Jordi Savall

“Qui sap cantar o tocar un instrument té 80% més possibilitats de ser feliç”

Jordi Savall: «Qui sap cantar o tocar un instrument té més possibilitats de ser feliç»

La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres és un home més que treballar, fa feina, que porta el nom de Catalunya al món, i que sap que les solucions no venen mai de dalt, sinó que som els de baix que forcem als de dalt. Abans d’esdevenir mestre de la viola de gamba era fan d’Elvis Presley, un còctel que no deixa de ser també diàleg intercultural. Avui tenim amb nosaltres un ambaixador d’aquest diàleg i de la pau mundial, director d’orquestra, que és el músic  igualadí Jordi Savall.

En aquest cas som nosaltres des d’aquest pòdcast de EL TEMPS DE LES ARTS que ens hem deplaçat al Reial Monestir de Santes Creus, un dels escenaris del Festival Jordi Savall, junt amb Montblanc i el Reial Monestir de Santa Maria Poblet, que ha tingut lloc fins el 15 d’agost.

Ja és el segon estiu que es celebra aquest festival de música antiga on Savall reivindica la importància de rescatar tot aquest patrimoni musical i cultural, i també és una manera de reivindicar la importància del seu treball de recuperació i difusió durant mig segle. I nosaltres li desitgem llarga vida.

Jordi Savall té molt clar aquest objectiu: “El nostre patrimoni musical i tot l’europeu, és una de les fonts més meravelloses de civilització i de bellesa i de diàleg. Té l’essència fonamental que és entès per tothom. De facto és la única llengua que tots els europeus parlem i entenem. És una llengua creada a Europa diferent de les llengües orientals, que continuen treballant la seva melodia i improvisació sense les estructures harmòniques i polifòniques. En canvi, nosaltres ho vam crear a l’edat mitjana, a l’època del Llibre Vermell i el Codex Las Huelgas, vam crear aquest món on hi ha la polifonia, on les veus s’ajunten i es complementen.

I això és el que també ens fa molta il·lusió presentar en llocs històrics com aquí a Santes Creus, perquè la fusió entre la història, l’arquitectura i la música que ens emociona és la forma més perfecte de viatjar en el temps. Avui en dia viatjar en avió és cansat, insegur i caòtic. Hi ha grans esperes. Per això sóc tan feliç de poder tocar a Santes Creus, estic a casa”.

Música i patrimoni arquitectònic

Coincidim amb Savall amb la necessitat de donar a conèixer i si es vol dir així, promocionar també aquesta zona del sud de Catalunya. “La idea és que aquest festival esdevingui una forma de lligam entre els diferents llocs del país. A més, el passat cap de setmana vaig tocar un recital amb llaüt a Sant Magí de Brufaganya, al costat de Santa Coloma de Queralt, en una petita església, en un petit festival que el porten un grup d’aficionats a la música, molt bonic, en un espai excel·lent i m’encanta poder participar d’aquesta manera perquè és donar a la gent del país consciència del que és la música i l’espai arquitectònic, i això dona vida i fascina a la gent, poder sentir aquestes músiques del passat”.

Una de les altres reivindicacions del festival és demostrar la feinada que hi ha darrere de crear, mantenir i dirigir les formacions com Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya, Le Concert des Nations i Orpheus 21 “Molt sovint ens costa entendre que un grup de músics que treballen fa 30 anys sigui un patrimoni tan important com pot ser una pintura o una escultura tangible. Encara que no siguin tangibles, el treball fet durant aquests anys de manera conseqüent, de manera estable, i la renovació amb incorporació de gent jove, fa que aquests instruments que són aquests conjunts creats al llarg d’aquests anys siguin avui en dia un patrimoni real i extraordinari...

Joves professional que donen una qualitat única

.. Sense exagerar puc dir que en aquest moment, la Capella Reial de Catalunya i la Capella Nacional de Catalunya és un dels millors conjunts vocals del món, perquè està construït de gent jove que anem incorporant cada any, perquè fem audicions, i tots els membres que canten en aquest conjunt, que són una trentena, són capaços de cantar els solos de les obres que fem. Darrerament hem fet el Mesies de Heandel i durant els dies que no teníem els solistes, els mateixos cantants del cor cantaven les àries dels solistes, no hi ha cap cor del món que estigui constituït de joves professionals capaços de ser solistes i això dona una qualitat única”.

