Música

La tempesta tropical JazzWoman

Formada com a saxofonista de xaranga, JazzWoman va iniciar-se amb el rap com a forma d’alliberament de les preocupacions quotidianes. Una afició que s’ha transformat en la seua tasca professional: després de publicar el mixtape ‘Bagheera‘ en 2018 i el seu primer àlbum Malèfica l’any 2020, irromp amb el treball ‘Atlantis‘ (Propaganda pel Fet!). L’obra consolida una trajectòria caracteritzada per combinar el rap, el hip-hop, el trap i les melodies llatines. En el seu segon disc, explora altres sonoritats musicals com ara el disco dance o tempteja amb el pop mainstream.

Abans d’endinsar-nos en la muntanya russa emocional de la pandèmia de la COVID-19 i de la guerra d’Ucraïna, la quotidianitat estava condicionada en essència per la precarietat i les experiències vitals. En temps de gran recessió, d’elevades taxes d’atur per als joves, d’insuportables quotes de temporalitat laboral per a les noves fornades, de privació absoluta d’un horitzó de vida cap al qual avançar de manera inexorable, el contacte amb els teus o les distraccions es convertien en la via d’escapament, en la teràpia alliberadora que assossegava la ràbia, la frustració o la tristesa. O dit d’una altra manera: únicament el suport mutu i les aficions trencaven la lògica preocupació per unes vides fràgils, farcides d’incertesa.

JazzWoman tenia el rap com a solució alliberadora. Socialitzava a la xaranga com a saxofonista, però escriure i recitar lletres esmicolades li permetien trencar les cadenes dels malestars diaris. Aquella via d’alineament s’ha convertit en la seua professió, en la seua dedicació laboral. Ho ha aconseguit després d’estrenar-se als escenaris del bracet de Machete en Boca i amb el col·lectiu Periferia Norte. La seua primera gran passa en la seua trajectòria musical va donar-la l’any 2018 amb el mixtape Bagheera, la qual s’arredoniria dos anys més tard amb Malèfica (Propaganda pel Fet, 2020), el seu primer disc en solitari.

La cantant, caracteritzada per la música tropical barrejada amb rap i melodies urbanes, irromp amb el seu segon àlbum, Atlantis (Propaganda pel Fet, 2022). Un disc que està confeccionat amb els ingredients tradicionals de reggaeton, trap, rap, salsa, electrònica o dancehall, però que incorpora, a manera de xef melòdica, condiments disco dance, sabors de balades i, fins i tot, aproximacions obertes a les fronteres gustatives del pop qualificat de comercial. 12 peces d’aires diferenciats, amb voluntat de singularització una de l’altra, tal com aspira la mateixa artista, que s’erigeixen en consolidació de l’essència anterior i, alhora, en recerca d’altres terrenys fins al moment inexplorats. Pura balança entre les seues arrels estilístiques i la transgressió, la qual també està exemplificada per la col·laboració amb veus allunyades del cànon melòdic urbà.

La denominada com a reina del tropicalisme valencià conserva el seu estil de rap underground a «El Dorado», on comparteix compassos amb Elane i MCKEA. Amb un breu arranjament de certa fusió musical mediterrània, que resisteix com a solatge durant tota la peça, crea un clima d’identificació amb cançons icòniques de les grans figures del rap estatal. Unes coordenades urbanes que troben connexió amb «La selva», un afrotrap de base electrònica punyent propici per a tota mena de versos esmicolats, per a lletres corrosives amb les injustícies, per impedir que cap persona reste quieta a les pistes i les sales de ball.

Aquest esperit combatiu, de lluita contra tots aquells actors que enfonsen el camp valencià, està present a «Hacendaño». Integrada per elements trap, hip-hop i rap, està fonamentada per una base sintètica d’evocacions aràbigues, on sembla fer-se un homenatge als avantpassats andalusins que exerciren d’arquitectes de l’horta de València. La transcendència vital d’aquest paisatge distintiu de l’àrea metropolitana del cap i casal del País Valencià per a la cantant s’evidència a la peça «Ansietat», on reivindica ser «de família obrera i treballadora», així com haver «nascut a la terra». La cançó, tanmateix, atresora desobediència estilística i atreviment en fusionar música urbana i tradicional, en connectar el trap marca de la casa de JazzWoman amb la veu representativa de les arrels nacionals valencianes, amb el xativí Pep Gimeno ‘Botifarra‘.

