Música

L’assumpció de La Maria en la terra de Raimon

El Gran Teatre de Xàtiva, allà on comença l’horta i acaba el secà, va ser testimoni anit de la consagració definitiva de La Maria com una potència imparable de l’escena musical valenciana i amb capacitat de projecció. Va ser en la gal·la dels Premis Ovidi a la Música en Valencià que organitza el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM). En la terra de Raimon, a qui es dedicava un homenatge per la seua trajectòria, La Maria va obtenir tres dels quatre premis a què optava, en terrible competència amb tota una institució, Pep Gimeno Botifarra, premi a millor disc de folk. Una nit productiva també per a Carles Dénia. Moment així mateix de recordar el desaparegut Manolo Miralles, d’autoreivindicar-se i agafar energies davant un futur incert. Amb l’alegria, literalment, com a lema.

En el cap dels responsables del COM s’havia dibuixat la nit d’una altra manera, amb el xativí Manolo Miralles, president del col·lectiu fins a la seua sobtada mort, donant en Xàtiva el premi a tota la trajectòria a Raimon. Ho explicava en el discurs de cloenda l’actual president, Jesús Barranco. Haguera estat una imatge per a la història de la nostra música. Juliol passat, tanmateix, Miralles va faltar de manera inesperada. I el cantautor xativí va excusar la seua presència per problemes de salut. Una absència que, malgrat tot, no va deixar l’acte orfe d’emocions. Una gala conduïda per la periodista Amàlia Garrigós, que va estar entre les més àgils i entretingudes que es recorden. I que es podrà veure el pròxim 28 d’octubre pel Canal 33. La radiotelevisió valenciana no ha mostrat encara interés.

Només començar l’acte, es materialitzava sobre l’escenari l’essència de la nit: La Maria, la gran triomfadora dels Ovidi 2023, interpretant el tema fundacional de la Cançó, “Al vent” acompanyada d’una formació musical majoritàriament femenina, que va vestir la resta d’interpretacions del repertori de Raimon. Moment de repassar la història del COM, el col·lectiu que va nàixer d’un acte reivindicatiu en el Palau de la Música i que arriba, com va recordar Garrigós, a la majoria d’edat. Uns primers divuit anys que han vist un creixement exponencial de la música valenciana, amb relleus inesgotables: enguany es presentaven un total de 30 àlbums de debut de llarga durada. En un exercici rècord de producció, amb més de 200 treballs. Un autèntic sudoku per als membres del jurat.

El videoclip guanyador dels Ovidi 2023.

Fets alguns recordatoris, arribaren els primers premis de la nit. Alfons Olmo (VerdCel), va arreplegar el de millor videoclip pel preciós “Mitja lluna i l’estel (a contracor)”, idea i direcció de Queralt Antú Serrano. Mentre que en l’apartat de disseny va ser distingit el treball d’Albert Doménech per a L’Actor Secundari i el disc L’Actor Secundari i l’eco dels passos en fals (La Fera CC, 2023). Cèsar Amiguet i Anna Roig Llabata s’encarreguen de jutjar aquests apartats.

De seguida, La Maria pujava a l’escenari per recollir el seu primer Ovidi de la nit, com a artista revelació, pel seu imponent L’assumpció (Propaganda pel fet!, 2023). Maria Bertomeu es va fer acompanyar en l’escenari per Tono Hurtado, productor i artífex de l’experiència sonora que suposa aquest àlbum. El premi a la millor producció, de fet, va ser el següent que va rebre aquesta parella artística. La Maria, desbordada, va donar la clau de l’èxit: un procés de recerca, de preguntar-se “si el públic entendria la proposta, si seria massa”, per, en acabar, anar a les opcions més arriscades. I així és com es forgen les propostes perdurables.

L’artista va aprofitar per fer una reflexió important, a propòsit de l’esperit del seu discurs musical: “No tinc ganes que ningú infravalore la música tradicional, no està bé folkloritzar-la ni infravalorar-la”. Avís per a navegants. Una “assumpció” del seu nou rol com una de les ames del corral, que confirma la personalitat de l’artista.

Maria Bertomeu i Tono Hurtado, fent-se les fotos amb un dels seus premis @Julio Cebolla

Tributs i reconeixements

Una cultura és forta pel que és capaç de generar de nou i per conèixer on estan les seues bases, la tasca dels pioners. D’aquells que encara estan entre nosaltres, com Raimon, el pare de tots, i dels que han marxat. Ovidi Montllor fou recordat a través del projecte de documental que prepara la seua filla Jana Montllor i que està en procés de rebre aportacions econòmiques. Mentrestant, del músic i agitador Lluís Miquel, desaparegut al maig, se’ns va projectar una de les seues grandioses interpretacions orquestrals, en aquest cas “Construcció”, sobre un tema de Chico Buarque.

