Música / Camins de Serp

Les portes del paradís

A inicis d’aquesta setmana, el Gran Teatre del Liceu presentava la residència artística de l’escultor Jaume Plensa en el marc del 175è aniversari del coliseu de la Rambla. Com sabran els lectors, el nostre primer equipament públic ha encarregat una nova producció del Macbeth verdià a l’artista més popular i internacional de la tribu, convidant-lo també a perpetrar allò que els cursis anomenen una intervenció escultòrica a les portes del teatre. L’invent es dirà Constel·lacions i el conformaran tres cledes d’acer inoxidable que s’encastaran a les arcades de l’entrada principal del Gran Teatre, tot plegat amb un traç escultòric de lletres de distints alfabets del món com a metàfora de la diversitat cultural, la gramàtica plural de les emocions i tota quanta polla en vinagre. Durant la presentació de la nova portalada, el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, sorprenia la parròquia afirmant que, a banda d’un espai artístic “xupiguai” de llums i ombres en què els abonats podran escrutar l’esperit propi, les portes aïllaran l’espai buit de l’entrada al Liceu, un indret que de nit cal protegir “per no ser còmplices de moltes de les coses que poden passar aquí, des de gent dormint o punxant-se heroïna a situacions com ara violacions o prostitució”, uns esdeveniments que, reblà, “són difícils de sostenir a les portes del paradís.” A casa, si ens punxen no ens treuen sang, i no només pel fet que som veïns del Liceu i, potser per manca de vista, no hi hem percebut aquestes escenes pèrfides de disbauxa i deshumanització que descriu Garcia de Gomar. De fet, diria que ell mateix ha estat conscient de la cagada i l’exageració quan s’excusà del fet l’endemà, piulant l’argument clàssic segons el qual els seus mots van recollir-se amb parcialitat i fora de context. Sigui com sigui, resulta paradigmàtic que, tot presentant una obra d’art que té com a objectiu ser un cant a la diversitat, al director artístic del Liceu se li escapi freudianament aquesta pretensió pràcticament “garciaalbioliana” de netejar el pòrtic del seu paradís de putes i jonquis (dos personatges que compten amb una bona colla de referents operístics, dit sigui de pas). La cosa sobta perquè si alguna particularitat té el Liceu (i que per molts anys sigui) és la d’haver estat un teatre ubicat en un nucli urbà molt complex i, hagi agradat o no als seus responsables, porós de la complexitat i les contradiccions d’una ciutat com Barcelona. El Liceu no ha estat ni espero que sigui un paradís de ningú. A la seva platea hi han caigut bombes (també gats, gossos i àdhuc cascs!), la societat benestant de la ciutat ha esbroncat i aplaudit a cor què vols les noves produccions presentistes d’òpera que han revolucionat el gènere durant els últims lustres, i espero que les seves butaques continuïn sent una àgora a qui la vida exterior no molesti. Em consta que el teatre és conscient d’aquest fet, i per això ha endegat encertadament l’encàrrec de La gata perduda, una futura òpera d’Arnau Tordera i Victoria Szpunberg que comptarà amb la col·laboració directa d’entitats i associacions del Raval. De fet, si per alguna cosa ens agrada l’òpera és perquè a escena tampoc s’hi representa el paradís; hi trobem les emocions humanes d’una forma pura, descarnada i sovint terrible, i el gènere encara ens sorprèn per la seva gràcia divina de vehicular el més alt i espantós de l’home a través de sons i gestos. Lluny d’aïllar-se, al nostre teatre d’òpera (i això també valdria per la majoria d’institucions culturals i musicals  del país) el que els aniria bé és embrutar-se amb allò que passa fora les portes del seu particular Olimp de pretesos il·lustrats. Les portes d’acer pesen molt i sovint tapen molt més que no pas il·luminen.

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close