Música

MMVV refila de nou

El Mercat de Música Viva de Vic arriba a la seva 34a edició com una de les fires culturals de referència a Catalunya. Segons els organitzadors, l’edició d’enguany ha comptat amb una assistència de 120.000 espectadors i igualen la xifra de les edicions més exitoses. Aquesta edició, però, haurà estat marcada per tenir França com a país convidat, per l’increment en el nombre de professionals acreditats i, sobretot, pel retorn de l’escenari principal a la plaça Major, després de dues edicions en pandèmia. 

Com en un jardí florit d’estètica rococó, Núria Graham va inaugurar dimecres passat la 34a edició del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). El nou projecte de la cantautora osonenca porta per títol Cyclamen i representa un canvi de rumb total, tant en el so com en la forma de treballar en què ens tenia acostumats.

En aquest nou àlbum, Graham ha aparcat el quartet d’instruments clàssics del rock, per acompanyar-se d’una orquestra de cambra peculiar, la sonoritat de la qual ve marcada per haver compost les cançons a partir del piano i per la incorporació de l’arpa, el violoncel, el fagot o el saxo. Un altre fet distintiu és l’escassetat de bateria, quedant relegada en un tercer pla. El projecte també destaca pel so en acústic del directe, net de distorsions o efectes. 

Concert inaugural de MMVV amb Núria Graham. Fotografia cedida pel Mercat de Música Viva de Vic.

El dia abans, l’artista vigatana ja avançava el so que marcaria aquesta gira amb el primer senzill del disc, It’s me the Goldfish, un tema que ja ens introduïa a la complexitat d’aquest nou treball. El projecte ha comptat amb col·laboradors de luxe com la compositora Helena Canoves —responsable d’aportar detalls orquestrals a les composicions de Graham— o Jordi Matas —un dels artífexs del pop metafísic abanderat pel Petit de Cal Eril i Ferran Palau i que ara també se suma en el directe de Núria Graham. 

A l’inici del concert, Graham ens va advertir que intentaria no parlar massa “per no dir masses ‘tonteries’” i ens confessava que tot i jugar a casa estava nerviosa. Durant l’actuació, la cantant va encavalcar les cançons de forma orgànica sense gaires pauses. A poc a poc, vàrem poder descobrir la sonoritat onírica dels nous temes, les lletres dels quals estan protagonitzats per éssers fantàstics com homes ocells, carpins daurats o desastres a Nàpols. Un conjunt de cançons, que ben segur requeriran més d’una escolta per desgranar-ne cadascun dels detalls.

També hi va haver temps per recuperar alguns temes vells que semblaven totalment nous amb la nova sonoritat —destacar la recuperació de Prologue o Marianne. En canvi, però, no hi va haver espai per cap de les cançons emblemàtiques de l’artista vigatana. Potser, caldrà esperar fins al gener per esbrinar si èxits com Cloud Fifteen o Toilet Chronicles tenen lloc en un directe tan singular. 

Maestro Espada (Víctor Hernández en primer pla i Álex Juárez al fons). Fotografia cedida pel Mercat de Música Viva de Vic.

Un jardí molt més sec i àrid va ser el que ens van oferir Maestro Espada, un duet format pels germans Álex Juárez i Víctor Hernández. El conjunt murcià porta ja temps recorrent els escenaris estatals amb projectes com Rey Lobo o Vespertine i en el darrer any han guanyat notorietat per acompanyar al cantautor valencià Guitarricadelafuente en els seus directes. 

En aquest projecte s’han endinsat en la cultura folklòrica de la seva terra i, apadrinats per Raül Refree, han elaborat un projecte que despulla la cançó tradicional i els pals flamencs autòctons de Múrcia per tal de repensar un folklore del futur. En la seva proposta incorporen el so de la castañeta —instrument semblant a unes castanyoles, però fabricat amb una canya de riu— entre altres instruments típics de la tradició del cançoner murcià i els fusionen amb bases electròniques minimalistes. El resultat és un conjunt de cançons que ens fan contemporània una tradició musical centenària que s’ha transmès de pares a fills.

DUO DU BAS format per Elsa Corre i Hélène Jacquelot. Fotografia cedida pel Mercat de Música Viva de Vic.

