Música

Maria Jaume: el procés natural

La mallorquina Maria Jaume, una de les grans revelacions del 2020 gràcies al disc ‘Fins a maig no revisc’, afronta el difícil segon pas amb fermesa, amb un nou disc, ‘Voltes i voltes’ (Bankrobber), que preserva la frescor de la proposta, però modula la seua inconfusible i illenca veu i envolta les composicions d’una més gran complexitat instrumental.

La de Maria Jaume va ser una de les grans notícies musicals del maleït primer any pandèmic. La mallorquina venia de guanyar el Sona9, l’any 2019, al voltant del seu debut en llarga durada hi havia expectatives raonables. Però Fins a maig no revisc, un preciós i molt il·lustrador títol, va superar segurament les expectatives.

Amb producció de Pau Vallvé, un artista que estava entre les referències de Maria Jaume, aquell era un àlbum de pop-folk auster, que deixava espai a les veus i les lletres de l’artista, que basculava entre un minimalisme commovedor (“Terra banyada”) fins a un pop assolellat i revitalitzant, del qual el hit “Autonomia per a principiants” seria l’exponent més revelador. Aquella proposta tenia una translació al directe igualment càlida i propera, que va recórrer desenes de sales i festivals.

La seqüència lògica, per a un segon disc, el “procés natural”, per dir-ho manllevant el títol d’una de les cançons de l’àlbum, era segurament fer evolucionar sense estridències el projecte. Mantenir el que hi havia de valuós, la riquesa melòdica, l’humor i el recolliment subtils de les lletres, el fraseig entre mandrós i feliç, l’aparent senzillesa del concepte, vestint les cançons amb una mica més de múscul i complexitat. Per aconseguir-ho, Jaume ha posat la producció en mans de Lluís Cabot, dels molt estimables Da Souza. Una associació creativa que donat els seus fruits.

De Miquel Serra a Stephin Merrit

El tema d’obertura, “2008”, que ha estat també el tall de llançament, és un single convincent, una vaporosa cançó de desamor seré que conté també el títol de l’àlbum (“Ara jo faig lo que vull / mentre tu voltes / damunt de tu”) i que fa referència a una enigmàtica dada cronològica atès que l’artista va nàixer el 1999: “Ara jo faig lo que vull / mentre tu només recordes 2008”. El cotxe vintage del videoclip podria ser una pista. O ves a saber.

A banda d’això, el tractament instrumental de la cançó ja apuntava a un cert bandejament de l’austeritat, a una sonoritat a més brillantor que acosta Maria Jaume, amb matisos, a Joana Serrat i Núria Graham, qui col·labora en el disc, en un altre tema lluminós, “A final de mes”, molt ben vestit també de teclats i efectes sonors. Paradoxalment, una cançó pop musicalment vitalista que parla en el text de la incertesa, dels dies estranys que ens envolten i la fi del món que arriba “a final de mes”.

Entre aquestes, dos temes també cridaners. D’una banda, “Ni Picassos ni Dalís”, un tall de pop enèrgic amb una història curiosa i un cert aire màgic. Tot i que el tema més poderós pel que fa al poder de les imatges oníriques que evoca és “Dunes de cous-cous”, una cançó molt elegant, amb alguna tèbia connexió carioca i arranjaments de clarinet i vibràfon que remeten al pop atemporal, madur i multireferencial de Josh Rouse. Sols que amb l’impagable frasejat illenc de la cantant.

“Procés natural” és una vall en el disc, un retorn a la sobrietat de la veu i la guitarra per fer una bonica pinzellada narrativa sobre l’assumpció de nou des de la serenor del final d’una relació: “Es final des principi ha arribat / mentre jeim en es sofà arrufats. / Però no és més que un procés natural”. El mateix tipus de sensacions contradictòries que conta “Me desplom” (“Hi ha dies que no m’agrades tant com abans”), cançó que torna de nou a desplegar lluminositat i delicadesa pop a cabassos, amb una tornada jovenívola però desarmant en la veu de la Jaume: “Oh, te mir i me desplom. / No és broma que t’estim a totes hores, / pens en tu cada segon”.

Maria Jaume. Fotogrfia: Manuel Groc

“Tombats en es sol” és un tema significatiu, per la col·laboració d’un altre dels referents de l’artista, el gran Miquel Serra, amb qui fa un duo que reuneix passat, present i futur (de tots dos, al follet també li queda corda) del pop de les Illes. Un meravellós cant a la mandra i alhora es deté amb una tornada ben bonica, novament molt rica en arranjaments. Història musical.

L’àlbum, diguem-ho ja, no té un minut sobrer. Perquè els no arriba a dos minuts (curtíssims) de “Com te n’has anat?” són bellesa en estat pur, ens transporten al Sufjan Stevens més contingut i preciosista de Carrie & Lowell. “Com te n’has anat? / Si jo no me puc ni aixecar”. Alguns dels homenatges, tributs o influències que hem suggerit poden ser indirectes, però en el cas de Stephin Merrit és absolutament directe: l’al·lusió als seus “Magnetic Fields” és el títol de la cançó que tanca, en realitat una versió més o menys lliure del “I don’t wanna get over you”, procedent d’un àlbum mític, 69 Love Songs. Mostra d’una exquisida dieta musical, de la curiositat, pròpia o induïda, pel cabal pop del passat.

Comptat i debatut, un disc redó de confirmació. L’art de Maria Jaume ha crescut un pam més en aquests dos anys. Ben mirat, el procés natural.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970 i criat a Xàtiva. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat set novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter.El seu darrer llibre, el thriller 'Això no és un western', va ser finalista del Festival València Negra. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close