Música

Marià Albero: el cant lliure

Quan els compleixen deu anys de la seua desaparició, la figura del cantant Marià Albero sobreïx com un músic pioner i agitador de la música i l’espectacle popular. Recordem la seua trajectòria en companyia d’algunes de les persones que el van conèixer.

“Ets bo. Ets dolç. Ets mascle”. A la cançó “Per al meu amic” que donava títol a l’àlbum, el cantant Joan Manuel Serrat dedica unes amoroses paraules a un amic. La dedicatòria estava adreçada al també cantant Marià Albero, una amistat entre tots dos que s’havia forjat anys enrere en plena eclosió de la Nova Cançó. Marià o Marian Albero (València, 1949 – Sales de Llierca, 2013) com signa els seus primers discos, s’incorpora al moviment de cançó en català des de València seguint els passos de Raimon, Maria del Carme Girau, Els 4 Z i el castellonenc Félix Stop.

La figura de Raimon serveix de referència i alguns crítics assenyalen l’accent raimonià en l’obra primerenca del jove cantant que debuta en el segell Edigsa, l’editorial que només un temps després veurà l’eixida traumàtica d’un dels seus pilars musicals, Raimon, enmig d’un fort debat intern i les seqüeles de l’afer La la protagonitzat per Serrat. Quatre primeres cançons d’esperit contestatari que encapçala el tema “Vam ser tots al jorn de la tardor”. Com subratlla la revista Serra d’Or a propòsit de les composicions, més que no pas cançons, som clams. La ressenya crítica dona la benvinguda al jove i combatiu cantautor: “Del planter de nous valors de la cançó catalana Marian Albero el veiem un dels més positius”.

Marià Albero, Serrat i Lluís Llach guardonats l’any 1969.

“Aquelles primeres cançons”, recorda el músic i fundador d’Al Tall Vicent Torrent, “ens van produir una forta impressió a tots que en aquells moments estàvem començant, aquells títols tan contundents com ‘Napalm’, ‘No deixaré de lluitar’ i d’altres”. “Malgrat que la seua joventut feia la sensació d’una obra ja molt sòlida”, afegia. Vicent Torrent estarà darrere de les primeres actuacions d’Albero a València. “Vaig convèncer el president de la Societat Coral del Micalet, Frederic Jordà, de fer unes presentacions dels joves cantants de la Nova Cançó entre ells, Marià Albero, Maria del Mar de Bonet i altres que van actuar al Micalet”.

https://www.youtube.com/watch?v=aaowN7fIRdw
Cançons del disc de debut.

L’home inquiet i obert

La trajectòria musical i professional de Marià Albero després de tres petites produccions discogràfiques, en una de les quals inclou la musicalització d’un poema de l’escriptor Francesc Almela i Vives, “La finestra”, que reprendrà de nou en el futur, transita per diferents escenaris entre finals dels seixanta i la dècada dels setanta. El paisatge musical català és protagonitzat per una cançó d’autor d’accent crític i diferents moviments dins d’allò que coneix com a música progressiva i de fusió que acabarà englobat sota la denominació d’Ona o música Laietana.

Home inquiet i obert als més variats registres, el seu nom es pot veure en diferents projectes, ara com a productor, com al segell Òliba, una marca discogràfica patrocinada per Serrat dins de l’editora Edigsa. Treballs com el primer disc del grup Barcelona Traction, un àlbum de cançons infantils, La Pataqueta o el celebrat Chichonerat’s cats del duo Ia & Batiste apareixen sota el segell. Al costat del músic Manel Joseph, amb el qual col·laborarà en futurs projectes, creen l’efímer grup Patatas fritas. “Crec que en dos anys només vam fer sis o set actuacions” recorda Manel Joseph, un artista que havia debutat en el grup Dos + Un i que més tard treballarà en altres formacions com Mirasol Colores i sobretot l’Orquestra Plateria.

Marià Albero coberta del disc El joglar.

