Música

Magistral estrena d’un “Stabat Mater”

Va arribar el dia esperat. Divendres 15 de març d’estrena a Santa Maria de la Mar de Barcelona. S’anunciava un nou “Stabat Mater” per a la història de la música. Però sorgia un dubte: qui era el seu misteriós compositor? Qui era l’enigmàtic músic anomenat M. M.?

Programa: Stabat Mater de M. M. i Rèquiem de W. A. Mozart
Soprano: Natasha Tupin. Mezzo: Nadia Ruseva. Tenor: Patrik Tapiol. Baix: Fernando Alvarez
Orquestra Filharmonia Ibèrica. Polifònica de Puig-reig

La basílica era plena de gent. L’altar es va començar a omplir d’instrumentistes, cantaires, tambors, violins i solistes entre aplaudiments del respectable. Un centenar de músics dalt de l’escenari. El director contextualitzà i explicà com s’estructurava aquella obra sacra per a cor, solistes i orquestra simfònica que estàvem a punt de sentir, amb l’eloqüència tranquil·la dels arcs gòtics del temple.

L’obra tenia sis moviments. Una espècie de timbals estranys iniciaven el primer i presagiaven una gran fita. A mesura que es desenvolupava la narració harmònica, l’interès i el convenciment creixien. L’orquestració era espectacular, tant podia recordar lleugerament a Olivier Messiaen, com algun passatge de Juli Garreta o Vaughan Williams. La qualitat de l’obra anava in crescendo.

Algú del públic, poc hàbil o despistat, potser no va endevinar encara qui era el compositor misteriós. Diuen que és pianista i musicòleg, també. Se sap que ha interpretat més de cent concerts diferents per a piano i orquestra per tot el món, entre ells, la integral dels 27 concerts per a piano de Mozart a Viena, o els més difícils de Rakhmàninov a Nova York sota la batuta del mític Lorin Maazel. També se sap que recupera patrimoni musical català i en fa àlbums per a discogràfiques estrangeres. Algun oient impacient va cercar informació pel mòbil, però no hi havia gaires referències a Catalunya sobre aquest ocult compositor; els gestors mercantils de cultura quasi no saben qui és.

L’Stabat Mater anava sobre rodes, era realment bonic, variat, màgic. L’expectació evident, vaig girar-me enrere per veure l’actitud del públic: tothom gaudint immòbil, la gent atenta, silenciosa, cap estossec. Cal destacar la impressionant potència de la soprano Natasha Tupin. Quin doll de veu!

L’estrena evolucionava, el viatge musical es mostrava generós, transparent, copiós. “Dies Irae” inclòs. Els cinc elements de la música: melodia, harmonia, estructura, timbre i ritme, enginyosament combinats. Les melodies quallaven perfectament amb l’harmonia, magistrals modulacions; clares les estructures; riques orquestracions, especialitat de la casa; varietat rítmica, binaris, ternaris, etcètera. Tot equilibrat, treballat i rumiat, nota per nota, dinàmica per dinàmica.

L’enigmàtic compositor d’aquest Stabat Mater va ser jove prodigi. Als 25 anys aconseguí la càtedra de piano a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Va fer gires pels Estats Units, Amèrica Central i tota Europa amb algunes de les millors orquestres del món: BBC Symphony Orchestra, Moscow Philharmonic, Simfònica de la ràdio de Berlín, New York Philharmonic, London Symphony Orchestra, Wiener Kammerorchester, Bratislava Symphony Orchester, entre moltes d’altres.

El preciós Stabat Mater arribava a la seva fi, i hom es pregunta, perquè un talent innat d’aquesta magnitud és poc valorat a Catalunya. Benvolguts, retinguin aquest nom i cognom: Melani Mestre. És un dels grans músics europeus de l’actualitat.

 

Eduard Fontbona

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close