El recordatori per a Manolo Miralles, “fill de tio Canya”, digué Amàlia Garrigós, president del COM durant 17 anys i una autèntica institució cultural del País Valencià i més enllà, havia de ser especial. Es projectaren fotografies de diferents èpoques amb els seus companys d’Al Tall, es va glossar la seua trajectòria i es va recordar que el dia 22 de març, en el mateix escenari del Gran Teatre de Xàtiva, tindrà lloc un gran concert homenatge. En l’acte estava present el seu company de mil batalles Vicent Torrent, encarregat de lliurar el premi al millor disc de folk.

Moments emotius esperables i un d’inesperat, sobretot per al protagonista involuntari, Josep Vicent Frechina, secretari del jurat, a qui es va atorgar un premi extraordinari per la seua ingent tasca al capdavant d’aquest tribunal. Va ser el periodista d’Enderrock Quim Vilarnau l’encarregat de fer una encertada glossa: “M’agradaria posar en relleu la feina de Frechina, que es passa tot l’any rastrejant, investigant i buscant enregistraments que puguin ser valorats als premis. Hi ha discos que no sé d’on els treu, però cada any ens sorprèn amb algun artista que cap de nosaltres coneix”. Un coneixement enciclopèdic de l’escena. Un guardó honorífic emocionant per a ell. I també per als jurats de l’apartat musical: a més de Vilarnau, Xavier Vicent Contrí, Amàlia Garrigós i qui signa aquestes ratlles.

Vista general del Gran Teatre de Xàtiva acollint els Ovidi @Julio Cebolla

Frechina, en tot cas, va fer de Frechina. La seua anatomia de pivot de bàsquet es va fer xicoteta, com sempre que li toca ser el centre d’atenció, que diria la cançó. “Açò és una putada. Soc un treballador de base dels Ovidi i em poseu en una situació en què no hauria d’estar”, va dir, seriós i content per dins. “És com premiar a un xiquet de cinc anys per jugar a futbol”, va reblar. Passa que allò que li agrada fer al musicòleg, el seu joc, comporta uns beneficis incalculables per a la nostra música, per a la nostra cultura.

L’últim dels reconeixements, a banda del de Raimon, mou a la melancolia. D’una banda, encerta de ple el COM distingint la tasca de huit anys de Xavier Rius com a diputat de Cultura de la Diputació de València. Gràcies a ell, com va explicar Rafa Xambó, el col·lectiu ha pogut fer diferents actes i el suport a l’escena valenciana ha estat constant. Rius es va mostrar emocionat i agraït, va justificar el seu suport pel que havia fet amb ell la música en la nostra llengua. Però aquest reconeixement subratlla el drama que suposa que la Diputació de València haja passat a mans de la dreta amb els vots d’una escissió del PSPV.

Feliu Ventura i Mireia Vives, en una de les cançons homenatge a Raimon @Julio Cebolla

Potser encara no som conscients de tot el que passa i passarà, però la gala va estar travessada d’un fort esperit reivindicatiu, com ara quan la joveníssima cantant de Benicàssim Anna Mira, una de les moltíssimes irrupcions de nou encuny, va cantar “Diguem no” vestida amb la samarreta en suport als joves antifeixistes de Pego.

I més premis: el moment Carles Dénia

Intercalats entre aquests tributs, els premis. En pocs minuts, el gandienc Carles Dénia es va coronar com el segon artista més premiat amb dos guardons dels grossos, millor lletra per “Ara o mai” i millor disc de cançó d’autor per Mussol (autoedició, 2023). Dénia es va mostrar orgullós per una categoria per a la qual confessava no sentir-se especialment dotat (“sempre m’he vist molt burro fent les lletres, però amb esforç s’arriba a fer cosetes”) i va exhortar l’audiència a “fer música junts, que no siga un tràmit”.

I entre un premi i l’altre, La Maria es feia amb la triple corona en aconseguir un premi importantíssim, el de millor cançó, el més difícil i disputat, sempre. El tema, “Mont vetlatori (Romanç 4: de mort)” s’ho mereixia: un prodigi de capes i d’anar en la direcció contrària de la folklorització de la música popular, dotant-la de contemporaneïtat, vida i significat. L’artista es va mostrar desbordada, es va imposar, entre més, a una altra cançó prodigiosa, “La dansà de Teranyina”, de Pep Gimeno Botifarra, qui també tenia quatre nominacions, com La Maria.

Pep Gimeno rebent emocionant l’estima i l’ovació del públic en rebre el premi a millor disc de folk @Julio Cebolla

El de Xàtiva, amb tot, no se’n va anar de buit en els Ovidi celebrats a la seua casa: el sensacional Ja ve l’aire (El Mico Entertaintment, 2022), va ser distingit com a millor àlbum de folk enmig d’una ovació enorme del públic del Gran Teatre. Només arreplegar el premi, el xativí va fer la seua contribució al tribut a Raimon cantant “Una vaca amb un vedellet en braços”. Una interpretació intensa, sentida.

Abans d’això, Canta Canalla va recollir el premi al millor disc de públic familiar per Pim pam pum (Bureo Músiques, 2023). Aquesta és una categoria de nova creació, amb pocs aspirants, però el discurs reivindicant el gènere dels membres del col·lectiu, dedicat als regidors “que ens regategen cent o dos-cents euros”, va ser magnífic.