“Marià era una persona amb una vitalitat extraordinària, sempre estava maquinant algun projecte, idea, amb el seu poder de convicció, d’engrescar a la gent, i donar-li al mateix temps un fort component líric, poètic a tots els seus projectes”. L’esperit creatiu del cantant encapçala formacions com Sardineta, una banda de música popular de finals dels anys setanta, espectacles de carrers, les primeres mostres de mercats i fires medievals; propostes escèniques que fusionen músiques tradicionals, circ, artesania popular, etc. D’aquesta experiència neix el disc Estampida (1995) un treball musical bastant insòlit que continua les seves indagacions sobre les sonoritats i ritmes mediterranis. L’àlbum inclou el poema “La nit, diem” de J. V. Foix que interpreta d’una forma exquisida amb arranjaments jazzístics.

Entre els projectes més recordats i innovadors hi ha La Rondalla de la Costa, una formació de curta vida musical que protagonitza l’àlbum Records de València (1976). “És curiós”, assenyala Manel Josep, “el disc en el seu moment va passar bastant desapercebut i ara podríem dir que s’ha convertit en allò que diuen un àlbum de culte”. “Marià tenia la idea d’un disc amb poemes de poetes valencians i d’ací es va anar profunditzant a la recerca d’un so mediterrani, un treball on els instruments de fusta tinguessin una presència extraordinària, com les rondalles tradicionals, i l’entrada en el projecte discogràfic de Xavier Batllés i jo que en aquells moments estàvem en la Mirasol-Colores, ho va acabar d’arrodonir”.

Coberta del disc Records de València de La Rondalla de la Costa.

Mentre Raimon havia tret a la llum la poesia medieval valenciana i Ovidi Montllor havia fet un altre tant amb l’obra d’Estellés, l’àlbum Records de València recupera a poetes com Carles Salvador, Jacint Maria Mustieles, Enric Navarro Borràs i d’altres amb cançons populars dels Països Catalans o instrumentals tan suggestius com la composició “L’autobús fa l’amor amb les torres de Quart”. “La idea la tingué Xavier Batllés quan va veure un autobús municipal que travessava les torres de Quart de València” assenyala Manel Joseph. “També li devem a Batllés el bateig del nom “pernils” per a tota aquesta d’instruments de corda, llaüts, mandolines, guitarres que incloïa el disc”, recorda amb humor Manel Joseph.

“El meu pare era un home molt lluitador, tant pel que fa a les seves idees com en els seus projectes” diu Àgata Albero Miralbell, filla del cantant. “El seu esperit llibertari segurament sintonitzava molt poc amb tot allò que constitueix la indústria musical i les seves regles de joc”. “Recordo que l’esclat del moviment 15-M ho va viure amb una gran alegria, veient tota aquesta omplint les places”. Aquests dies quan es compleixen els deu anys de la seua mort la família tornarà a reunir-se amb amics i companys per a celebrar la memòria del cantant a la seua masia de la Garrotxa. “És una celebració de la vida i del seu esperit festiu” diu Laura Tapias, companya del cantant i amb la qual va formar el grup Els Grallers de Banyoles. La música per descomptat no hi faltarà a la vista de l’esplèndida nissaga familiar, una descendència que compta amb els músics Roqui Albero, promotor del projecte Versonautas amb la seua companya Ana Sanahuja, el contrabaixista Bori Albero o la pianista de jazz Marina Albero.

Marià Albero amb uns xiquets sahrauís a la seua finca de la Garrotxa.
Carles Gámez
Periodista i guionista. Ha treballat en premsa, radio i televisió, en programes de gènere cultural, debats, magazines, sèries documentals, musicals, etc. Guionista dels documentals “Serrat, el último trovador”( Discovery Channel), “Bruno Lomas” (Canal 9), “Monle, Món, Monleon”( FAFM/Levante Televisió). Autor de “Serrat. El canto libre”. Blume Ediciones, “Llach “. Edicions Tres i Quatre, “Los años ye-ye”. T&B Ediciones, “Serrat, de l’A a la Z”. Edicions de La Vanguardia, “Bailando los 70”. Midons Ediciones, “Celuloide de terciopelo”. Filmoteca Valenciana.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close