El proper dissabte 15 de febrer té lloc a l’Apolo una cita bastant especial: “No más caballitos poni”, un concert solidari en contra del maltracte animal que destinarà els seus beneficis a la protectora de cavalls (i altres animals) ADE. Un mini-festival pro-animalista amb dos artistes: la portuguesa Maria Reis (meitat del duet Pega Monstro) i el genial duet de Barcelona Hidrogenesse, que en algunes de les seves millors cançons han cantat a favor de l’alliberament dels animals i, especialment, dels “caballitos poni”.
Intro ràpida, per qui no els conegui: Hidrogenesse son Genís Segarra (ex-Astrud) i Carlos Ballesteros, músics autodidactes, compositors genials i persones sensibles de gust exquisit i intel·ligència bastant superior a la mitjana. Han editat cinc àlbums oficials, i una bona quantitat d’EPs, singles, remescles i discos compartits (amb Hidden Cameras, Doble Pletina o Single). Van dedicar-li un disc al matemàtic Alan Turing, tenen una tendència natural a disfressar-se, els hi encanten els jocs de paraules i un dels seus primers LPs es titula “Animalitos”, un disc que serà base del seu repertori a l’Apolo i que conté al seu interior hits tan mítics com “Disfraz de Tigre”, “Fuig Llop Fuig Llop Fuig” i (atenció al títol) “Caballos y Ponis”. El seu últim àlbum es diu “Joterías Bobas”, i és magnífic. Aquest any tocaran al Sónar i acaben de composar quatre nous temes per una exposició sobre l’humor “made in Spain” al centre d’art CA2M de Móstoles.
Hem aprofitat la oportunitat per parlar una estona amb ells i i plantejar-los algunes preguntes animals i sobre animals.
Us va sorprendre que us truquessin per tocar al concert en defensa dels animals?
Tenim unes quantes cançons on ajuntem les paraules «cavalls» i «ponis» així que ens va semblar molt normal i també divertit que ens proposessin aquest concert. El que és estrany és que ningú ens ho hagués proposat abans.
Si no tinc mal entès tocareu diverses de les cançons del vostre disc “Animalitos”, del 2007. Com veieu i com sentiu aquest disc ara que han passat ja 13 anys des de la seva aparició?
Tocarem el disc sencer, de la primera a la última cançó. Sentim molt propers tots els nostres discos, no tenim obsessió per l’ara, per les novetats, ni per les nostres ni per les dels altres. Tot el que hem fet ens sembla que ho acabem de fer, encara que en realitat faci vint anys.
Suposo que també caurà “No hay nada más triste que lo tuyo”, on parleu de la tristessa que desprenen els ponis i les botigues d’animals…
Sí, la tocarem. No tenim una estadística desenvolupada, però segur que tenim moltes altres cançons amb animals ficats a dins.
Teniu animals a casa? Els vau tenir de petits?
Hem viscut amb animals de petits i d’adults. Ara mateix no, però. Des que va morir l’Abuelo, un gat que va viure amb nosaltres 19 anys i al qual trobem a faltar molt, hem decidit viure sols.
Penseu que els animals són intel·ligents i saben perfectament el que passa al seu voltant?
Pensem una mica que són iguals que nosaltres: alguns estan més al cas del que passa i són més intel·ligents i altres estan més parats i no s’assebenten de res. O sigui, més o menys, com els humans.
Us agraden els documentals sobre animals? I els zoos?
Ens encanta veure imatges d’animals, ja siguin a documentals o a Instagram. Els zoos no.
Quines altres obres sobre animals us venen al cap que ens vulgueu recomanar?
Per exemple la novel·la “La meva família i altres animals” de Gerald Durrell. També “A l’atzar de Balthasar”, una pel·lícula de Robert Bresson amb un ruc de protagonista. I els còmics de Garfield.
Deixeu-me per un moment que jugui a ser Raffaella Carrá i us faci una pregunta una mica ximple: si fossiu un animal, quin animal seríeu?
En Genís diu que seria un ratolí del metro. En Carlos diu que seria una òliba del camp.
L’humor és part fonamental a Hidrogenesse, i precisament ara acabeu de composar una sèrie de cançons per una exposició sobre l’humor a Espanya. Què us van demanar i què heu fet al final?
Ens van demanar unes músiques que resumissin els continguts de l’exposició per posar-les al final del recorregut, a mode de tancament. Ens han sortit quatre cançons, tres de pròpies i una versió d’un pasodoble humorístic de 1935.
Una de les cançons porta per títol “De qué se ríen los españoles?”. Així que la pregunta és òbvia: de què rieu vosaltres?
De les bromes més tontes. I també som bastant sensibles als memes.
A la cançó apareixen frases de Ramón Gómez de la Serna, Faemino y Cansado, Unamuno, Chiquito i José Luis Cuerda (R.I.P.). Són tots ells referents per vosaltres?
No necessàriament. Són els que hem fet servir per a aquestes cançons. En un altre context no pensariem en ells.
Què és per vosaltres el sentit de l’humor?
Tothom té sentit de l’humor. Tothom riu. Ens sorprèn molt la gent que no ho comparteix i els artistes que no el fan servir a les seves creacions.
Al vostre últim disc, “Joterías bobas”, hi ha també referències als animals: ocells a “La Cita”, gats a “Nombre de flor”… Com treballeu les lletres? Us vénen soles o acostumeu a donar-hi moltes voltes?
Els hi donem moltes voltes!! A vegades tantes voltes que fins i tot cal desfer-les després perquè s’entenguin.
