La dècada coratjosa

L’abril del 2011, la formació valenciana Obrint Pas publicava el que era el seu darrer treball d’estudi, Coratge (Propaganda Pel Fet!), un ambiciós disc llibre que era alhora compendi de tot l’aprenentatge musical de la banda i, sobretot, un llegat artístic (i polític) de primera magnitud. Mesos després de l’efemèride, de la primera dècada des de la publicació, potser no s’ha parlat suficientment del que va suposar aquell disc. I el lloc que ocupa en la trajectòria dels valencians i en l’esdevenir col·lectiu.

Una mica d’especulació per entendre millor el pes específic d’aquell brillant Coratge, representat en la coberta per una imatge en rigorós blanc i negre amb una mena de vaixell pirata volador amb el casc en forma de cor. Posem per cas que aquell àlbum no s’haguera publicat, que la formació nascuda a l’Institut Benlliure de València, fruit entre més de l’escolarització en la nostra llengua, haguera posat el punt i final a la seua trajectòria amb Benvingut al paradís (2007), un àlbum que contenia cançons totèmiques com la que donava nom al disc o “Viure”, himnes que s’afegien a la motxilla en la qual habitaven “No tingues por”, “Del Sud” o “La flama”.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Es tractava també d’un treball d’incursions obertament folk, que transcendien més enllà d’una producció que justificava el culte a les arrels gràcies a la dolçaina de Miquel Gironés, com ara la col·laboració amb Miquel Gil de “Cau la nit” o la versió balcanitzada de “La Malaguenya de Barxeta” amb Pep Gimeno “Botifarra” posant-hi veu. Homenatges que venien de lluny, des del temps de Terra (2002) i la versió respectuosa del “Cant dels maulets” d’Al Tall.

La simbòlica coberta del disc.

L’obra definitiva

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Imatge del concert de comiat al Teatre Principal, rodejats de còmplices. Fotografia: ACN.
Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close