Ei, per a The Cure no surt el sol!

Hi ha cançons per a cada estat d’ànim, i després hi ha les que no pots deixar d’escoltar per intentar resoldre’n l’enigma. Artistes que creen aquest tipus de composicions no solen abundar, però a Catalunya en tenim uns quants. I un d’ells és, sens dubte, Mazoni.

Un dels seus èxits indiscutible és “Ei, que surt el sol!” del disc Eufòria 5 – Esperança 0  (2009, Bankrobber). En una primera escolta innocent, ens pot semblar que assistim al relat d’uns amants que arriben a casa de matinada i volen allargar l’estona fent una mica el salvatge. Descriure amb lupa un instant de màxima eufòria etílica no és nou, almenys en el món de la música; sense anar massa lluny, “L’olor de la nit” dels Mishima seria un exemple d’aquesta dilatació nocturna, amb la diferència que la precarietat i la solitud hi apareixen com l’ombra d’on hauria d’haver-hi una gran festa. Però l’interessant d’aquest senzill de Mazoni no és l’èpica fogosa que ens descriu sinó el que s’hi amaga. I és que si posem l’oïda i estirem del fil, topem amb un detall crucial que no només ens permet identificar quines són les seves sinergies musicals sinó entendre el missatge de la cançó des d’un sentit gairebé oposat. I aquest fet determinant és quan s’explica que, en arribar a casa, els dos es posen a escoltar The Cure. Concretament, “la cançó de l’aranya que em feia por de petit”. Es tracta de la magistral “Lullaby”, de l’àlbum Desintegration (1989), un dels més importants de la banda i que va suposar l’expulsió del cofundador i bateria Laurence Tolhrust en el moment de la seva gravació.

Tot i que són moltes les bandes catalanes influenciades pel mític grup de Crawley, el seu naixement se situa més aviat en la dècada dels 2000. En són exemple d’aquesta escena Animic, Univers, El corredor polonès, MinE! o El Petit de Cal Eril, que el 2020 va llençar una espectacular versió del Close To Me en català. La banda liderada per Robert Smith, referents indiscutibles de moviments com el post-punk i el rock gòtic, han sigut cabdals en l’imaginari instrospectiu i poètic de les cançons. Després de l’onada del punk dels 70, plena de ràbia i bilis, el malestar va adquirir una nova forma d’expressivitat, que era a través d’una emotivitat carregada de tristesa i desànim. Aquesta forma específica d’individualitat, situada entre l’aïllament i el l’autoconsciència de saber-se espectador, permet introduir el lirisme d’una manera menys aterrada però més lliure i literària, característiques que trobem en la música de Mazoni. No és casual, doncs, que l’àlbum 7 songs for an endless night (2016) fos produït per Brendan Lynch, que ha treballat amb Paul Weller o Primal Scream, integrants ineludibles del rock alternatiu originat al Regne Unit.

La cançó de l’aranya, “Lullaby”, podria ser el relat d’en Gregor Samsa al revés — precisament, el líder dels The Cure és un gran admirador de Kafka i Camus. En ella, el músic evoca l’entrada d’un home aranya a la seva habitació i com se li acosta al llit fins a devorar-lo sense escrúpols. Finalment, però, s’aixeca entre suors i calfreds, fet que indueix a pensar que tot plegat es tracta d’un malson. Aquest últim gir ha dut a diverses especulacions sobre el vertader significat d’un dels grans èxits de la banda britànica: mentre alguns diuen que al·ludeix a les addiccions a les drogues, hi ha qui apunta a la metàfora del cercle viciós i aclaparador de la depressió.

Si prenem el marc contextual d’aquesta cançó de fa més de trenta anys, podem llegir entre línies “Ei, que surt el sol!” i adonar-nos que, lluny de semblar-ho, som davant d’un episodi de superació personal. O, si més no, de la seva intenció, ja que aquesta fracassa en l’intent. I per això cal veure el videoclip, que ens dona encara més pistes d’aquesta picada d’ullet als The Cure. Si en “Lullaby” trobem un Robert Smith ajagut en un llit amb tot el cos cobert per una teranyina, fins que acaba engolit per una aranya gran i peluda, en el de Mazoni trobem les mateixes referències però capgirades.

En el vídeo del de la Bisbal, una parella entra a casa després d’una nit llarga i acaba al llit; assistim, llavors, a una explosió de passió, on ja no hi ha aràcnid sinó dos animals desinhibits (“Caminem de quatre grapes a les sis del matí / Com si el pis fos la sabana i nosaltres / gaseles i felins”). Però, de sobte, gir inesperat: l’acte sexual es converteix en una espècie de confrontació on només pot quedar el més fort. I aquest no és el protagonista que, segons afirmava abans, “avui estic de bon humor”, que mor estrangulat per l’amant en qüestió. L’últim tall de la peça audiovisual és per a un cel que, ara sí, comença a clarejar.

Si la icònica cançó de la banda de rock gòtic descrivia l’atmosfera embriagadora i circular d’un malson recorrent, el cantautor català ho fa servir com a pretext per traçar una falsa progressió, ja que la nit torna a acabar en tragèdia. Mazoni ens diu, per tant, que Robert Smith tenia raó: un no es pot escapar dels propis forats negres. I és d’il·lús pensar que la cançó que et feia por de petit pot dur-te a la festa. Perquè hi ha coses que no canvien mai i que no podem canviar-les, tot i fer-nos adults; al llit, des de ben petits, des que ens cantaven cançons de bressol, sempre s’ha escolat dins dels llençols aquella aranya amb qui és impossible una aliança. I aquesta sempre, sempre guanya; i ho fa de nit, en la intimitat, covarda. Abans que surti el sol.

Andrea Genovart Armayones
Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Màsters en Gestió Cultural i en Creativitat Integral i Redacció Creativa. Ha col·laborat en diversos mitjans fent crítica cultural i musical. Actualment treballa en premsa editorial, i com a guionista i redactora.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close