“A mi el que em sap greu és que això el país no ho reconeix. Moltes vegades tinc la dificultat de fer entendre que les meves demandes als governs no són per mi, són per deixar lligat un treball, que ara porto jo la responsabilitat però que quan jo em mori, si no hi ha un recursos, aquest treball no podrà continuar. Si hi ha recursos es podran escollir els millors directors i podran continuar fent la feina, com la Filarmònica de Berlin, que es va fundar a finals del segle XIX, va anar canviant de director, i sempre en poden contractar un de bo perquè tenen els recursos per continuar treballant”.

La música antiga, infrafinançada

Sembla ser que en aquests termes, les coses comencen a posar-se a lloc. “A Catalunya és el primer any que puc dir que hi ha una molt bona disposició del govern i que estem a punt de signar un conveni global en els pròxims anys que és un conveni molt raonable, on ens ajudaran amb l’estructura, els viatges i la producció del que fem a nivell de pedagogia i producció. Donaran suport a la Fundació CIMA (Centre Internacional de Música Antiga) i als conjunts per a què puguin arribar a un punt, junt amb l’ajuda de l’ajuntament i del ministeri, per poder ser autònoms.

Si els governs tractessin per exemple, el Museu del Prado com es tracta la música, el 95% del que s’hi destina és a les orquestres simfòniques i als teatres d’òpera i els repertoris del segle IX fins al IX és un 5%, si es fes això mateix al Museu del Prado es podrien veure molt poques pintures, de Goya a avui en dia. La resta seria invisible”.

“Tot el patrimoni medieval, renaixentista i del primer barroc ha existit sempre gràcies a que l’Església ha pagat als millors compositors, els reis finançaven les orquestres per tenir la millor música. Quan això es va acabar hi havia els burgesos. Tot i que Mozart o Schubert van acabar en la misèria. Avui en dia cap església finança compositors, i l’estat no arriba a tot, no hi ha la mateixa riquesa que hi havia.

El paper de la música popular

Fins a l’època del dodecafonisme i de l’esperanto la música popular servia de base per inspirar als compositors, del renaixement fins a Beethoven les melodies populars estan integrades a la música, però a partir d’un moment determinat, del dodecafonisme, s’elimina, i és també l’època de l’esperanto, una llengua que no estava lligada a les nacions, i llavors es fa una música que no té cap lligam amb cap melodia popular i aquí es produeix un gran canvi”.

Un dels concerts més emblemàtics de tot el que s’ha pogut veure en aquest festival va ser el concert dit inaugural, que va tenir lloc a l’exterior del Reial Monestir de Santes Creus i dedicat a les persones refugiades i migrants. “La idea d’aquest concert és recordar que aquest Mare Nostrum que tenim que abans era un mar de diàleg i d’intercanvi econòmic i cultural, avui en dia és el cementiri més gran que tenim.

Solucions globals per a problemes globals

Aquest agost van morir ofegats 50 migrants que volien arribar a Grècia, i això està passant cada dia i davant nostre. Si cada dia es morissin a casa nostra tantes persones per alguna causa determinada, miraríem de solucionar aquest problema, però com que són migrants, li donem l’esquena. Cal ser conscients que estem en un món global i si no solucionem els problemes globals, de migrants n’hi haurà sempre, i la nostra responsabilitat és ajudar als seus països i les persones que fugen de la guerra. Jo sempre reivindico que tenim un deute immens amb aquests països, sobretot l’Àfrica i les antigues colònies o on hi vam fer la guerra, com a l’Iraq i l’Afganistan.

No som conscients que durant més de quatre segles hem estat portant esclaus d’Àfrica que ens han permès desenvolupar l’economia amb un treball gratuït que feien persones forçades a treballar a canvi de res i en condicions deplorables, quan es va acabar això, el colonialisme més salvatge va imposar-se en aquests llocs on s’havia robat la gent jove com a esclaus. I la misèria continua. I els països colonitzadors han ajudat a dictadors a ser-hi posats com a titelles seus. Un desastre total que és culpa nostra. No s’ha demanat mai perdó per aquesta acció brutal que és l’esclavisme”.

“Jo sempre he reivindicat la bellesa de les músiques populars, que són les que ens parlen de l’ànima els pobles, músiques cantades per sobreviure, per suportar tragèdies, el dolor, la pèrdua d’un ser estimat, que venen de les persones amb talent però que han restat anònimes”.

Amb bons músics es necessita parlar molt poc

La procedència dels músics és també com fer una volta al món “Tenim 3 veus que representen les tres religions, una veu grega, una veu àrab de Síria i una veu jueva d’Israel. I músics de Bulgària, Turquia, Marroc. I llavors s’hi sumen músics de Madagascar, la Índia, Xina, i el dia 17 fem un concert a Edimburg sobre les rutes Ibn Batuta, el viatger de l’Islam. És el seu viatge des de Fes fins a la Índia i la Xina”. Quan li preguntem a Savall en quina llengua assagen assegura que “amb bons músics es necessita parlar molt poc, ens entenem molt ràpidament amb la música”.

