Òpera

Flórez al Palau. Assaig d’un tenor a la cinquantena

Recital Juan Diego Flórez
Cançons i àries i d’òpera. Piano: Vincenzo Scalera. Cicle Palau Grans Veus.
Palau de la Música Catalana, Barcelona. Dimecres, 24 de maig de 2023.

Juan Diego Flórez va ensenyar-me el sentit de la perfecció en la lírica. Comptadíssims intèrprets han dominat l’art del bel canto com ho ha fet Flórez. Si considerem, a més, la bellesa i distinció congènites en el tenor peruà, el cercle s’estreny a una xifra ínfima d’exemplars. Una distinció, això sí, potser un pèl funcionarial, desapassionada, que sempre ha preferit la precisió formal als efluvis sentimentals.

Dimecres passat al Palau de la Música, Flórez —acabat d’entrar a la cinquantena— va demostrar mantenir ben a lloc la tècnica i el gust. Va començar escalfant la veu amb Gluck i un parell de perles del barroc i renaixement italià. Peces poc compromeses, però on va destil·lar les virtuts d’una línia canònica i d’un fraseig elegantíssim, les quals ja no abandonaria durant tota la vetllada. La teca de veritat va fer-se esperar ben bé fins al final de la primera part. Però fou generosa. Dues àries de Rossini (Il signor BruschinoSemiramide) en què l’especialista, el tenor rossinià per excel·lència, va declarar que encara no ha arribat l’hora de cedir la corona. I si bé és cert que els abellimenti no se li resistirien —tampoc els sobreaguts—, no es feu difícil apreciar que alguna cosa ha canviat en la veu de Flórez. Aquella homogeneïtat perfecta, aquell llustre inconfusible dels millors timbres meridionals, aquell fiato insultant… hi ha quelcom d’aquella frescor exuberant de la joventut que ja no tornarà. Fins i tot en aquell registre agut privilegiat, d’emissió tan pura, comencen a intuir-se —si bé molt lleugerament— les tibantors característiques d’una veu gran. (Die Zeit im Grunde…)

La segona part va començar afrancesada: Lalo, Gounod (Romeu), Donizetti… Fou de llarg el millor del recital. La veu de Flórez transita per un moment especialment dolç per aquesta mena de repertori. La interpretació de la delicadíssima ària «Ange si pur» de La favorite marcà segurament el cim de la vetllada. Incomprensiblement, el tenor va decidir tancar el recital amb Verdi (Un Ballo in MascheraLuisa Miller) i Puccini (Le Villi). Brindà una prestació fuori ruolo, per unes parts que reclamen un gruix vocal que el peruà manifestament no posseeix. L’ària de la Luisa encara fou passadora —la cabaletta ni de bon tros—, però al Ballo i a Puccini es veié clarament que l’elecció era del tot equivocada. Sembla que Flórez s’entossudeix a forçar un canvi de repertori que l’evolució vocal no obeeix. Perquè és bastant evident que, després de tants anys de carrera, aquest tenor continua sent en essència el mateix que era quan va començar, a saber, un magnífic tenore di grazia. Ni els intèrprets més intel·ligents, ai las!, són insensibles a les il·lusions més enganyoses…

Al final del programa, el tenor peruà va regalar-nos un parell de napolitanes de propina —en què tragué la seva faceta més xamosa. A continuació, i obeint ja a una tradició, va treure la guitarra per entonar algunes melodies latines que feren les delícies de la parròquia peruana de la ciutat i també —per què no dir-ho— de la major part del públic. Havent observat la reacció eufòrica del públic després de la conclusiva «Cucurrucucú paloma», vaig abandonar el Palau amb el dubte inquietant sobre si la concurrència havia vingut per la lírica o per la guitarra.

Ferran Vila i Riera
Economista i crític d'òpera. Col·labora en diversos mitjans culturals.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close