Banda Sonora Premis El Temps de les Arts

«El Jazz Carlemany»

Des del principi, un dels objectius d’El Temps de les Arts era aixoplugar en un mateix espai el talent artístic de tots els territoris de parla catalana. Andorra no podia estar una excepció. I aquesta política inclusiva havia de tenir també una traducció en la banda sonora de la segona edició dels premis. Amb una de les peces musicals més particulars d’un repertori bastant singular: “El Jazz Carlemany”, una relectura molt lliure (fins i tot en el seu juganer títol) de l’himne nacional andorrà, “El Gran Carlemany”.

  • Intèrpret:
    • Enric Bartumeu (Kik Barroc Project)
  • Ballarina:
    • Laura Marsal
  • Percussió:
    • Núria Andorrà
  • Orquestració:
    • Quartet Brossa
  • Piano:
    • Xavi Lloses
  • Direcció i realització
    • Lluís Danés
  • Direcció musical i arranjaments:
    • Xavi Lloses
  • Direcció de fotografia:
    • Anna Molins
  • Muntatge :
    • Marc Mitjà (AMMAC)

La música original és una composició del sacerdot Enric Marfany i Bons, mentre que Joan Benlloch i Vivó, bisbe d’Urgell a principis del segle XX, va ser l’encarregat de posar la lletra, amb la religió com a element destacat: una lloa a l’emperador Carlemany, al qual s’atribueix en la llegenda tradicional deslliurar Andorra dels àrabs, introduir el cristianisme i fundar d’alguna manera el futur estat. La peça va ser interpretada per primera vegada l’any 1921, en el santuari de la Mare de Déu de Meritxell, patrona del país. “El gran Carlemany” va ser adoptat com a himne nacional.

D’aquest himne hi ha enfocaments i versions molt diferents, però aquesta dels premis, més que una versió, és en realitat una recreació en clau jazzística: el pianista andorrà Enric Bartumeu, fundador del grup Kik Barroc Project, fa una elegant lectura acompanyat de les cordes del Quartet Brossa. Un dels temes més despullats del repertori dels premis, però d’una colpidora gracilitat proporcionada pel ric diàleg entre els instruments. Interpretació acompanyada de les imatges de la ballarina Laura Marsal dansant tot just sobre un piano cobert de sorra. Una altra referència, evidentment, a la connexió amb la terra i les arrels en el film.

El Temps de les Arts

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close