I la pregunta del milió, Creus que has pogut canviar alguna cosa amb la música? “Jo crec que he canviat moltíssim les vides de moltes persones. Quan després del concert em ve una família amb dos nens i em diuen que gràcies a mi els dos nens fan música i són feliços. Això em passa mil vegades, com també molts cops ve una persona que m’explica que estava amb una depressió tremenda, a punt de morir i escoltant la meva música s’ha recuperat. La música deixa una traça i la sents inclús quan ja no hi ets, amb els enregistraments”.

Un mal estudian però un bon gestor

No sabem si la disciplina i el treball li venen de família, però la seva el va posar a treballar als 14 anys. “Em van posar a treballar perquè era mal estudiant, només m’interessava el dibuix, la música i la geografia i història. I em van posar en una fàbrica de jerseis, començant pel més bàsic, pintant a la cava de cal, entrant el carbó i al cap de 5 anys ja portava jo el negoci. Portava la comptabilitat i feia dibuixos basant-me en models italians. Vaig aprendre a gestionar una empresa. Tot el que he pogut crear en el món de la música, totes les formacions, és gràcies a aquests 5 anys”.

No podem evitar preguntar-li pel seu estil, els colls mao, no dur americanes amb solapa, etc. “La meva estètica és no adaptar-me a la norma. Quan treballava a l’empresa em feia jerseis de color vermell, i platejat, com si fos una dona, i portava els cabells llargs. Reivindicava una certa forma d’originalitat. I si porto aquest tipus d’americanes és perquè no vull portar les que sembla que vas amb un uniforme. Porto el que a mi m’agrada i de manera còmode. No he portat mai corbata, no he pogut entrar al Cercle del Liceu perquè no portava corbata. Un ha de reivindicar la seva personalitat. El que a tu t’agrada és una forma d’expressar el que tu ets”.

Música i felicitat

Savall sempre recorda que va entrar en el món de la música gràcies a un cor d’infants. I per tant, aconsella introduir els nens a la música perquè “Qui sap cantar o tocar un instrument té 80% més possibilitats de ser feliç. Es poden comunicar millor i fer una vida creativa. No cal ser-ne un professional, poder-se expressar amb la música és una dimensió molt important”.

Conegut per la seva disciplina i constància, no sabem si als seus 81 anys es permet fer una mica el ronso: “Fa poc he tornat d’un mes ple de concerts i he estat 1 setmana sense fer res més que el que em venia de gust, tocar la viola, llegir, nedar, passejar. No he contestat ni els what’s up”, que sonen durant l’entrevista.

No treballes, fas feina, i no ha perdut mai il·lusió? “No, sempre hi ha alguna cosa que tinc ganes de fer, sempre tinc coses que puc aprendre, ara preparo unes simfonies de Meldenssohn i de Schubert. I aixecar-me i poder-ho estudiar i aprendre, aprendre noves coses és fabulós, és de les coses més boniques del món, quan encara saps que pots aprendre. Són coses que poden permetre de crear bellesa i emoció”.

Segueix sense no deixar res per demà? “Sí, sempre ho he aplicat a la meva vida, no puc aguantar tenir un problema per resoldre, quan tinc un problema, o m’empipo amb algú, actuo immediatament, i després parlo amb aquesta persona. Em permet de tenir una vida més harmoniosa”.

Enllaços externs

Les peces musicals que sonen al podcast són les següents (els enllaços van a Spotify):

  1. Codex Las Huelgas: Flavit Auster
  2. Marche pour la cérémonie des Turcs
  3. The Messiah, HWV 56, Part I: Aire “Rejoice Greatly, O Daughter of Zion”
  4. Gallarda Napolitana
  5. Sinanon Saran (Cant de grillons)
  6. Kamti Beivshan Layla
  7. Üsküdar
  8. Todos los Buenos Soldados (La Guerra)
  9. Zappay lo campo
  10. Passamezzo Moderno (Recercada II)
Txell Bonet
Periodista cultural. Recentment ha estat l’ajudant de direcció del documental internacional sobre Gaudí dirigit per Marc Jampolsky. Guionista d’art al Tria33 del C33 i col·laboradora d’art i temes culturals a Rac1 amb Marc Giró i abans amb Marta Cailà, a més dels seus propis programes culturals radiofònics. També ha creat i interpretat les seves pròpies performances poètico-musicals.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close