Música

Música per al futur de la Terra

Coincidint amb la cimera climàtica de Glasgow, el Palau de la Música Catalana ha estrenat una obra per a cor de la compositora finesa Kaija Saariaho, veu fonamental de la música del segle XXI,  que parla del futur de la humanitat.

Mentre s’ultimaven els darrers acords a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que s’ha celebrat aquests dies a Glasgow, a Barcelona, al Palau de la Música Catalana, la música esdevenia també font de reflexió i d’interpel·lació sobre aquesta urgent qüestió.  El divendres, 12 de novembre, el Cor de Cambra del Palau va estrenar dues obres, ambdues per encàrrec de la institució i ambdues centrades en la mateixa temàtica: el futur de la humanitat. Reconaissance, de la finesa Kaija Saariaho (Helsinki, 1952) i Invocation to the Earth, del director i compositor català Xavier Pagès (Sant Pere de Ribes, 1971) han estat les protagonistes d’un concert que representa un dels moments destacats d’aquest curs 2021-2022.

Considerada una de les veus més influents de la música del segle XXI, Saariaho és compositora convidada de la temporada del Palau de la Música; una residència que, de fet, es va iniciar el curs passat, però que s’ha prolongat a causa de la cancel·lació de projectes arran de la pandèmia. Reconaissance és un d’ells i la seva creació és una proposta conjunta en la qual també participen el Cor Accentus de París, SWR/ Südwestrundfunk for Donaueschinger Musiktage i November Music.

La compositora Kaija Saariaho en el seu estudi a París. ©Maarit Kytoharju.

L’obra, per a cor, percussió i contrabaix, es basa en un text original del llibretista i col·laborador habitual de Saariaho, Aleksi Barrière. La seva estrena mundial va tenir lloc el passat 24 de setembre, en el marc d’una Biennal de Venècia, que va premiar la dilatada trajectòria de l’artista finesa amb un Lleó d’Or. Ara, sota la batuta de Salmon Halsey, ha estat el Cor de Cambra del Palau qui ha hagut d’enfrontar-se a una partitura d’enorme dificultat i exigència per als cantaires, fins al punt que es va requerir una setmana extra d’assajos per preparar-la. “Potser és la segona obra més difícil que he dirigit mai”, confessava Halsey quan preparava el concert.

La peça, d’uns trenta minuts de durada, ha estat definida com “un treball coral futurista sobre la nostra consciència mediambiental”. La seva autora, en canvi, prefereix definir-la com una obra “de ciència-ficció”, perquè d’allò que Reconaissance parla és d’un futur apocalíptic. Els recursos de la terra s’han esgotat i l’home busca una possible nova llar al planeta Mart. I en aquest camí, cal que la humanitat es reconegui de nou i prengui consciència del que és —i pot esdevenir— el seu futur.

Des de la seva residència de París, ciutat en què viu des de 1982, Saariaho —que finalment no va poder estar present al concert ni oferir la conferència que tenia programada— parla sobre la seva nova partitura i també sobre el seu paper a la societat com a artista estretament vinculada a la natura i autora d’un catàleg musical en el qual els cels d’hivern, les aurores boreals i el so secret dels grans boscos finesos es manifesta a través d’un llenguatge d’una bellesa hipnòtica i misteriosa.

Kaija Saariaho, connectada per videoconferència, durant un dels darrers assajos del Cor de Cambra.
©Palau de la Música Catalana.

Reconaissance és un treball que hem desenvolupat conjuntament amb Aleksi Barrière, amb qui he treballat anteriorment en quatre ocasions. Quan vam rebre l’encàrrec d’una obra per a cor, vam voler fer quelcom diferent. Jo li vaig proposar el tema de la Terra i va ser ell mateix qui em va suggerir d’anar una mica més enllà i parlar sobre la humanitat buscant una  nova llar a Mart. Els textos resulten molt propers, perquè parlen de diferents moments de la nostra història i al mig de la peça hi ha un interludi amb petits fragments d’una pel·lícula que m’agrada molt, Solaris, d’Andrei Tarkovsky”, ha explicat Kaija Saariaho.

En concret, Reconaissance s’estructura en cinc parts, cadascuna de les quals porta un títol prou explícit: The first martian in a long time (‘El primer marcià en molt de temps’), Count down (‘Compte enrere‘), Greenhouse (‘Hivernacle’); Desert people (‘Gent del desert‘) i per finalitzar, un Requiem. Els textos, com és habitual en Barrière, utilitzen diferents idiomes, fins i tot s’inclouen cites en llengua hopi, un poble nadiu d’Amèrica del Nord.  “Aquesta és una obra molt actual, perquè parla de problemes que estem intentant resoldre actualment, com l’efecte hivernacle. És un somni de futur, però referit a allò que estem vivint ara”, afegeix la compositora.

Tot i que Kaija Saariaho assegura que la seva intenció a l’hora de fer música no és “transmetre un missatge polític”, reconeix que en aquesta obra hi ha implícita la seva postura vital. “Quan faig música només intento comunicar-me amb les persones, però també és cert que la meva obra reflecteix la meva visió del món. Jo soc una persona que em sento totalment compromesa amb la humanitat i el seu futur. I aquest text parla per si mateix”, assenyala  l’artista. “Vivim en una societat en la qual el que prima és el màrqueting, on el valor dels diners és molt evident i tot això pot destruir la nostra cultura, la nostra societat i la nostra terra. De tot això és del que s’ha parlat aquests dies a Glasgow i la pregunta és: podrem sobreviure? Si hem portat el nostre planeta fins aquesta situació, jo em sento compromesa i implicada en tot això que ha passat”, conclou.

El director i compositor Xavier Pagès Corella.
©Ferran Conangla/Enric Giné.

Per la seva banda, Xavier Pagès ha desenvolupat aInvocation to the Earth una temàtica molt semblant. L’obra, encarregada pel Palau dins el projecte Barcelona Creació Sonora —un programa de suport als compositors que impulsa l’ICUB, en el marc dels ajuts a la cultura arran de la COVID-19— i que es va oferir en qualitat d’estrena absoluta, es basa en un text del poeta romàntic anglès William Wordsworth (1770-1850). En aquest cas, el text parla d’un esperit que visita la Terra en un temps de caos i confusió, en al·lusió a les guerres napoleòniques de l’època en què va ser escrit, però veritable metàfora de qualsevol conflicte actual. Tot i això, l’obra vol transmetre un “missatge d’esperança”, segons l’autor, perquè aquest esperit, mitjançant un ritual, purificarà la Terra i redimirà la Humanitat del seu dolor abans de desaparèixer en la foscor.

Ana Maria Dávila
Periodista, titulada per la Pontificia Universidad Católica de Chile. Especialitzada en periodisme musical i cultural ha treballat per als diaris El Periódico, Avui, El Observador i El Mundo de Catalunya. Activa divulgadora de la música catalana contemporània, col·labora amb diferents institucions culturals del país i és autora de la biografia oficial de la pianista Maria Canals (Maria Canals i Barcelona, 2015) i coautora de Peralada. L'escenari de les emocions (2013) i Compositors d'avui. Guia de la música contemporània a Catalunya (2008), entre altres publicacions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close