Música

OKDW: elegància soul i rythm-and-blues des del Garraf

En aquest punt de la partida és difícil trobar-se una novetat discogràfica que no presente una factura tècnica impecable. La democratització dels mitjans i la formació cada vegada més gran de les noves fornades de músics ho fa possible. Més difícil és, entre l’allau de novetats musicals en català, trobar algun treball que faça acompanyar la proposta d’uns altres valors. L’artista de Cubelles (Garraf) Virts Martos ens presenta sota el nom artístic OKDW un elegant àlbum de soul, pop, rythm-and-blues i altres estils, ‘08880’ (Hiddentrack Records), que destaca d’entre la marabunta pel gust en els acabats però, per sobre de tot, per la personalitat en conjunt de la proposta.

La capacitat d’assimilació de totes les novetats que es van publicant, àlbums, però sobretot singles, és limitada i posa sovint en evidència aquells a qui ens toca destriar el gra de la palla. En les escoles de periodisme ja s’adverteix que els problemes de la professió no haurien de formar part del cos de la notícia, però valga la reflexió i el parèntesi com a explicació que estem parlant ara d’un disc publicat el setembre de 2023. I si rescatem aquest 08880 -el codi postal de Cubelles: ja veieu que Lamine Yamal no és l’únic que recorda en xifres els seus orígens- és perquè no hauria de passar desapercebut entre la multitud.

I podria passar perquè a diferència d’algunes propostes que van directes a explotar el filó dels ritmes de moda, OKDW aposta per una proposta molt més atemporal, que tot i alguna picada d’ull als corrents actuals del pop, passa pel seu filtre estils clàssics com el soul, el jazz, el funk o el rythm-and-blues per lliurar un treball elegant i amb un punt de sofisticació sonora. En això té a veure haver tocat a la porta d’un productor de campanetes, Peter Party —nom artístic del català Pedro Campos—, amb un Grammy llatí en el currículum gràcies al seu treball per a Nathy Peluso.

En 08880 la mà del productor, qui també apareix com a compositor, suma a còpia de no carregar les pistes, de deixar els elements essencials, amb un classicisme que a algú potser no li farà el pes, però que preservarà molt de temps la vigència sonora. Un encert, d’altra banda, per fer fluir un bon grapat de melodies inspirades i les convincents capacitats vocals de Virts Martos, qui demostra bon gust en els referents i versatilitat a l’hora de passar-los a net. Però amb una proposta competent, elegant i amb bon gust no hi ha suficient: on OKDW aconsegueix arrodonir el projecte és en la temàtica d’un disc que fa ballar, somriure i pensar. Des del minut zero, amb un disseny d’art d’Anna Murciano i Paula de Álvaro simpàtic i imaginatiu.

Virts Martos @Clara Antón

Un mostra d’això és el tema inaugural, “Big bang”, que comença amb l’afegit de la veu de l’àvia de Virts opinant de manera sorprenent crítica d’aquest tall en contrast amb altres del disc. La cançó, en qualsevol cas, és una delícia: un desenvolupament de piano, veu i cors, amb molt de flow, que convida a no prendre’s la vida tan seriosament. Senzilla i efectiva. Bona presentació per un dels talls de l’àlbum, “Només amigues”, en què la cantant conta l’experiència real i recurrent en l’àmbit LGTBI d’una relació amb una dona heterosexual que al·lega que té parella mascle per posar límits a la relació. L’artista reflecteix el conflicte amb humor, de manera elegant, amb vers sensacional: “Has pensat en mi having sex amb el teu futur ex?”. Bona pregunta. I mentre es resol, sempre podem ballar.

En “Miau” trobem una altra exploració de les relacions, en aquest cas del vessant més sexual, mentre sona de fons un bit magnètic, en un tema de rythm-and-blues clàssic que inclou un solo de guitarra molt Prince. Un dels talls més redons del disc, segurament, que dona pas a l’humor d’“Angry Virts”, un funk amb un segment hip-hop de la mà de La Neula i subtils arranjaments de vent. Amb un text ple de jocs de paraules, començant pel mateix títol. Que contrasta amb la cançó més solemne, “Blisters”, un tall en castellà amb una interpretació vocal commovedora de Virts i una lletra igualment colpidora —està basada en una experiència personal— sobre la falta de resposta del sistema davant els problemes mentals. Un gran tema.

Amb “08880” torna l’aire despreocupat, amb un bonic homenatge al poble de l’artista, un d’aquells llocs dormitori de la costa avorrit a l’hivern i envaït a l’estiu. Un tall tendre i esvalotat, que la faria mereixedora algun dia d’un carrer. És una idea. Hi ha més punts d’interès, com el soul heterodox però molt ben paridet de “La mel”, un exercici d’autoafirmació positiva: “He provat la mel i vull quedar-me el pot”. Mentrestant, “Cabos sueltos”, amb el suport d’Anwar Malviaje en el rapejat, és segurament, amb els seus aires aRaNBi i hip-hop, el tema més connectat amb els corrents contemporanis. Sense renunciar a la sobrietat que creua tot el disc. La cançó parla en una clau bastant interna sobre els perills de l’obsessió artística per la perfecció.

“Saliva”, amb Andrea Motis, on torna una mica el to solemne (“saliva per netejar la ferida”) i les textures cadencioses, i la cloenda amb la bonica i positiva “Estic bé”, una cançó esfèrica com un balonet de platja, d’una bellesa hipnòtica, ens deixen amb un sabor de boca immillorable. Però si a algú no li ha fet el pes, que sàpiga que aquestes cançons les pot complementar amb “Tot i això”, un sensual single amb Sandra Rodríguez amb el mateix punt de tremp i solvència de la resta.

Ballable i agradós, hedonista i reflexiu alhora, l’àlbum s’escolta amb la sensació plaent d’una migdiada a la vora del mar. En algun lloc de Cubelles, posem per cas.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close