Duo Du Bas prefereixen les plantes d’interior. El duet francès captiva per la posada en escena, la qual s’escapa dels convencionalismes d’un concert a l’ús i saben convertir l’escenari en un pis on qualsevol objecte pot esdevenir un instrument de percussió —des d’una tassa i una cullera fins a una olla plena d’arròs— que pugui acompanyar les seves veus a cappella

En aquesta edició, França ha estat el país convidat. A part de Duo Du Bas, també hem pogut veure tres propostes més com han estat la cantant i multiinstrumentista Julia Pertuy, Gatica i la diva del pop brutal Sun, capaç de convergir el pop, el rock dur i l’screamo en una mateixa cançó.

Ernest Crusats (dreta) i Mau Boada (esquerre) durant la presentació del nou projecte de l’exlíder de La Iaia. Fotografia cedida pel Mercat de Música Viva de Vic.

Un dels concerts que va generar més expectació va ser sens dubte el concert d’Ernest Crusats. L’exlíder de La Iaia ha decidit a embarcar-se en un nou projecte en solitari que reivindica un cert decreixement musical. El seu més que un jardí és un bosc frondós, en què els arpegis de guitarra es van tornant per fer-nos avançar a través d’un recull de cançons que es mostren més íntimes i personals que mai. El so juga amb els contratemps, tant en l’àmbit rítmic com en els versos sovint de mètrica lliure, cosa que li confereix a la proposta un joc rítmic que no sempre queda resolt. 

Crusats va aparèixer a l’escenari acompanyat per Jordi Torrents a la bateria —també exmembre de La Iaia— Mau Boada a la guitarra —multiinstrumentista de projectes com Esperit o Zeidun— i Guillem Plana al baix. Els diversos membres del grup es van asseure damunt de troncs per interpretar unes cançons de caràcter intimista que clarament ens remeten a passatges emboscats i que, amb l’única excepció del baix elèctric, defugen de l’ús d’instruments electrònics o efectes, per tal de buscar un so purament acústic.

La proposta va ser a bastament aplaudida per una munió de fans de Crusats que en aquest projecte van descobrir una altra cara de l’exlíder de La Iaia, molt menys pop i més propera al so del folc escandinau de José González o Kings of Convenience. 

Betina Quest durant el seu pas per MMVV. Fotografia cedida pel Mercat de Música Viva de Vic.

La burundesa Betina Quest ens va oferir un jardí d’arrel africana. La cantant que va créixer a prop de Berlin, va presentar una proposta en què cada una de les composicions es generaven en directe a partir de loops de la seva veu i seqüències de sintetitzadors. Ja a l’inici del concert, Quest ens va animar a gaudir de les cançons sense perjudicis i sentir-nos lliures de ballar-les, cantar-les o fins i tot adormir-les. 

En cada composició, Quest va fer ús de les estructures pròpies de la cançó tradicional africana —en què la repetició pren un important protagonisme i s’utilitza com una eina de catarsi col·lectiva— i les usa per generar les cançons a partir d’estructures en loop genuí de la música electrònica. Alhora, també s’endinsa en l’experimentació vocal pròpia de l’spoken word –un tipus de performance poètica que combina el recital en viu amb música o teatralització– per acabar oferint un paisatge sonor que celebra la col·lectivitat al mateix temps que reivindica unes arrels pròpies. 

Més enllà de les descobertes i els canvis de rumb que ens ha ofert aquesta edició de MMVV, el fet més rellevant segurament ha estat el retorn de l’escenari de la plaça Major. Entre els concerts que vàrem poder gaudir en aquest escenari emblemàtic cal destacar Maruja Limon, Blaumut i el retorn de Delafé y las Flores Azules. Aquest escenari representa una postal icònica de la ciutat de Vic a més d’una de les formes que el mercat té d’apropar-se a la ciutat.

Imatge de la plaça Major de Vic plena durant el concert de Delafé y las Flores Azules. Fotografia cedida pel Mercat de Música Viva de Vic.
Blai Marginedas
Graduat en Art i Disseny he desenvolupat la meva carrera professional entre la gestió cultural contemporània i popular, el disseny gràfic i el comissariat i la reflexió cultural.
També he format part de col·lectius artístics com Morir de Frío i Supterranis.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close