Marala és un trio musical format per la catalana Selma Bruna, la mallorquina Clara Fiol i la valenciana Sandra Monfort especialitzat en música d’arrels tradicionals des d’una nova visió i centrant-se en la polifonia. El passat 8 de març van publicar A Trenc D’Alba (U98, 2020), un disc de debut prometedor format per deu temes alternant cançons pròpies amb fragments de cançons tradicionals així com poemes de poetesses com Maria Mercè Marçal, Isabel García Canet, Nina Da Luna així com Miquel Martí i Pol.
Recentment han estat guardonades als Premis Ovidi 2020 a la millor proposta de folk i al Premi Disc Revelació als III Premis de la Música Balear.
Conversem via telemàticament amb Selma Bruna i Sandra Monfort per fer un repàs d’aquest any intens any 2020 com a Marala.
La primera pregunta i obligada: El nom de Marala com us va sorgir? I d’altra banda, com us vàreu conèixer al ser totes tres d’orígens diferents?
Sandra: El nom de Marala no té cap història concreta romàntica. Simplement ens agradava com sonava fonèticament, ja que té i a veure amb les lletres dels nostres respectius noms.
Selma: Ens vàrem conèixer primer la Sandra i jo estudiant juntes a Barcelona, en concret al Taller de Músics. Un dia, la Sandra va assistir a un concert de Clàudia Cabero i aquell dia la Clara tocava la guitarra i l’acompanyava a les veus. La Sandra li va agradar la manera de cantar de la Clara, vàrem contactar via Instagram amb ella i li vam proposar si volia unir-se al projecte de Marala. I aquí ara estem les tres juntes.
A Trenc d’Alba, tret del tema homònim, la resta són a partir de tonades sefardites, laments de guerra, revisions de cants de batre i poesia actual. Com, quan i perquè vàreu escollir aquesta selecció?
Sandra: Va anar sorgint naturalment per gustos comuns que vam anar trobant. A totes tres ens agrada la poesia i ens venia de gust musicalitzar i posar veus a aquests poemes.
Així mateix, la música tradicional ha estat també molt present en cadascuna de nosaltres des de les seves respectives arrels, temes de la terra d’on som. A més, a totes tres ens agrada molt Coetus que podem considerar com grup referent. En definitiva va ser un repertori fet a poc a poc, sense molta premeditació, sorgint de manera natural i al final ha quedat bastant ben lligat perquè els gustos i els interessos de les tres són bastant semblants.
Aquest 2020 ben peculiar, com a Marala, heu viscut un any on heu tocat totes les sensacions possible.
En primer lloc, el passat 8 de Març, just una setmana abans de l’estat d’alarma i l’inici del confinament vàreu publicar A Trenc D’Alba. Què vàreu pensar durant aquests mesos?
(Riuen les dues)
Selma: Al principi, amb tota la tristor i enfadament perquè ens havien privat de fer la presentació del disc que portàvem preparant des de feia un temps així com la gira que s’havia muntat per aquesta passada primavera i estiu.
Posteriorment vam viure tots els estats possibles. Els primers mesos d’acceptació de la situació i ja tornaríem a fer concerts quan passés tot. Al cap d’un temps, vam caure més a terra i ens vam adonar que això potser anava per llarg. En el fons va ser un cop de realitat i de la gravetat del moment i com aquest moment ens estava afectant a la nostra música, a la nostra alegria, a la nostra feina, butxaca.
Per últim, voldria afegir que tenim la sort que sembla que Marala és un proposta que ven. En el moment en què les portes s’han obert, no hem tingut problemes en fer concerts, ja que hem tingut la sort que ens contractessin i des d’aquí volem agrair als programadors en qüestió
Aquest estiu-tardor heu pogut actuar a L’ÉsDansa (Les Preses), al Dansàneu (Esterri D’Àneu) i a la Fira de la Mediterrània de Manresa, tres referents de la música d’arrel i mediterrània. Ens podríeu explicar la vostra experiència en aquest tres festivals?
Selma: A l’ÉsDansa (Les Preses) em va agradar molt la combinació de disciplines que es produeix: la dansa, la música i el teatre amb un nexe en comú: el folk i la tradició. Això dona molta llibertat, molta bolada tant al folk com a la tradició que és ample i gros.
Sandra: A Dansàneu (Esterri d’Àneu) també va ser molt agradable era molt agradable actuar en un marc on també hi havia un programa amb molt diversitat de propostes i gèneres artístics. Aquest tipus de festivals mereixen més suports per part de la gent i de les institucions.
Selma: Respecte a la Fira de la Mediterrània és molt diferent, estem davant d’una fira professional. Per nosaltres conjuntament amb les festes de la Mercè (Barcelona), va suposar la segona oportunitat de poder tocar en format banda (quintet). Va ser una experiència on vam poder tocar el que realment havíem preparat just per presentar el dia 22 de març. I un cop acabat, vam poder anar a veure altres propostes sigui d’amics o descobriments. En el fons, la Fira de la Mediterrània va ser per nosaltres com una petita festa major.
Els espectadors que us segueixen us han pogut veure en format trio, quintet i Marala Binaural. Seguireu presentant aquest tres tipus de directe o directament us decantareu per algun en concret?
Sandra: La veritat és que oferim els tres formats i segons la capacitat de l’espai, la necessitat del festival o del programador, finalment decidim quin format fem. Ens agradaria sobretot moure la banda i el binaural perquè en format trio ja hem fet molts concerts.
Acabeu de guanyar el Premi Ovidi com a Millor disc de folk i el Millor Disc Revelació en els Premis Enderrock balear? Com ho heu rebut?
Sandra: És un gust que et reconeguin tota la feina feta. Darrere aquesta boira de frustració per no haver pogut presentar és un gust que t’ho reconeguin, que valorin la feina i sentir-se valorat és sempre molt gratificant.
Selma: El Premi Ovidi Montllor va ser com un recordatori que ens acaben de donar un premi a una terra com el País Valencià on quasi no hem anat a tocar. Esperem que a partir d’aquí puguem anar-hi més cops. En canvi a Catalunya i a l’Illa de Mallorca estem contentes perquè hem pogut actuar forces vegades. En el fons hi ha una mica de pena i ganes de consolidar Marala al País Valencià i més sent la Sandra d’aquesta terra.
Per últim, esperem que aquests premis i reconeixement serveixin perquè la gent conegui Marala i nosaltres poder anar a tocar a més llocs i poder compartir la nostra música amb més gent. En el fons, el que més ens agrada són els directes.
Creieu que de mica en mica es va perdent els prejudicis respecte a aquest tipus de música en veure que sembla que hi hagi un cert relleu generacional?
Sandra: Efectivament està florint de nou la música tradicional. Abans ho cantaven i escoltaven gent gran. Per sort, ara hi ha molta gent jove que estan agafant aquestes cançons i estan fent propostes molt interessant, des d’una visió més actual, amb una altra perspectiva. La prova ho veiem en nom com Joana Gomila, Paula Grande, Anna Ferrer que fan propostes molt interessants i ens uneix amistat.
Totes aquestes cançons ens estan explicant la nostra història real a través de la música, no la que ens volen explicar els llibres. Es descobreix el tarannà d’un poble, de la gent i al no seguir cantant-les la generació dels nostres pares, hi havia un risc important que es perdessin.
Per últim com el 2021? Suposo que seguireu presentant A Trenc D’Alba o ja teniu pensada alguna cosa complementària?
Selma: Tenim moltes ganes de poder rodar A Trenc d’Alba en el format de banda. No podem negar que també tenim al cap noves propostes i idees de cara al 2021-2022.
Videoclip:
