Òpera

El Liceu alça el teló amb un somriure donizettià

Amb més de setanta òperes al catàleg, Gaetano Donizetti (1797-1848) aixeca el teló de la temporada 2022-2023 del Gran Teatre del Liceu amb la seva òpera còmica ‘Don Pasquale‘, un producte tardà, revestit d’encís musical i teatral.

L’òpera còmica italiana (òpera bufa) és un producte que neix i s’imposa gradualment a partir de les primeres dècades del segle XVIII. Alessandro Scarlatti va ser un dels principals artífexs del subgènere, concebut inicialment a tall d’intermezzo (intermedi) i que es representava entre els actes d’una òpera seriosa.

Amb el temps, però, l’òpera bufa va guanyar pes i acceptació, especialment després de les obres de Giovanni Battista Pergolesi o Baldassare Galuppi. La forma, originàriament napolitana, va tenir també la seva versió veneciana, fins que durant el darrer terç del segle XVIII l’hegemonia de l’òpera còmica italiana era total i amb obres i autors de gran maduresa en la concepció de les obres. Als noms citats cal citar els de Giovanni Paisiello o Domenico Cimarosa, per no parlar de compositors no italians com Mozart o el valencià Vicent Martín i Soler, que també van dir-hi la seva.

A principis de segle XIX, la forma es mantenia i sense cap mena de dubte Gioachino Rossini va fer una aportació immensa per l’extraordinària personalitat del compositor de Pesaro. Però cinc anys més tard que el compositor d’Il barbiere di Siviglia, neixia a Bèrgam Gaetano Donizetti (1797-1848), destinat a ser un dels grans representants del bel canto romàntic. La diferència entre Rossini i sobretot el seu altre contemporani Vincenzo Bellini, és que Donizetti va llegar un estol immens de títols (més de setanta), amb un savi equilibri entre òperes còmiques i òperes serioses, molt ben orquestrades i amb temàtiques diverses. Rossini i especialment Donizetti preparen el camí al romanticisme verdià, de manera que es pot dir que amb la mort de Donizetti el 1848 (Rossini s’havia retirat vint anys abans) mor la darrera etapa del bel canto.

Donizetti

Don Pasquale, última òpera bufa

Don Pasquale és una deliciosa òpera còmica en tres actes que Gaetano Donizetti va estrenar a París, al Teatre dels Italians, el 3 de gener de 1843. Va ser una de les últimes òperes del compositor, abans de les serioses Maria di Rohan, Caterina Cornaro i Dom Sébastien. Amb Don Pasquale, doncs, culmina una manera d’entendre l’òpera buffa d’acord amb una concepció clàssica i hereva de la tradició que arrencava a Nàpols. Itàlia encara donaria sucosos fruits còmics a l’òpera, com ara la testamentària Falstaff de Giuseppe Verdi (1893), l’escumosa Gianni Schicchi de Giacomo Puccini (1918) i finalment Il capello di paglia di Firenze de Nino Rota (1945). Tanmateix, aquests tres títols representen una manera nova d’entendre la comicitat, lluny de l’univers de la citada òpera de Donizetti.

Don Pasquale és una òpera que s’inspira en un episodi perfectament emmarcable en la tradició més genuïna de la Commedia dell’arte. De fet, el llibret de Giovanni Ruffini i del mateix Donizetti s’inspira en el que el poeta Anelli havia escrit per a una òpera anomenada Ser Marc’Antonio a qui un compositor avui desconegut, Pavesi, havia posat música. Un llibret en el qual la caracterització arquetípica de les maschere del citat subgènere teatral encaixava a la perfecció amb els postulats de la commedia dell’arte després de la gran aportació de Carlo Goldoni.

Don Pasquale compta amb tan sols cinc personatges, un dels quals (el de notari) té una breu aparició al final del segon acte. El músic de Bèrgam hi traça amb mà mestra la galeria de caràcters que ocupen l’escenari: Don Pasquale és un ancià solter i ric, rondinaire i hipocondríac, que ha d’interpretar un baix, en la més pura tradició del basso buffo.i hereu del Pantalone de la commedia dell’arte. Ernesto és el seu nebot, un jove atractiu una mica despistat, que ha d’interpretar un tenor líric o líric lleuger, amb concessions a un romanticisme que ja s’havia entrellucat en el Nemorino de L’elisir d’amore, l’altra gran obra mestra còmica de Donizetti. El noi està enamorat de Norina, una jove vídua eixerida i simpàtica que farà trontollar el pobre Don Pasquale, que s’hi voldrà casar. Norina està revestida d’una espontaneïtat lluminosa i espurnejant gràcies a la magistral partitura, complementada amb el Dottore Malatesta, maliciós i aprofitat, fals amic de Don Pasquale i que servirà d’enllaç entre Norina i Ernesto perquè puguin sortir-se amb la seva, com ho faria un Arlecchino.

Damiano Michieletto

Una història morbosa

El programa de mà d’aquesta òpera que el Liceu ha preparat per a l’ocasió inclou un interessant article de l’escriptora Míriam Cano. En la mateixa línia, es destaquen al llarg de les pàgines del programa unes cites de Lolita, la morbosa novel·la de Vladímir Nabókov que Stanley Kubrick va adaptar magistralment al cinema.

Tant les cites com l’article de Cano ens proposen que mirem i escoltem Don Pasquale més enllà dels aparentment innocents pentagrames de Donizetti: l’òpera és una sàtira, una farsa, que accentua la ridiculesa de la fixació d’alguns homes d’edat ja molt madura (o provecta) cap a jovenetes que desitgen només des de la lascívia i des d’una salut sexual més que discutible.

De fet, la proposta escènica de Damiano Michieletto accentua aquests trets de l’òpera, tot i que també perfila bé el caràcter patètic d’un Don Pasquale que acabarà arraconat com un moble vell que ni fa nosa ningú ni ningú necessita.

Una bona oportunitat per redescobrir una partitura immortal, permanentment rellegible i que a més serveix per aixecar el teló del Liceu amb un somriure… que segons com pot acabar congelat a la cara dels espectadors.

Jaume Radigales
Doctor en Història de l'Art i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Des de 1992, exerceix la crítica musical a diversos mitjans de comunicació.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close