Música

La música s’ofegava; la música torna a caminar

No han sigut bons temps per a la cultura. S’han viscut mesos foscos, de restriccions, d’anar enrere i de moltes limitacions. Però l’anomenada “normalitat millorada” ha obert finestres, com la dels festivals, que ja han pogut fer-se amb l’aforament complet. És el cas de la Fira Trovam. Aquesta és la crònica, des d’una mirada personal, d’una difícil represa.

Ningú no podia esperar que, al març del 2020, arribaria una pandèmia que ens faria parar, aturar el món de la nit al matí. Han passat molts mesos, més d’un any. Hem tirat avant, hem tornat enrere, hem tornat a caminar cap endavant i, a la vegada, hem tornat de nou cap enrere.

Hem viscut una nova forma de gaudir de la cultura: amb mascareta i amb distància social, limitant l’aforament. I als concerts i als llocs on podíem ballar, havíem d’estar assegudes, aprenent allò de moure el cos en una cadira. Circumstàncies estranyes a les quals, al cap i a la fi, ens vam haver d’acostumar. Tot, per garantir que la cultura era segura.

Hem viscut com, de nou, tornava l’activitat i malauradament, a la vegada, s’ajornaven molts espectacles, actuacions, concerts… Perquè el virus tornava a atacar amb força. No ha sigut gens fàcil ni per als artistes, ni per als programadors, ni per als tècnics, ni per a totes les persones que treballen en el sector i que han lluitat per garantir una activitat cultural sense riscos, la qual cosa ha quedat demostrada.

A poc a poc, estem ja caminant cap a la llum que volíem tornar a veure. I, ara, esperem no tornar a caminar cap enrere. No hi ha tantes limitacions com fa uns mesos, els espectacles i els festivals de música estan tornant a fer-se i, aquesta vegada, sense cadires. Un fet que es trobava a faltar, tornar a veure un espectacle com “els d’abans”, com se feien fa poc menys de dos anys. Sembla clar que encara no és ben bé així, però hem de mirar la part positiva de tot plegat.

El grup Mafalda. Fotografia: Julio Cebolla.

Ho hem tornat a veure, a l’última edició del Festival de les Arts o del SanSan, així com a la primera edició que se celebrava del Love to Rock a València a finals d’octubre. Altre esdeveniment que esperàvem gaudir ja amb el 100% d’aforament era la Fira Trovam. Un dels seus organitzadors, Armand Llàcer, explica que “l’any passat ja vam ser previsors i vam tindre un aforament del 50% pel que poguera passar. Aquest any, podríem haver celebrat els concerts a l’aire lliure, però no vam fer el pas per si es cancel·laven a última hora. Hem tingut una gran incertesa fins a l’últim moment; un dels llocs on s’han fet concerts, com ha sigut l’Auditori de Castelló, fins al mes d’octubre era un centre de vacunació”.

Tirar endavant enmig de la incertesa

Organitzar un festival, amb tot el que comporta, caminant sempre sobre el fil de la incertesa. Així s’ha viscut aquest any i així ho han viscut totes les persones que han fet possible que, aquests festivals funcionaren a ple rendiment. Caminem sense saber què passarà, però amb l’esperança que tot eixirà bé.

En el cas del Trovam, els cinc dies viscuts allí hi van passar al voltant de 6.000 persones i entre 200 i 300 artistes i grups per a tots els estils. Per a Guillem, conegut artísticament com a Mayo, va ser una experiència increïble. “Mai havia estat al Trovam cantant i va ser un dia que definiria en una paraula: emoció, per tot el que vaig viure allí”, conta. Mayo és de Rosell i va ser un dels finalistes del programa musical d’À Punt Duel de veus, concurs on va conèixer a la cantant beniarresina Samantha Gilabert.

Samantha ha sigut una de les artistes que enguany actuava al Trovam i va compartir escenari amb Mayo per a cantar junts “La partida”, una de les últimes cançons que ens ha regalat la cantant beniarresina. “Va ser tot un goig veure la gent de peu durant el concert i cantant i ballant cada cançó de Samantha i després de La Fúmiga, que presentaven allí el seu nou disc”, ens explica Mayo.

Mentre reflexione i escric, de fons sona “L’orquestra del Titànic” de l’últim disc precisament de La Fúmiga: Una trista història que sempre ens recorda, que la música no para fins que la nit no s’acaba… Si la nau s’enfonsa, al teu costat serà menys tràgic.

La cantautora Esther i els seus músics. Fotografia: Julio Cebolla.

Perquè del costat de la cultura, tot sembla menys tràgic. I si no, recordeu els temps de confinament a qui i a què ens encomanàvem per sobreviure en el nostre angoixant i tediós dia a dia. Està clar que hem viscut temps foscos; som conscients que molts grups, moltes companyies de teatre, molts artistes, moltes orquestres, moltes persones que es dedicaven i treballaven en aquest sector abans de la pandèmia, no tornaran, han abaixat el seu teló. Som conscients d’això.

I sí, de segur que moltes de vosaltres estareu pensant que estan tornant a pujar els casos. Si el virus torna de nou a atacar, què passarà amb la cultura? No ho podem saber. Sols sabem que cal tornar a caminar, que la música s’ofega i que cal fer camí com ara s’està fent. Perquè ho necessitem, perquè ella també ho necessita.

Igual com també ho necessita la cultura en la nostra llengua, no podem tornar enrere i menys després de veure escenaris com el cas que, recentment, ha viscut el grup Tito Pontet, cancel·lat en Montanejos per la tria lingüística de les seues cançons. No ens ho podem permetre. I la nostra llengua tampoc.

Emma Tomàs
Periodista de Beniarrés (Comtat). Ha treballat en diferents mitjans de comunicació tant en premsa com en ràdio, televisió i gabinet de comunicació tot i que ha desenvolupat gran part del seu treball en ràdio i televisió. El 2018 va crear el canal de Youtube Diàlegs, canal d'entrevistes a diferents protagonistes valencians vinculats al sector cultural per on han passat gent com Vicent Torrent, Amàlia Garrigós, Panxo (Zoo), Pep Gimeno Botifarra o Flora Sempere (El Diluvi). A hores d'ara, és col·laboradora a la ràdio d'À Punt, presenta el programa de Twitch "Caixa Popular Dona" i és reportera per a l'Agencia EFE TV.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close