El protagonisme indiscutible de La Maria i la música d’arrel no pot fer oblidar que aquest ha estat un any amb molts bons discos en les diferents categories, algunes tan disputades com la de millor disc de hip-hop i electrònica que es van adjudicar uns altres emergents, Sa Pena, amb Principis (Autoedició, 2023). Una escena molt ben nodrida ja, que quan acabe de madurar i mirar-se en espills més ambiciosos, pel que fa a la producció i els textos, farà un salt de qualitat. Abans, Josu Miró, l’antic Joe Pask, va perllongar el seu idil·li amb els Ovidi amb el guardó a millor disc de rock, un àlbum, La llum (La Fera CC, 2023), amb el segell en la producció de Blai Antoni Vanyó, l’altre pivot de la nit, l’únic capaç de mirar Frechina des de dalt.

La foto de família @Julio Cebolla

La resta de premis anaren a propostes consolidades o molt consolidades. En la molt renyida categoria de pop, el premi va ser per a Josep Pérez, Ona Nua, pel seu primer treball en set anys, l’esplendorós Superpop (Onanua Produccions, 2023), deixant sense premi treballs magnífics com els de les emergents Esther i Colomet i el d’un músic de la dimensió de Carles Chiner. El xativí Abraham Rivas, responsable dels teclats i part de l’arquitectura del disc d’Ona Nua, va agrair el guardó en nom de l’absent Josep Pérez. Rivas va ser l’encarregat a més de cantar “Molt lluny”, una cançó de Raimon especialment connectada a Xàtiva.

Les que no faltaren a la cita foren unes emocionades Maluks, premi al millor disc de mestissatge per Cor i foc (Propaganda pel Fet!, 2023), “una empenta brutal”. D’una banda, es tracta del seu millor disc, parit en condicions difícils, com elles explicaren, en precari, dedicant-se a unes altres faenes remunerades i fent un complex exercici de reconstrucció amb Marina Bolea, Maria Deltell i Laura Honrubia reconvertides en trio. Honrubia, natural d’Albacete, va fer un bonic reconeixement al procés d’immersió en la nostra llengua que havia viscut gràcies a la música. Sí que es pot.

Raimon. I el futur

Amb els premis repartits, faltava rematar l’homenatge a Raimon. El cantautor de Xàtiva Feliu Ventura i Mireia Vives, dels dos grans de l’escena, s’associaren per cantar amb el públic una emotiva “Jo vinc d’un silenci”. Pòrtic perquè l’alcalde de la ciutat, Roger Cerdà, recollira el premi a la trajectòria en nom de Raimon. Cerdà es va mostrar agraït, va reivindicar la condició de Xàtiva com a ciutat del cantautor, però també de Ventura, de Miralles i Botifarra, i va articular un discurs combatiu: “Vivim temps d’incertesa i és el moment de reivindicar el que s’ha fet en la nostra llengua. Ara no podem fer ni un pas enrere”, va dir. Al mateix temps que va oferir el suport de la ciutat, encara governada per l’esquerra, per continuar fent cultura i música en valencià.

Jesús Barranco, el nou president del COM, va tancar l’acte. Va ser un parlament sòlid, de presentació i tribut al seu predecessor, però també amb sentit històric, de recordar el llarg camí entre un aplec a Bocairent, fa seixanta anys, en què Raimon no va poder actuar per la censura franquista, fins a un present esplendorós, d’orgull “per una collita excepcional”. D’orgull també “per les tres generacions de Carraixet presents en l’acte”, va dir en relació amb el mític grup, també nominat en l’apartat de folk. “I tant que hem progressat! Celebre-ho!”, va exclamar, “som una escena paritària, compromesa i expansiva”.

Jesús Barranco, durant el seu parlament @Julio Cebolla

En contraposició, Barranco no va oblidar l’hostilitat d’alguns sectors contra aquesta mateixa escena: “No respongueu. O no ho feu amb ira. Busquen embrutar la convivència”, va demanar, a tall de petita guia d’ús per a temps convulsos. I va afegir, en una línia semblant: “Ho sabem tot sobre cultura de la resistència. Nosaltres ens bolcarem en la creació en valencià. En el valencià del carrer i en el més literari, perquè tots són nostres”, va dir en referència a les polèmiques interessades i olioses de les darreres setmanes. El nou president del COM va concloure amb un lema agafat de Rafa Xambó: “Contra el seu odi, la nostra alegria”.

El Cor de l’Eliana, cantant “D’un temps, d’un país”, va tancar l’acte. Una cançó que manté la seua vigència, d’un territori nostrat que, periòdicament, és empentat a fer passes enrere, a liquidar avanços i conquestes. Com deia Joan Fuster, tanmateix, “entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria”. A l’alegria de veure brollar nous valors. A la satisfacció de recordar les figures que ens han portat fins ací.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close