Foto:

Pere Figueres

Veniu més sovint a la Catalunya Nord

Pere Figueres: “L’única cosa que sé és escriure en català»

La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres canta a l’amor i sobretot a una vida senzilla lligada a la terra, més que a una vida urbana, que en el seu cas, hagués estat París. Avui estem amb un cantautor i pagès que estima les vinyes, i que des de ben jove ha lluitat per la cultura catalana a la Catalunya Nord.

Podeu escoltar aquesta conversa amb en Pere Figueres, enregistrada a casa seva, a Bages, al costat d’Elna. L’hem anat a veure expressament per conèixer més sobre els que mantenen encesa la flama de la nostra cultura en aquest territori, i també ho fem amb la vocació d’establir connexió i llaços d’amistat cultural.

En aquesta entrevista podreu descobrir com actualment a la Catalunya Nord, la militància dels joves passa pel retrobament amb la llengua. Com d’ençà del 2017 hi ha hagut un moviment molt més important d’una catalanitat militant pel viscut a Barcelona i Catalunya, uns fets malaurats amb els que Figueres sempre va mostrar la seva solidaritat.

Figures ens explica el naixement del col·lectiu “2 d’abril”, que té relació amb el comitè de suport a l’1-O, i que fa referència al 2 abril 1659, quan un decret reial va prohibir l’ús del català.

I és que als militants tradicionals s’han afegit altres de nous i els joves tenen per motiu el retrobament de la llengua. Volen emprendre accions als comerços per incloure el català en la vida quotidiana, que sigui present a les cartes restaurants, etc., per poder tornar a usar el català en el dia a dia. Segons Figueres “hem de retrobar la facilitat de l’ús de la nostra llengua i hem de perdre la vergonya i retrobar la llibertat de ser bilingües”.

Us animem a que doneu suport al col·lectiu “2 d’abril” signant aquest decàleg de la seva web on hi trobareu més informació: https://llengua.catalunyanord.cat/index.php/compromis-amb-la-llengua/

“Pel que fa a la relació amb el Principat, mai estarem prou satisfets amb l’equilibri polític entre els dos territoris. Hem de fer un esforç per les dues bandes, uns anar cap allà i els altres venir cap aquí”.

Pere Figueres

La seva agradable casa és plena de racons d’art per tot arreu. Xerrem a la biblioteca, al costat del seu taller, on treballa les obres amb els taps de suro. Va ser passats els 50 anys que li va venir la fal·lera de l’art plàstic.

Com us deia, som amb un pagès que des dels 14 anys que ha anat a la vinya, i que també agafava la guitarra i escrivia i musicava poemes, i reivindicava els poetes del Rosselló. Hagués pogut anar a ciutat, com van fer els de la seva generació, aconsellats pels pares, però fins i tot amb una cançó va afirmar la seva determinació de quedar-se arrelat al seu país, la seva parla i les meves idees. És “el pare me va dir”, que la podreu escoltar entre d’altres en aquest pòdcast.

És clau la figura de la seva mare en la seva trajectòria. “Ma mare em posava llibres sota el coixí, i un dia me’n va posar un en català, i vaig veure que el sabia llegir. Havia començat a escriure en francès, però em vaig adonar que la meva parlar era el català. La llengua era poesia, filosofia, i política. La única cosa que sé és escriure en català. Quan la vidua de Boris Vian muntava el festival d’Eus, amb nosaltres va descobrir què era la nova cançó I ens programava”. Però també va ser la seva mare la que el va animar a pujar per primer cop a un escenari.

Amb Pere Figueres no podem evitar parlar del català a les escoles de la Catalunya Nord. De projectes com la Bressola, on hi va anar al seu fill i ara el seu net, o altres com les escoles Arrels. De les dificultats per fer una escola superior a Perpinyà per la prohibició del batlle actual, i de com “encara ens prohibeixen de manera oficial l’ús de la nostra cultura i la nostra parla. A més, l’autoodi encara existeix”.

Tanmateix, el balanç es positiu i en el fons el problema és la manca d’espai i recursos per a més estudiants perquè hi ha molta demanda. Figueres encara recorda amb llàgrimes als ulls quan una coral de nens petits en un homenatge que li van fer va interpretar el seu hit “Desperta’t Rosselló”, un himne totalment actual.

El proper disc de Figueres s’anomenarà “Vora vosaltres”, evocant tots els veïns que ell tenia quan era petit i amb els que podia parlar en català en el dia a dia, al forn, a la carnisseria, per tot arreu… I esteu atents perquè el vindrà a presentar al Principat.

Figueres ens demana als altres ciutadans dels Països Catalans, que quan anem a la Catalunya Nord: “que vingueu més sovint, us interesseu pel col·lectiu “2 d’abril”, i al anar als comerços i restaurants, demaneu que us parlin català. Hem de lluitar per què els que venen de fora i els que viuen aquí acceptin que la nostra parla no és només una cosa d’abans”.

Si voleu anotar-ho a la vostra agenda, en Pere Figueres serà en concert a Tolosa de Llenguadoc el 1 de desembre i el Sant Jordi del 2023 a la catedral d’Elna.

A més, el matí de l’1 de desembre, a Perpinyà tindrà lloc a la Casa de la Catalanitat, del consell departamental, la presentació d’un llibre sobre el seu treball de escultures de suro.

Txell Bonet
Periodista cultural. Recentment ha estat l’ajudant de direcció del documental internacional sobre Gaudí dirigit per Marc Jampolsky. Guionista d’art al Tria33 del C33 i col·laboradora d’art i temes culturals a Rac1 amb Marc Giró i abans amb Marta Cailà, a més dels seus propis programes culturals radiofònics. També ha creat i interpretat les seves pròpies performances poètico-musicals.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close