencià, rendit a Simply Red.

Es podria pensar que Simply Red és, quasi, un aparador al servei del seu icònic cantant, que el dia del concert feu 62 anys. El gruix dels seus espectadors relacionen el grup ipso facte amb el pèl-roig de Manchester. Però no. La formació manté pràcticament intacta bona part del sextet original. I la suma d’una veu tan sana encara com la de Hucknall —pletòric de veres—  i uns gats vells com els instrumentistes no pot donar un altre resultat que la contundent actuació de València: una mescla de soulpop-rockR & Bfunk i fins i tot reggae que feu ballar a molts dels 3.000 assistents. El perfil majoritari, de 40 anys cap amunt.

Amb un ventall d’estils tan interessant, amb una fidelitat tan asombrosa a les gravacions i amb una qualitat instrumental tan aclaparadora, Simply Red no pogué fer altra cosa que enlluernar el públic amb eixe pop premium que tants discos ha venut i amb eixa música negra que ha captiva a mig mon. No van tardar en pegar l’esclafit amb “A new flame”. I al llarg d’un repàs a 35 anys de trajectòria, sonaren gairebé totes les conegudes (Stars, la bellíssima “Holding back the years, It’s only love…”) així com alguna cosa (poca) del disc de 2019. I per al final absolut i definitiu, sense cap escletxa per a alguna propina més, una commovedora “If you don’t know me by now” que —ho jure— feu plorar a més de dos i a més de tres.

Agustí Garzó
Periodista. Ha estat delegat del diari Levante-EMV a les comarques de La Costera-La Vall d'Albaida, tasca que ha compatibilitzat col·laborant amb nombroses publicacions de caire cultural amb articles sobre música, cultura popular i arts escèniques. Durant anys va seguir l'activitat teatral d'arreu de l'Estat al suplement Urban amb la columna setmanal Madrid/Barcelona.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close