El carismàtic batuta veneçolà dirigeix per primer cop al coliseu barcelonès. Debuta amb un títol d’enorme popularitat, ‘Il Trovatore’, de Verdi, primera òpera que es podrà sentir al teatre des de l’esclat de la pandèmia.
Amb les emocions a flor de pell, el Gran Teatre del Liceu ha tornat a obrir portes després de sis mesos de tancament forçós arran de la COVID-19. I ho està fent en gran, tot i que també amb un calendari força inusual, ja que la temporada 2020-21 no arrencarà oficialment fins al 24 d’octubre. La incertesa respecte a l’evolució de la pandèmia, i en concret les restriccions que es podrien imposar a futur, va portar al teatre a planificar una obertura de curs gradual i progressiva, amb espectacles fora d’abonament. Per tant, tot el que es viu aquests dies té caràcter d’extraordinari, com extraordinàries són les circumstàncies.

En aquest context se situa el debut del carismàtic director veneçolà Gustavo Dudamel (Barquisimeto, 1981) al coliseu líric barcelonès. Ho fa dirigint, per primer cop, un dels grans títols de Verdi, Il Trovatore, que es podrà sentir, en versió de concert, només dos dies, l’1 i el 4 d’octubre. “És una il·lusió enorme poder trepitjar l’escenari d’un teatre tan emblemàtic on tantes figures han ofert nits màgiques i treballar amb la seva orquestra. Aquest és el teatre de Montserrat Caballé, Josep Carreras, Jaume Aragall…”, ha dit el reconegut director, que també ha confessat que “debutar Il Trovatore és un anhel que tinc des de bon petit” al temps que ha agraït al teatre “l’esforç que ha fet per fer-lo possible”.

Però el virus no perdona i aquesta esperada primera actuació de Dudamel a l’escenari de las Rambles s’ha vist enfosquida per la pèrdua de qui havia de ser l’altra gran estrella de la vetllada, la soprano russa Anna Netrebko, a la qual també dirigia per primera vegada. Fa uns dies es va fer públic que la cantant havia contret la malaltia i per tant no podria interpretar a Barcelona el gran paper de Leonora al costat del seu marit, el tenor d’Azerbaidjan Yusif Eyvazov, que interpretarà al turbulent trobador Manrico. La substituta de Netrebko serà la nord-americana Rachel Willis-Sørensen, que compartirà escenari amb la mezzo alemanya Okka von der Damerau, que encarnarà a la gitana Azucena, i el baríton francès Ludovic Tézier en el paper del Conte di Luna.
Per a la direcció artística del teatre però aquest extraordinari retorn a la normalitat està resultant més que satisfactori, tant pel que respecte al concert que l’Orquestra i Cor titulars del teatre van oferir al Monestir de Montserrat el 20 de setembre, com pel recital de Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala que reobrí la sala de les Rambles el passat dia 27. I ara, el desembarcament d’un director que aixeca passions allà on va, fa preveure una nit d’eufòria pel teatre. “Tenim la sala a ple rendiment”, deia, tot just fa una setmana, el director artístic Víctor García de Gomar, com a reafirmació d’aquest esperat retorn a la normalitat.

Com no podia ser d’una altra manera, la recuperació de l’activitat es produeix extremant les mesures de seguretat amb tal de deixar ben palès el fet que “la cultura és segura” i amb l’objectiu clar de “generar confiança” en la ciutadania, perquè “la confiança genera l’afecte per la institució”, segons el director general del Liceu, Valentí Oviedo. I per aconseguir-ho el teatre ha obert portes amb només el 50% del seu aforament —1.144 localitats en total— i uns protocols d’accés i ús de les instal·lacions molt rigorós.
Les entrades i sortides de la sala es faran de manera esglaonada i en un tram horari en funció de la localització de les entrades adquirides. Els accessos compten amb dispositius de termo-vigilància que mesuren la temperatura dels espectadors de manera no invasiva i l’ús de la mascareta és obligatori en tot moment, fins i tot pels artistes, llevat dels cantants solistes i els instrumentistes de vent.

Dins del teatre no hi haurà guarda-roba ni programes de mà, encara que aquests es poden descarregar fent servir un codi QR situat davant dels seients. També es troba restringit el servei de restauració, que començarà a funcionar precisament amb aquest Trovatore i només estarà disponible els dies que hi hagi funció amb entreacte. Per fer-ne ús caldrà fer una reserva prèvia que donarà accés a una de les 21 taules –per a un màxim de quatre persones i sempre que siguin del mateix nucli de convivència— situades al Saló dels Miralls o les 50 del Foyer. Evitar aglomeracions és la consigna i amb tal de reduir el moviment dels espectadors durant les pauses, també s’ha pres la inèdita decisió que els canvis d’escenografia es facin a teló alçat, com una manera d’incentivar als espectadors a romandre als seus seients durant els entreactes.

D’aquest inusual espectacle afegit però no es podrà gaudir fins a la penúltima setmana d’octubre, quan es presenti la primera òpera escenificada del nou curs, el gran Don Giovanni, de Mozart. L’obra arribarà en una atractiva producció de l’Òpera de Frankfurt, signada per Cristof Loy, i la batuta del titular del teatre, Josep Pons, que es situarà al capdavant d’una orquestra de petit format, que permetrà garantir les distàncies de seguretat entre uns músics que baixen per primer cop al fossar des de l’esclat de la pandèmia.
El baríton anglès Christopher Maltman encapçala el repartiment de l’obra que també compta amb noms com els de Véronique Gens (Donna Elvira) i Luca Pisaroni (Leporello) a més de la més que necessària presència —quelcom vital en els temps que corren— de dues veus joves i de proximitat, el baríton barcelonès Josep-Ramon Olivé (Masetto) i la soprano sevillana Leonor Bonilla (Zerlina).
D’aquest Don Giovanni el Liceu ha programat un total de vuit funcions, que arrencaran el dia 22 amb una sessió extraordinària per a públic jove i el 24 amb el primer espectacle d’abonament, inauguració oficial del curs. “Hem hagut de fer-lo així perquè necessitàvem setembre i octubre per recol·locar a la gent“, explica el director general de Liceu, abocat a un extraordinari mal de cap per poder fer compatible el manteniment d’unes localitats fixes amb les noves normes de seguretat.
Pel camí, és clar, s’han perdut abonats, 1.500, que representen un 11% del total. “En realitat havíem previst que tindríem una major incidència, fins a un 20%, però no ha estat així”, afirma, amb satisfacció, Valentí Oviedo. Tot i això, el gestor de la institució procura ser realista i reconeix que en les actuals circumstàncies, el Liceu pot “aguantar” fins a la Setmana Santa de 2021. Més enllà d’això i si la situació d’excepcionalitat s’allargués a la temporada vinent, Oviedo adverteix que tot quedaria en mans de la voluntat institucional i els ajuts públics europeus.