Crim: “El proper concert serà una orgia”

La pandèmia ha castigat ferotgement el sector cultural. El grup tarragoní de punk-rock, ‘Crim’, ho ha constatat. La banda encarava el seu desè aniversari amb molta il·lusió, però van haver de refer els seus plans a causa de la Covid-19. Per celebrar una dècada d’èxits que els ha portat a tocar arreu d’Europa i els Estats Units, publiquen ’10 anys per veure una bona merda’, un disc que versiona deu de les seves cançons més exitoses en llengua anglesa, amb l’ajuda de grans grups de l’escena punk com The Toy Dolls. Parlem amb els integrants del grup , l’Àdrià (vocalista i guitarra), en Javi (baix), en Quim (guitarra) i en Marc (bateria).

-Enguany celebreu el desè aniversari amb l’edició d’un disc commemoratiu, ‘10 anys per veure una bona merda’. Què ens en podeu explicar?
-Marc: El nou disc constarà de deu temes dels tres discs publicats en aquests 10 anys.  Les cançons s’han traduït a l’anglès per poder cantar-les amb uns quants amics de la banda, tant de l’escena local com internacional com ara Olga (The Toy Dolls ), Glory i Momo (Violets), Victor i Thomas (Lion’s Law) o Cecilia (The Baboon Show), entre altres. I encara queda un convidat per desvetllar.
-Quim: El disc tenia dues intencions. La primera, fer alguna cosa especial pels 10 anys. La segona, tenir material en anglès per quan sortim a l’estranger de gira i provar sort. És a dir, arriscar per veure què passa. Ja hem anat de gira a l’estranger fent els discos en català, però i si en fem un en anglès? Què passaria? Aquestes preguntes ens les fèiem tots i hem decidit tirar endavant amb això.
-Adrià: Som conscients que les cançons són en anglès i no en català, però iguament creiem que tenen potencial i que ens pot obrir portes al món.

-Certament, les col·laboracions el disc dels 10 anys són de molt de renom en l’escena Punk. Toy Dolls, Lion’s Law, The Baboon Show…Però hi ha alguna que us faci especial il·lusió?
-Àdrià: És molt díficil de dir perquè no només és pel gran nivell musical d’aquestes bandes, sinó que hi ha versions com la de ‘Vaixells de Paper / Paper Boats’ del grup Violets que és increïble. Amb l’última col·laboració, per exemple, de la cançó ‘Caiguda Lliure / Free Falling’, amb els grup The Good The Bad and The Zugly i Kvelertak que ens al·lucinen i que, a més, canten en noruec i en anglès. Ens sorprèn positivament que el cantant d’una banda d’un idioma que no coneixem, el vocalista estigui col·laborant amb nosaltres.
-Marc: La canço ‘Castells de sorra’, per exemple, la canten les dues persones amb les que hem tingut més relació aquests dos darrers anys. Una és el Beni, el cantant d’un altre grup que tenim anomenat The Gundown, el Beni, que és el germà de l’Adrià. I després el Ruben de La Inquisición que, potser, és una de les bandes amb que més cops hem compartit escenari. A ‘10 anys per veure una bona merda’ hi ha grups que per nosaltres han marcat una època a la infantesa, com The Toy Dolls o que ho estan fent ara com The Baboon Show. Hi ha diverses col·laboracions, però totes són super il·lusionants pel tema emotiu i qualitatiu.
-Àdria: Hi ha cançons que, amb la nova versió en anglès han millorat molt i això és una cosa bona, però alhora dolenta (riu). És molt maco veure quina és la interpretació que fan de les cançons. És molt curiós com, la gent de l’estranger, es mimetitza, amb un idioma que per nosaltres no és familiar, però que té sentit perquè ells també canten en anglès.

Cançó Caiguda Lliure

-Publiqueu ’10 anys per veure una bona merda’. El vostre primer disc en anglès. Us sentiu més còmodes cantant en anglès?
-Tots: No.
-Marc: Ens sentim molt més còmodes cantant en català. És per això que el grup és en català, perquè ens sentim més lliures fent música en la nostra llengua. Abans teníem diverses bandes en anglès, però no una en català. I si va sortir la idea de fer un grup en català va ser per comoditat.

