El Pony Pisador i la particular reivindicació dels Sea Shanties

En els darrers anys, a casa nostra, i sobretot en determinades noves formacions musicals, s’està produint un afany de recuperació i d’adaptació de la música d’arrel. Aquest fet s’ha d’entendre com una molt bona notícia, ja que, d’un costat potser es deixarà d’estigmatitzar aquesta música com a proposta carrinclona que només interessa a una determinada gent i d’una edat concreta. Així mateix, adaptant-la a unes noves sonoritats i amb músics de nova fornada, tant els mil·lenials com els boomers , de mica en mica, es poden convertir en nous clients potencials.

Propostes com per exemple Marala Trio, Arnau Obiols, Criatures, Anna Ferrer, el Centre Tradicional Artesà de Gràcia amb el seu ja clàssic Tradicionàrius, la Fira de la Mediterrània de Manresa, ÉsDansa (Les Preses), el projecte Càntut o els protagonistes d’aquest article, El Pony Pisador, en són còmplices d’aquest fet.

Els barcelonins El Pony Pisador està format per Ramón Anglada -guitarra, acordió i veus-, Adrià Vila -mandolina, bodhran (tambor de marc irlandès), veu, i iòdel-, Martí Selga -flauta de bec, whistle (instrument celta), veu i contrabaix-, Guillem Codern-banjo, harmònica, iòdel i cant harmònic tuvà (cant típic de Mongòlia)- i finalment per Miquel Pérez-violí irlandès (fiddle), percussions i veu-.

El seu nom està inspirat en el nom de la taverna homònima que apareix en la versió castellana d’Els Senyors dels Anells del J.R.R Tolkien.

El Pony Pisador. Senyals de Fum. Autor

La música d’aquesta banda, un dels noms més en voga dins el sector musical a casa nostra, es caracteritza per una barreja de diferents estils de folk i tradicional d’arreu del món. En les seves composicions, amb un punt d’humor present constantment, la música celta, el bluegrass, la tarantel·la, el iòdel (cant del Tirol i Suïssa) i els cants mariners (els sea shanties i les havaneres), hi són presents marcant un estil particular i marca de la casa.

L’origen de la banda sorgeix l’any 2013 quan els seus dos fundadors, Adrià Vila i Ramon Anglada van decidir formar un grup de música d’inspiració celta seguint les petjades d’alguns dels seus referents musicals com per exemple, l’excel·lent banda de Boston, Dropkick Murphys però també els irlandesos The Dubliners, els californians Flogging Molly o els catalans Port-Bo.

L’any 2016 va veure a la llum Yarr’s i Trons!, el seu disc de debut inicialment autoproduït i autoeditat, reeditat posteriorment per Coopula. Amb aquest disc d’inspiració del món dels pirates, El Pony Pisador van elaborar una  interessant carta de presentació gràcies a temes com per exemple “Tot És Part de Ser Un Pirata” (convertit ja en un fix)  i “Rolling In The Morning”. Amb ell, van recórrer els principals festivals de folk a Catalunya i alguns dels principals festivals internacionals de Sea Shanties:  els britànics Falmouth Sea Shanty (un dels més importants i més grans) i  Harwich Shanty Festival, l’Eurofolk Festival (Alemanya), l’International Maritime Music del Tall Ship Celebration (Michigan, Estats Units) i fins i tot.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Tres anys més tard, a finals del 2019, va veure a la llum Matricular Una Galera (Coopula), el  segon treball d’El Pony Pisador. En ell, a part dels sons característics, hi afegeixen ritmes de swing i fins i tot el heavy metal. El títol  i un dels temes més característics del treball “La Confraria del Menhir” són un homenatge a les aventures d’Astérix i Obèlix en concret a “Astérix i les 12 proves”.

Amb aquest treball,  El Pony Pisador van ser finalistes al millor disc del folk i grup revelació als Premis Enderrock 2020. A més, els hi va permetre no només en repetir en els principals festivals del gènere al Regne Unit, els Estats Units i el Canadà sinó també a Austràlia.

El passat febrer, El Pony Pisador ha publicat Jaja salu2 (Guspira Records, 2021), el seu tercer treball. En aquesta ocasió, aquest treball de format de 13 cançons i poc més de 18 minuts de duració és el primer no només en llengua catalna sinó que deu dels tretze temes són escrits i produïts per ells mateixos.

A més, un altre element important a destacar en l’elaboració del disc és la relació conjunta amb els seus seguidors a partir del confinament. En aquest període  van crear una plataforma de mecenatge, Aixeta.cat. A més, van realitzar uns streamings per crear cançons amb el públic, concursos de dibuixos cutres (la portada del disc n’és una prova).

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Per últim, “La Noble Vila de Su” (tema que obre el disc i escollit el primer single) és tot ella una broma per partida doble. En primer lloc el crit de guerra de la banda “Suuu” que va popularitzar Cristiano Ronaldo. I en segon lloc, al gentilici d’un petit poble de Solsonès amb el mateix nom.

Un dels elements claus per entendre la música d’aquesta banda és la reinvidicació i la inspiració del gènere Sea Shanties que tot i el nostre gènere més semblant són les havaneres, ells seguint els patrons de la música celta, busquen popularitzar a casa nostra.

Els Sea Shanties o shanties, d’orígens encara incerts, amb màxim apogeu al S. XIX i conservats per mitjà tradicional, és un tipus de cant de mariners utilitzat amb unes funcions ben clares:  coordinar la tripulació d’un vaixell per poder dur a terme a temps les seves tasques, aixecant els ànims i permetent augmentar la productivitat en els durs treballs realitzats per la seva tripulació evitant fins i tot els riscs de  motins a bord.

Originalment, els sea shanties es cantaven a cappela, estructurant-se de forma antifonal (pregunta-resposta) en aquest cas entre el shantyman (el cantant principal) i tota la tripulació responia a la vegada fent la mateixa melodia. Més endavant es van afegir l’harmonia vocal permetent més variació de melodies.

Inicialment, les lletres més tradicionals dels sea shanties  tractaven totes les feines o situacions que podien passar a bord d’un vaixell: hissar les veles, llevar les àncores, formar o drenar la coberta, aixecar les xarxes en els vaixells de pesca. Més endavant s’hi van afegir noves temàtiques sobre la duresa dels viatges, l’enyor i les ganes de tornar a casa, vaixells i personatges famosos o fins i tot la beguda i històries divertides de borratxera a bord.

Amb l’aparició dels vaixells de vapor, els shanties  van caure en desús i formar part de la tradició popular. Com també ocorre amb les havaneres, actualment, tant uns com els altres es canten en pubs-tavernes i sobretot en festivals específics.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close