Òpera

Apologia del primer Verdi

El període comprès entre 1839 i 1850 defineix la joventut artística de Verdi i la seva etapa més prolífera: compongué setze òperes (començant amb “Oberto” i acabant amb “Stiffelio”). Salvant comptadíssimes excepcions —que són “Nabucco” i “Macbeth”, bàsicament— el menyspreu i la indiferència de la programació actual envers aquestes obres és pràcticament total i general.

Avui trenco una llança pels primers Verdi. Pels títols de la primera dècada del mestre. Perquè ja és hora de tractar públicament la llastimosa posició que ocupen en el repertori. De tots els melòmans nacionals, el servidor que us escriu és el primer a deplorar aquesta funesta situació. Entesos, crítics i aficionats han consagrat amb una insistència tenaç el Verdi de senectut; el Verdi que trenca amb les estructures tancades, el del discurs musical fluid, inconsútil; el Verdi, en definitiva, d’Otello i de Falstaff. Però si avui escric és per glossar-vos el geni verdià més tendre, immers en la cerca d’un estil propi, que encara no s’ha pogut desempallegar del llenguatge neobelcantista ni de les seves formes. Perquè aquest mateix Verdi, en aquestes primeres temptatives per construir una identitat artística, va saber imprimir-hi un gust musical fresc, lleuger, italianíssim.

El mestre de Busseto ja posseïa de bon principi una habilitat insòlita per engendrar melodies senzilles i autosuficients, les quals s’ensenyorien d’àries farcides d’un lirisme delicat, de duos apassionats, de cors inspirats i de concertants solemnes. Ara bé, si hi hagué una forma concreta que l’italià va modelar de manera particularment captivadora, especialment inoblidable, aquesta fou —sens dubte— la cabaletta per a soprano. A l’hora de collar les veus femenines, el nostre compositor no va tenir rival. Reclamava sopranos amb la contundència vocal d’una spinto —o fins i tot d’una dramàtica— i a la vegada els exigia executar les parts d’agilità més compromeses. Verdi aprofitava aquests moments per recrear-se amb tots els recursos de la pirotècnica vocal: mordents, picats, trinats, acciaccaturas, canto di sbalzo, escales, volatas… Era com si es reservés aquests instants per donar-se un capritx, per abandonar-se a les manifestacions més lleugeres de la seva tradició musical. En les cabalettas, Verdi desfermà l’expressió més elèctrica del seu instint musical, la seva faceta més felina. Amb el pas del temps, va acabar desfent-se de les floritures i va entregar-se per complet al cant spianato —al cant pla, sense accidents. Tanmateix, els anys neobelcantistes van escriure algunes de les pàgines més brillants de la carrera del mestre; d’una gràcia i d’una personalitat que no té res a envejar a les que vingueren després.

Peu: Litografia de Verdi en la seva joventut, el 1842. ©Archivio Storico Ricordi

Però no us penseu, estimats lectors, que tot això us ho dic només per la qüestió estètica. Hi ha també una qüestió moral. Car si m’agraden també, aquests Verdi, és perquè les emocions hi són tractades d’una forma molt menys feixuga, molt més vaporosa, que en els títols de maduresa. Aquests Verdi resten en certa manera incorromputs, alliberats encara del sentimentalisme melodramàtic, carregat, asfixiant, que impregnà l’òpera italiana a partir de mitjan segle XIX. I precisament per aquest motiu, algú us dirà que aquests Verdi són de segona categoria; us dirà que són obres d’un dramatisme escarransit, poc sofisticat. De fet, fins a cert punt fa l’efecte que la cosa és exactament així. Perquè, en aquestes òperes, el drama humà encara sembla conservar una veritat de cartó pedra. En aquests Verdi, la misèria i la fortuna, les pulsions més baixes i les passions més nobles són viscudes amb una punta de continència, de mesura, per part dels personatges que les pateixen.

Però si és així no és pas perquè manqui veritat en els sentiments —no us penséssiu que és pas, tampoc, perquè Verdi sigui un dramaturg adotzenat. És així perquè aquestes són històries que es resisteixen a deixar sol al subjecte; són històries en les quals, per damunt de l’home i del seu desig, per damunt del personatge i de l’egoisme terrible del seu pathos, s’hi situa sempre la força objectiva d’un valor transcendental. Els seus temes es conjuguen amb les idees de pàtria, de fe, d’honor, de deure amb la paraula donada. Per això, quan aquestes criatures verdianes s’enfronten amb la mort, o quan se les heuen amb totes les formes de la crueltat humana, ho fan amb un patetisme molt més rebaixat, molt menys ploramiques, acompanyats d’una dignitat molt més passadora. I a mi em sembla que amb un romanticisme de tal mena, tan fresc, tan civilitzat i tan cordial, hom hi pot perfectament congeniar. Enfront del somiqueig impúdic d’un Alfredo o d’un Rigoletto, sempre m’he trobat més predisposat a emocionar-me amb la noble humanitat continguda d’un Foscari, d’un Ernani.

En definitiva, és hora d’exigir comptes als programadors pels Verdi que ens han plomat. És moment de recordar-los que la carrera del mestre comença molt abans de Rigoletto. És temps de reivindicar els seus anys de galeres. I això no vol dir, estimats programadors —que us veig a venir—, representar el parell de títols més conegudets de forma escadussera i en versió concert. Necessitem exactament rescatar les partitures més polsoses —algunes d’elles fins i tot inèdites en molts teatres— i escenificar-les comme il faut, amb el millor repartiment possible. I estic convençut que, quan això passi, els nostres polítics pronunciaran discursos menys lacrimògens, les qüestions familiars es resoldran amb una visceralitat més plausible i els negocis es regiran per una lleialtat més sòlida.

Ferran Vila i Riera
Economista i crític d'òpera. Col·labora en diversos mitjans culturals.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close