-Hi ha futur a viure de la música punk en català?
-Àdria: Sí, la possibilitat de viure del punk en català existeix. De fet, parcialment hem pogut viure de la música abans que esclatés la pandèmia de la Covid-19. Si després quan hagi passat la crisi del virus. podrem continuar vivint del punk ho descobrirem amb el nou treball que tenim pensat publicar a començaments del 2021. Esperem que per aquesta data, la situació sanitaria estigui molt més controlada.
-Javi: Per tirar endavant Crim, vam haver de deixar les nostres respectives feines. El cas és es que deixes la feina, però no acabes de viure encara d’això. Hi ha un temps d’adaptació que es fa molt díficil. Viure del punk és complicat. Viure d’una música que no està al Top 10 dels estils musicals que escolta la gent és realment feixuc.
-Marc: La feina la vam deixar tots, però si vols continuar tocant a Crim, no pots tenir una feina normal.

-Malgrat tot, esteu a prop de complir el vostre “somni”, oi?
-Àdria: I tant! Si és que, quan diem gràcies, és de veritat.
-Quim: Quan vam començar amb Crim, no ens imàginavem que arribariem a deixar les nostres feines per dedicar-nos en cos i ànima a fer música punk.
-Marc: No volem fer un disc en anglès en el futur. Volem que això doni pas a que s’escolti més la nostra música.

-Cantant en català, heu tocat arreu d’Europa. Fins i tot, heu arribat a anar als Estats Units, oi?
-Javi: Hem tocat a Bèlgica, Països baixos, França, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Portugal…
-Quim: En un any hem arribat a tocar a onze països diferents d’Europa. I respecte a la gira pels Estats Units, hem fet concerts a Les Vegues i a Los Angeles…

-Teniu alguna anècdota de les vostres gires per l’estranger que pugueu explicar?
-Adrià: Tenim moltes anècdotes. (Riu). La de Les Vegues en què no vam poder tocar, per exemple, és força bona.
-Marc: A Les Vegues, havíem de tocar dos dies en el marc del festival Punk Rock Bowling. Recordo que el primer dia, la situació en què ens trobàvem era kafkiana. És a dir, un grup de Tarragona a Les Vegues tocant enmig d’edificis gegantins, rètols daurats per tot arreu, llums de neó, peixeres amb taurons…I, tot plegat, en català.
-Adrià: Estàvem allotjats en un hotel que es deia Golden Nugget, amb l’aire acondicionat baixíssim i amb una temperatura exterior tan alta que era insuportable. El desert estava a 50 quilòmetres. I, tot plegat, cantant en català.
-Quim: Vam tocar en una sala espectacular i amb grups que ens encanten. Però l’endemà, per omplir dates, un jove de Los Angeles ens havia buscat un concert. Resulta, que l’escenari del concert era un garatge mig abandonat situat en una zona molt despoblada i on gairebé no hi havia res. La perifèria de la perifèria de Los Angeles. Quan vam arribar, ens vam trobar un garatge ple de brossa i de nois de 14 anys addictes a les drogues. Personatges fora de la llei totalment. (Tots riuen).
Les condicions eren pèssimes, no hi havia equip de música i la bateria eren dos timbals trencats. No vam poder tocar perquè una de les persones del públic va embogir i va llançar contenidors de la brossa per terra, trencar el poc material que hi havia a base de pedregades…També pintava amb spray les parets del garatge on havíem de tocar i gairebé no es podia respirar…Per si no fos prou, entre el públic hi havia una noia que duia un noi lligat amb una corretja com si fos un gos. És el més passat de voltes que hem vist mai. Bé, almenys podem dir que som l’únic grup català de Punk que ha actuat a Les Vegues.
-Adrià: Vam haver de trucar l’encarregat de la furgoneta perquè ens vingués a buscar perquè no es donaven les condicions ni per fer un concert de Punk. (Riuen). Va trigar una hora en arribar i nosaltres estàvem en mig del carrer, entre personatges.
-Marc: Teníem por. (Riu). Quan vam anar a tocar a Hamelin, Alemanya, ens vam trobar que el tècnic de so era sordmut. És clar, quan el nostre tècnic de so va arribar a la sala on havíem de tocar i es va trobar això, va al·lucinar, no entenia res. Nosaltres ja ho sabíem perquè ens ho havien dit, però no li vam dir res. Amb tot, potser és un dels concerts que guardem en el record amb més estima perquè vam fer amics i vam viure una nit brutal.
-Quim: Després de tocar per primera vegada a Hamelin, vam tornar a fer un concert a la mateixa ciutat, però aquest cop en un vaixell. Ho organitzaven uns punkies de 60 anys. Sembla que els vam caure molt bé. (Riu).

