Ferran Vila és un dels nostres crítics d’òpera i ja conegut pels oients de la tria setmanal. En els seus articles sovint ens alerta d’assumptes extramusicals lligats a la visió més global d’aquest gènere. Avui és un d’aquests casos en què en Ferran fa de sibil·la una mica malastruga i augura temps incerts per a l’òpera.
O com a mínim per al Metropolitan Opera House de Nova York, com explica a un article que ha rebut força atenció: La crisi del Met de Nova York: una advertència.
L’òpera ha sobreviscut més de quatre segles, des del seu naixement a les mansions particulars toscanes i la posterior elevació a espectacle de masses gràcies al talent efectista i espectacular dels venecians i napolitans.
Posades en escenes luxoses, maquinària de tramoia perfeccionada —que feia el paper dels efectes especials d’avui—, amb teofanies, aparicions, antres infernals, jardins màgics, inferns, cataclismes, sirenes i monstres nedant entre les aigües, carros voladors i un assortit molt complet de monstres paorosos.
Un èxit arrabassador que va conquerir tot Europa i mantenia oberts, només a Venècia, sis teatres, estrenant-se fins a 350 obres inèdites entre 1640 i 1700 segons ens explica Lucian Rebatet a la seva història de la música.
És que s’ha acabat l’atractiu de la posada en escena en directe?, quin futur porta la virtualització a aquest venerable gènere?
Veiem que ens diu en Ferran i el nostre oïdor dirà si pot tenir raó… o no.
Enllaços
L’article original el podeu llegir aquí:
La pàgina dels articles del Ferran Vila i Riera al Temps de les Arts és aquesta: