Banda Sonora Premis El Temps de les Arts

«M’aclame a tu»

Una de les peces més simbòliques de la producció audiovisual de la primera edició dels premis El Temps de les Arts era «M’aclame a tu», recuperació d’un dels temes més coneguts i celebrats de l’alcoià Ovidi Montllor, construït al seu torn sobre un poema de Vicent Andrés Estellés. La versió musical dels premis i les imatges que l’acompanyen tenen un inequívoc i ben trobat sabor valencià. Però com en tots els bons relats, cap al final hi ha un gir sorprenent i igualment feliç.

  • Vocalista:
    • Mireia Vives
  • Cor:
    • In crescendo
  • Direcció musical i arranjaments:
    • Aldred Tapscott
  • Músics:
    • Unió Musical de Llíria
    • Cati Plana (Acordió)
    • Rumba Cuomo de Perpinyà (Guitarres i cors)
  • Direcció i realització:
    • Lluís Danés
  • Direcció de fotografia:
    • Anna Molins
  • Muntatge :
    • Marc Mitjà (AMMAC)

«M’aclame a tu» va estar publicada per Ovidi Montllor el 1980, en el disc 4.02.42, un títol que fa referència a la seua data de naixement. L’última de les referències que va editar, ja quan els camins suposadament conciliadors de la Transició penalitzaven els artistes més combatius, entre ells el gran cantautor i actor nascut a Alcoi. Es tracta d’un àlbum que, amb el pas del temps, ha adquirit un valor simbòlic i artístic impressionant. I tot just aquest «M’aclame a tu» obria aquell disc: els immortals versos de Vicent Andrés Estellés vigoritzats per la veu atàvica i profunda de l’Ovidi i bressolats per uns elegants arranjaments de Toti Soler.

D’aquesta joia hi ha infinitat de versions: Pau Alabajos o Joan Reig, passant per Miquel Gil o Pep Gimeno Botifarra, entre molts més, han anat visitant la cançó, perllongant la seua vida i subratllant la seua importància. Qualsevol nou intent de reviure-la en unes altres veus és un repte, però la versió d’Alfred Tapscott va trobar la manera de dignificar de nou un tema tan emblemàtic. Un indret igualment simbòlic de la ciutat de València, el Mercat Central, serveix per introduir les primeres imatges: la cantant Mireia Vives passeja per les parades. Llavors, entren els primers i inconfusibles acords de la cançó a càrrec de la Unió Musical de Llíria, formació a la qual s’uneix la veu de la valenciana cantant els celebèrrims premis versos: «M’aclame a tu, mare de terra sola. / Arrape els teus genolls amb ungles brutes. / Invoque un nom o secreta consigna, / mare de pols, segrestada esperança».

El maridatge entre veu, música i imatges, amb les notes també de l’acordionista Cati Plana, és perfecte. Una de les bandes més importants del País Valencià atorga gruix i ampul·lositat al tema i, de pas, es fusionen dos dels patrimonis musicals més importants dels valencians, les societats musicals i el repertori d’Ovidi Montllor representat per una de les seues peces cabdals. Quan arriben uns altres versos cèlebres («Seràs la clau que obre tots els panys, / seràs la llum, la llum il·limitada, / seràs confí on l’aurora comença, / seràs forment, escala il·luminada!»), la veu sentida de Mireia Vives i la grandiositat de la banda arriben a un clímax musical i emocional. Alhora, uns subtils arranjaments electrònics tocats per Tapscott incorporen una pàtina contemporània.

Com totes les bones històries, però, aquesta té un gir final, amb la incorporació final de la Rumba Cuomo de Perpinyà, connectant dos territoris germans i sumant les guitarres, les palmes i les veus de la formació, portant la cançó a una nova direcció gojosa i festiva, com de final de festa. Amb un aterratge suau: Vives i els seus companys rumbers entonen els últims versos, «M’aclame a tu / mare de terra sola», mentre la banda de Llíria baixa de revolucions i projecta unes últimes notes. Un tema bonic de debò. Digne del llegat dels seus autors.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970 i criat a Xàtiva. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat set novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter.El seu darrer llibre, el thriller 'Això no és un western', va ser finalista del Festival València Negra. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close