Òpera

El Liceu: present i futur

Presentem el segon dels articles que aquest abril dediquem al Gran Teatre del Liceu, en ocasió del 175è aniversari de la inauguració de l’edifici a La Rambla, i després que s’hagi presentat la temporada 2022-23.

Diuen que, quan es va inaugurar el Liceu a La Rambla, una bruixa el va maleir pel fet que el teatre s’erigia on abans hi havia hagut un convent de trinitaris descalços. La maledicció va consistir en la predicció de dos incendis i d’una inundació. No cal dir que l’embruix s’ha acomplert: el Liceu s’ha incendiat completament dues vegades (1861 i 1994) i, durant les obres de reconstrucció entre 1994 i 1999, van aparèixer filtracions d’aigua, que obliguen encara ara a un drenatge continu mitjançant una complexa canalització que desemboca a Montjuïc.

Fora d’aquest malefici, el Gran Teatre del Liceu sembla tocat per la gràcia: ha sobreviscut a una guerra civil (durant la qual no va tancar les portes), a situacions de ruïna ecnòmica (que tampoc no han aturat l’activitat) i a direccions generals maldestres. Amb tots els vents en contra i amb icebergs a la deriva amenaçant l’estructura d’aquest transatlàntic cultural, la nau sempre ha arribat a bon port.

La darrera mostra ha estat la gala d’aniversari del passat 3 d’abril: programada inicialment com un concert a major glòria d’Anna Netrebko, la cancel·lació de la soprano russa va donar pas a una sessió protagonitzada per tres sopranos molt estimades al Liceu: Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa i Iréne Theorin. A darrera hora, la sueca cancel·lava l’actuació, així com també el mel·liflu tenor maltès Joseph Calleja. Doncs bé, tot i així la gala va ser un èxit. S’hi va trobar a faltar, certament, l’ànima del Liceu en forma d’homenatge a molts cantants que, si bé retirats i alguns amb problemes de salut, han contribuït als èxits del teatre. O fins i tot a artistes encara en actiu i que s’han format sobre l’escenari del quasi bicentenari edifici de La Rambla. Però, insistim, la gala va ser un èxit perquè el Liceu compta amb equips humans de primera categoria que s’estimen la casa i que malden perquè les coses surtin bé. Que la gala semblés sorgida més aviat de despatxos de màrqueting més que no pas de direcció artística és el de menys. El que compta és l’emoció desbordada al final, després que el tenor Michael Fabiano interpretés l’explosiu “Nessun dorma” puccinià i que s’alcés el teló per donar pas al col·lectiu de treballadores i treballadors de la casa aplaudint un públic enfervorit que, dempeus, els va ovacionar. Això sí que era l’esperit del Liceu.

Moment de la gala dels 175 del Liceu

Presentada la nova temporada (2022-23), es constata la voluntat de la direcció artística capitanejada per Víctor García de Gomar d’obrir el Liceu a noves propostes, associades a la ciutadania: el projecte de La gata perduda amb música d’Arnau Tordera és una operació d’aliatge amb el Raval -el barri on s’ubica el Liceu-, mentre que Alexina B. De Raquel Gaarcía-Tomás serà la segona òpera estrenada al Liceu d’una compositora (la primera, Vinatea, va ser el 1974, amb música de la valenciana Matilde Salvador).

La temporada compta amb bones dosis de repertori de sempre (Don Pasquale, Il trovatore, Macbeth, Parsifal, Tosca, Il Trittico, Manon), a més d’òpera antiga (L’incoronazione di Poppea) i de propostes d’avantguatda properes al llenguatge performatiu (7 deaths of Maria Callas). I un cop més, el Liceu s’obre als diàlegs interdisciplinars amb les arts plàstiques i la poesia, amb un pes important de Jaume Plensa, responsable del disseny del programa general i de l’escenografia de Macbeth de Verdi. Un nom de casa amb projecció internacional, cosa que també passa per les apostes cap a veus joves i no tan joves i que formen part d’alguns repartiments: Don Pasquale, per exemple, comptarà amb dues Norines formades aquí (Sara Blanch i Serena Sáenz) i amb altres noms de casa com els de Carlos Chausson i Carles Pachón. Xabier Anduaga, Carlos Álvarez, Àngel Òdena, Xavier Sabata, Mireia Pintó, Isabella Gaudí, Josep-Ramon Olivé, Lidia Vinyes-Curtis, Marta Mathéu o Elena Copons entre d’altres. Veus que asseguren el compromís del Liceu amb professionals nostrats que sempre han de comptar amb el suport del teatre, tot i que hi ha molts altres noms malauradament absents o rellegats tan sols a espectacles infanto-juvenils.

El Liceu no pot oblidar (no ho fa) l’entorn digital i la realitat cibernètica que ens envolta  que condiciona noves maneres de percebre l’espectacle operístic: les apostes pels abonaments digitals, pels streaming i per una major flexibilitat amb els abonaments són punts de millora i que demostren que el teatre no es gira d’esquena als espectadors ni a la realitat circumdant, al contrari. És una molt bona notícia.

Queden encara moltes coses per veure i el futur immediat ens depara (esperem) sorpreses molt agradables: el projecte de Liceu Mar, amb el trasllat a l’edifici de l’antic Imax (al Port Vell) és il·lusionant i permetrà visibilitzar compromisos que encara no s’han acomplert, com ara un Opera Studio, la incentivació de creació jove amb nous compositors i dramaturgs i el desplaçament d’òperes de petit format en aquest nou equipament.

La compositora Raquel Garcia Tomas

Igualment, el Liceu sembla prendre’s seriosament el compromís amb les dones: a banda de la nova òpera de Raquel García-Tomás, la presència de directores d’orquesttra i d’escena sembla que comença a perfilar-se i a anar per bon camí a l’hora de corregir una anomalia i una injustícia històriques.

Definitivament, l’humanisme i la sensibilitat sembla que truquen a la porta del Liceu. Esperem que sigui per quedar-s’hi. Així ho exigeixen els signes dels temps.

Jaume Radigales
Doctor en Història de l'Art i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Des de 1992, exerceix la crítica musical a diversos mitjans de comunicació.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close