Òpera

La conquesta civilitzatòria de la veu humana

A l’alba del segle XVII, el geni renaixentista dels florentins va donar naixença a l’art del cant. D’aleshores ençà, encara no s’ha inventat cap instrument que pugui igualar el poder fascinador de la veu humana. Avui més que mai, el cant —i el seu valor humanístic— se’ns presenta com una de les conquestes més admirables assolides per la humanitat.

A la Florència dels Mèdici devem —sobretot— tres grans coses: la cúpula de Santa Maria del Fiore, l’ànec amb taronja i el naixement de l’òpera. Més concretament, aquesta última efemèride hauríem d’adjudicar-la, per ser justos, a la cèlebre Camerata Fiorentina. Com bé indica el nom, aquesta fou una camarilla d’aristòcrates, més aviat desvagats, que el seu desfici per l’antigor convertí en respectables humanistes. Foren ells els primers a adonar-se que, tot allargassant amb certa gràcia l’estil i l’argument de les letàrgiques monodies, s’estaven inventant el gènere operístic. I de la mà de tal descobriment fenomenal, aquests homes del renaixement estaven encetant una tradició tant o més preciosa: estaven engendrant l’art del cant. Entenguem-nos: la qüestió d’emetre sons amb intencions més o menys líriques és quelcom que els homes hem practicat des del mateix dia que el Senyor ens va fulminar del paradís. Quan ens referim aquí al cant, estem parlant de tot allò que té d’artifici, d’impostació, d’exercici metòdic; estem parlant, en definitiva, de la part de procés tècnic que conté qualsevol art humà.

D’aleshores ençà, l’evolució de la tècnica vocal ha esdevingut un dels episodis més fulgurants de la història humana. El llegat que els florentins brindaren, va recollir-se i engrandir-se durant l’època daurada dels castrati —aquells primers belcantistes que tan bé comprengueren la importància del domini de les intensitats. Més tard, vingueren el mestre Manuel García i Gilbert Duprez, els responsables de dinamitar la muralla preexistent entre el registre de pit i el registre de cap. Al segle XX, fins i tot, el parlar cantant dels expressionistes alemanys va escriure noves, insospitades pàgines a aquesta història. Tanmateix, és important remarcar que —des d’un bon principi— es va tractar, eminentment, d’una aventura italiana. Dos segles abans de la unificació política, tots aquells pobles (toscans, llombards, romans, napolitans i sicilians) ja s’aplegaven sota una unitat estètica que ha il·luminat intensament l’art occidental fins als nostres dies.

La història de la música ha concebut una munió fantàstica d’instruments. La diversitat de sonoritats, altures, colors i recursos tímbrics que amb aquests hem obtingut és francament esplèndida. Malgrat tot, encara no hem estat capaços —ni de bon tros— d’inventar-ne cap que pugui igualar el geni fascinador de la veu humana. El fenomen de la veu presenta una singularíssima peculiaritat consistent en el fet que instrument i instrumentista estan absolutament fusionats en el mateix subjecte. Pensem, per un moment, en el cas d’aquest artista, el cantant, que és intèrpret i lutier a la vegada. La seva tasca de perfeccionament és doble. La magnitud del seu repte artístic és descomunal. En aquest, hi concorren d’una manera decisiva una varietat exuberant de qualitats humanes: sensibilitat, intel·ligència, aptituds físiques, tenacitat, instint… Així mateix, observem aquest fabulós catàleg de veus que és la humanitat i la seva infinitud de colors, de textures; les seves immenses possibilitats per fer música, per difondre la paraula.

Els músics de la cort del Príncep Ferran de Mèdici immortalitzats pel pintor florentí Domenico Gabbiani (1685).

L’art del cant sintetitza excepcionalment l’ambivalència entre la lògica de la precisió tècnica i la llibertat creativa de la sensibilitat artística. És evident que totes les arts necessiten la seva dosi —més o menys treballada— de capacitat tècnica. Però la mena de perfeccionament corpori, orgànic, que trobem en la disciplina del cant té quelcom que la fa especialment noble. És aquesta voluntat de dominar la veu sense maltractar-la; de realitzar un do de la naturalesa; de convertir una facultat primitiva, selvàtica, en un instrument de bellesa. De fet, és encara més que això: perquè la seva història simbolitza exactament el valor de la continuïtat, el triomf de la tradició viva, el pes del substrat civilitzatori. Aquest saber comprèn que la primera exigència sempre rau en la raça humana mateixa; que el deure el tenim, en primer lloc, amb la pròpia natura. Per això, davant la passió desenfrenada —obcecada— de la ciència contemporània per transformar la naturalesa que ens envolta, l’ètica del cant se’ns ofereix avui impregnada d’una densíssima, incommensurable humanitat. Quanta raó tenien aquells vells renaixentistes! Per paradoxal que pugui sonar, la conquesta de la veu humana constitueix una de les gestes més grandioses i admirables de l’ésser humà.

Sempre he pensat que la nostra civilització, bressol d’aquesta herència prodigiosa, té una missió particular a realitzar al respecte. No es tracta tan sols d’engrandir i servar aquest bagatge a través de conservatoris i escoles de música. Ja disposem de magnífics establiments instituïts per tal fi. Concretament, m’estic referint al fet d’instruir l’oïda dels ciutadans —nosaltres— des de ben petits. Sí; ensenyar els menuts a defensar-se —mínimament— en l’art de classificar timbres, distingir registres i endreçar tessitures seria una cosa bona però sobretot necessària. Certa gent, quan llegeixi això, pensarà que la idea és d’una banalitat sobirana. L’objecció és perfectament plausible. Ara bé, aquell que ho pensi, ha de tenir present que la cultura de la veu humana és —per damunt de tot—  una forma inestimable, desconcertant, d’educació sentimental.

Ferran Vila i Riera
Economista i crític d'òpera. Col·labora en diversos mitjans culturals.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close