Cançó Castells de sorra

-Com us imagineu el proper concert que feu en un context de normalitat?
-Adrià: El proper concert serà una orgia. (Riu).

-Tots quatre sou tarragonins i a Tarragona vàreu exhaurir les entrades al Camp de Mart, ni més ni menys que 800 localitats. A Tarragona us coneixen molt?
-Marc: A Tarragona és on ens coneixen més, però arreu de Catalunya i l’estat també. Per exemple, al País Basc ens reben com si fóssim a Catalunya.
Pel que fa al concert de Tarragona, continua planificat, però tot apunta que es farà a l’abril.

-Crim deixarà de cantar en català?
-Quim: Sempre cantarem en català. Que puntualment fem produccions com la de ’10 anys per veure una bona merda’, podria ser.
-Adrià: Quan fem els temes en català, tenen una manera de ser diferent que no podem trobar en l’anglès perquè no és la nostra llengua materna.  Tenir la versió primera, la que et surt de dins, en català, és important. L’ànima de les cançons és en català.

-Corre la veu que esteu preparant un nou disc. És cert?
-Quim: Tenim la intenció de llançar un nou disc a principis de 2021. Una part del disc ja està gravada, però falten les veus… Durant el confinament vam gravar el disc dels deu anys i el nou. En un principi anaven a sortir al revés.
-Marc: La pandèmia ha alterat els nostres plans. Inicialment, havíem de treure primer el nou disc, però vam pensar que és millor esperar a fer-ho quan puguem fer concerts amb més normalitat.

-Les lletres de Crim contenen crítica social, però sobretot molta humanitat. Frustracions, fracassos, pors…
-Adrià: Al capdavall, fas un disc de Punk i l’has de fer emprenyat perquè gairebé t’ho exigeix el mateix gènere. La nostra aposta és que, tot el que haguem de cantar, ho fem amb certa coherència. No volem fer fantasia. La meva vida personal no li interessa a ningú, però intento agafar els punts comuns que hi ha en el sentiment humà per posar-li les meves paraules i metàfores. No vull convèncer a ningú sobre com s’ha de sentir.

-Finalment, quina opinió té Crim sobre l’empresonament del raper Pablo Hasél?
-Marc: Les paraules del mateix Pablo al pujar al vehicle de les forces opressores, “Mort a l’estat feixista”, defineixen perfectament la nostra opinió sobre el seu empresonament.
És la vergonya d’Europa que al nostre gremi se’l jutgi i empresoni per dir que els criminals de guerra i col·laboracionistes de règims totalitaris estan de vacances pagades mentre a ell el tanquen a la presó.
És preocupant que l’Estat decideixi que tan sols hi ha límits en la llibertat d’expressió en una direcció, mentrestant en l’altre costat la impunitat i la llibertat per incitar l’odi racista, xenòfob i classista és total.

Joan Tardà Fernández
Llicenciat en periodisme per la Universitat Ramon Llull. Escric a la revista El Temps i he col·laborat en mitjans culturals com ara Núvol.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close