Si transitar indistintament pel trap, el rap i el hip-hop forma part de l’ànima musical de l’artista valenciana, també ho és la seua idiosincràsia llatina, exhibida àmpliament a Malèfica. JazzWoman atorga un rol rellevant a les sonoritats llatinoamericanes a Atlantis i, com a exemple d’aquesta predisposició clàssica en la seua trajectòria hi ha «Més de les dotze», una crítica al materialisme innecessari construïda amb una mena de cúmbia 100% electrònica, o «Rosas por capullo», que evoluciona d’unes sonoritats d’aspiracions havaneres cap a una salsa de singularitat caribenya i de formulació electrònica per denunciar amb força les relacions tòxiques pròpies de la cultura patriarcal. El reggaeton clàssic compta amb el seu espai de protagonisme al disc amb «Dale carpeta», un tema que reforça JazzWoman en la seua consideració de monarca del tropicalisme melòdic del territori valencià.

L’espectacular i futurista coberta del nou disc de JazzWoman

Vestida amb ulleres i una bata blanca, així com agafant amb la mà una proveta, la cantant fa de l’experimentació estilística l’ADN d’Atlantis. Per traspassar les barreres edificades fins aleshores, l’artista abandona temporalment la roba underground per abraçar, en el cas de les melodies llatinoamericanes, el mainstream amb «Cuando viene el calor». Del bracet de Nativa, construeixen una peça fresca, amb trams certament musicats de rap, de tendència electrollatina i predestinada a convertir l’agitació de les extremitats en obligació per al conjunt dels oients.

El joc d’alquímia s’accentua amb «Anem amb tot», una cançó en la qual col·labora el raper català Lildami. Amb un inici de balada, de recreació d’un clima sentimental ancorat a les entranyes més profundes, es passa ràpidament a un ball estilístic entre les pinzellades trap, el dance music i els interregnes rap. Una creació nascuda de l’esperit de provar sense quasi cap guió establert, amb la idea fixada de trencar paràmetres, d’esborrar línies musicals i atrevir-se amb devoció a endinsar-se en universos sonors encara pendents de trepitjar.

Aquesta sensació i voluntat també és present a «Ells són amb mi», on participen Hugo X, AGS i Nicky Shardlow. La peça, no debades, trenca els esquemes musicals de la JazzWoman coneguda fins aleshores: es dilueix al màxim l’estil urbà per arriscar-se amb un electropop de coordenades comercials, tot i que permissiu a les incursions rap. Un tema que amplia els horitzons de l’artista valenciana, que evidència una consagració i maduració de la seua trajectòria escènica.

Per acabar d’arrodonir aquesta nova faceta de taumaturga sonora, la cantant fa un pas més enllà: no és prou amb la seua aproximació al dance music i a l’electropop, sinó que es diverteix amb les melodies característiques de les denominades com a boy bands. «Alma envenená» és una polifonia excelsament trenada entre la veu tremendament versàtil de JazzWoman i el rap d’Awakate, qui també ofereix xicotetes aportacions de l’estil que va encimbellar a la fama grups com ara els Backstreet Boys. Una transgressió que se suma a una essència plurilingüe, d’alternança del català i el castellà com a producte de les arrels manxegues de JazzWoman. És la definició del segon treball de l’artista valenciana: pluralitat estilística.

Moisés Pérez
Moisés Pérez (Muro d'Alcoi, 1993) és periodista al setmanari El Temps, on ha destacat per abordar temàtiques com ara l'univers de l'extrema dreta, els drets lingüístic, les lluites pel territori o els interessos empresarials rere les privatitzacions dels serveis públics. Abans ha escrit a l'edició valenciana del periòdic digital eldiario.es, el periòdic El Mundo i ha col·laborat en la revista digital CTXT.es. Músic i apassionat de la música en llengua pròpia, en El Temps i ara en El Temps de les Arts fa crítica musical centrada en l'escena de mestissatge.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close