Charlie Brown, el jazz i Nadal

La reedició de la banda sonora de la pel·lícula ‘A Charlie Brown Christmas’ assenyala un moment màgic on es fusionen els dibuixos de Charles Schulz, la música del pianista Vince Guaraldi i l’atmosfera de Nadal.

Quan el productor Lee Mendelson presentà als executius de la CBS la pel·lícula A Charlie Brown Christmas, un especial nadalenc amb els populars Peanuts creats pel dibuixant Charlie Schulz, aquests no van poder amagar la seua decepció. L’animació pausada dels personatges de les tires de còmic a càrrec de Bill Melendez estava als antípodes del ritme frenètic de les sèries de dibuixos animats. Curiosament Melendez havia treballat com a dibuixant d’animació per als estudis Disney i les populars Looney Tunes de la Warner Bros.

Per altra banda, la pel·lícula destil·lava una crítica gens dissimulada cap al consumisme de les festes nadalenques per un especial patrocinat per la Coca-Cola i com a remat, una banda sonora jazzística creada pel pianista Vince Guaraldi (1928-1976) massa avantguardista i innovadora per al gust dels executius. A més, Charles Schulz havia prohibit que posaren riures enllaunats als dibuixos com s’acostumava a fer. Tot i així la cadena es va resignar a emetre l’especial nadalenc, estrenant-se el 9 de desembre de 1965. Per a la seua sorpresa, el programa aconsegueix unes excel·lents dades d’audiència, sent el segon més vist per darrere de la sèrie Bonanza. A la vista de l’èxit, coronat amb el Premi televisiu Emmy al millor especial animat, la cadena CBS esmenant les seues crítiques inicials, encarregarà altres especials Peanuts per al futur.

El pianista Vince Guaraldi.

Considerada un clàssic, tant pel que fa al jazz com a les llistes de músiques nadalenques, entre els elements que hi destaquen i que sense dubte han contribuït a fer de A Charlie Brown Christmas una obra singular, hi ha la banda sonora composta pel pianista californià Vince Guaraldi. Tot un repte per al músic i la seua formació, el contrabaixista Fred Marshall i el percussionista Jerry Granelli a l’hora de combinar amb sensibilitat el jazz contemporani i la música tradicional nadalenca. En opinió d’alguns crítics, l’èxit d’audiència de l’especial nadalenc va servir per a popularitzar la música i els ritmes de jazz entre un públic que fins aquell moment s’havia mostrat poc receptiu per aquests sons. Per altra banda, l’anomenada música nadalenca s’obria a nous horitzons i a partir d’ara l’àlbum A Charlie Brown Christmas restarà com un dels discos imprescindibles a l’hora de ressenyar les melodies nadalenques.

Des del primer tema que obre la pel·lícula, la melancòlica Christmas Times Is Here cantada per un cor de xiquets i els Peanuts deambulant per uns estilitzats paisatges nevats, la música de Guaraldi es converteix en el fil i ànima conductora de les peripècies de Charlie Brown i els seus companys, Sally, Linus, Lucy, Schroeder i el gos Snoopy. Al llarg dels 25 minuts que dura l’especial els temes originals i les versions de Guaraldi recullen aquesta atmosfera melancòlica que sembla inseparable de les festes nadalenques.

Coberta de l’àlbum.

Entre les seqüències més recordades de l’especial hi ha el ball de la colla de Peanuts a ritme del vibrant tema “Linus and Lucy” o el també rítmic «Skating» que han passat amb el temps al repertori jazzístic. Els arranjaments en clau de jazz d’un tema nadalenc com O “Tannenbaum” o una cançó tradicional, “Greensleeves”, es fusionen admirablement amb l’elegant animació que imprimeix Bill Melendez als dibuixos de Charles Schulz. La col·laboració artística entre el creador de dibuixos animats i el pare dels Peanuts donarà una abundant sèrie de títols al llarg de les pròximes dècades. Bill Melendez, a més, posarà veu a dos personatges singulars dels Peanuts : El gos Snoopy i l’ocellet Woodstock

Seixanta anys després de l’eixida de l’àlbum Charlie Brown Christmas, que ara es reedita en una versió de luxe que inclou totes les gravacions i proves de l’estudi, resta com un dels discos més venuts de la història del jazz juntament amb l’aclamat Kind of Blues de Miles Davis. Un fet que no deixa de cridar l’atenció si pensem que en una bona part de les cròniques i històries del jazz, el nom de Guaraldi a penes havia merescut una breu consideració. Caldrà esperar l’any 2010 perquè el crític de jazz Nat Hentoff, 34 anys després de la mort de Guaraldi, publique una biografia reivindicativa del pianista californià desaparegut als 47 anys d’un atac al cor quan es preparava per a un concert. En una de les seues primeres entrevistes Guaraldi havia deixat: “No crec que siga un gran pianista, però m’agradaria ser capaç de gustar-li a la gent, tocar melodies boniques i arribar al públic”. Tres desitjos que va poder complir de la mà d’un grup de xiquets neuròtics i encantadors atrapats en aquesta barreja d’emocions contradictòries, d’alegria i tristesa de l’època nadalenca. I que la banda sonora de Vince Guaraldi va saber captar amb tendresa, i com no, amb les seues notes d’humor.

Carles Gámez
Periodista i guionista. Ha treballat en premsa, radio i televisió, en programes de gènere cultural, debats, magazines, sèries documentals, musicals, etc. Guionista dels documentals “Serrat, el último trovador”( Discovery Channel), “Bruno Lomas” (Canal 9), “Monle, Món, Monleon”( FAFM/Levante Televisió). Autor de “Serrat. El canto libre”. Blume Ediciones, “Llach “. Edicions Tres i Quatre, “Los años ye-ye”. T&B Ediciones, “Serrat, de l’A a la Z”. Edicions de La Vanguardia, “Bailando los 70”. Midons Ediciones, “Celuloide de terciopelo”. Filmoteca Valenciana.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close