Òpera

Offenbach al país de l’euro

Nova producció i fins i tot entrada al repertori de l’Òpera de Frankfurt amb ‘Els bandolers‘ de Jacques Offenbach. L’òpera buffa compleix les seves promeses en una versió alemanya modernitzada per la directora Katharina Thoma.

Els bandolers
Música: Jacques Offenbach (1819-1880)
Direcció musical: Karsten Januschke
Direcció: Katharina Thoma
Orquestra i Cor de l’Òpera de Frankfurt
Òpera de Frankfurt
Del 28 de gener al 22 de febrer de 2024

Els bandolers de Jacques Offenbach mai va tenir l’ascendent dels Contes d’Hoffmann o La Belle-Hélène a França. L’obra tampoc no va creuar moltes vegades el Rin, una ironia per a l’exitós compositor del segle XIX, natural de Colònia… L’Òpera de Frankfurt va decidir, doncs, fer justícia a aquesta òpera bufa en tres actes amb àries contundents i cors entranyables. Per posar l’obra a l’abast del públic, l’experimentada directora Katharina Thoma va optar per una traducció a l’alemany amb diàlegs modernitzats. El pagès és, doncs, ecològic i la moneda és l’euro. Aquest biaix òbviament qüestionable no va desagradar el públic que va acudir en gran nombre aquest diumenge d’estrena, enfrontant-se a la vaga de maquinistes més llarga de la història del país.

Després d’una obertura que exposa les diferents temàtiques de l’obra, s’aixeca el teló d’un lloc fronterer entre Itàlia i Espanya… Res de greu en aquesta obra on tot és font de burla abans que esclatin els conflictes a Europa a finals del segle XIX. . No confongueu aquests bandolers amb l’obra homònima de Friedrich Schiller, el cim del teatre en llengua alemanya. El tractament dels jocs de cartró d’Etienne Pluss, millorat amb una enginyosa il·luminació moderna, atorga a l’escena un aspecte fresc i còmic. La direcció dels cantants i el seu compromís et fan somriure de la mateixa manera que una coreografia atrevida digna dels flash mobs contemporanis. És fàcil somriure davant la caracterització dels carrabiners italians o dels grans d’Espanya representats amb colors brillants.

Una escena de l’òpera @Barbara Aümuller

Musicalment, el director alemany Karsten Januschke fa un treball notable per equilibrar la lleugeresa i la precisió de cadascuna de les seccions. La versatilitat dels músics de l’Òpera de Frankfurt ja no és de lloar sinó que inspira tant entusiasme a la fossa com quan actuen a l’escenari de la veïna Alte Oper.

Tots els cantants s’estrenen en els seus papers i el càsting encerta. La americana Elizabeth Reiter es distingeix especialment pels seus dots d’actuació i la seva veu càlida i arrodonida. El seu amant, un paper de travestisme, no té la mateixa puixança; però el japonès-nord-americà Kelsey Lauritano no obstant això, compleix.

L’altre cantant capaç d’emocionar és l’australià-austríac Gerard Schneider com a cap dels bandolers. La seva veu lluminosa i el seu joc colorit animen a la perfecció el grup d’aquests bandits, alguns dels quals entre la comparsa de l’Òpera s’estan fent un nom durant aquesta sèrie d’actuacions.

Finalment, l’estrella d’aquesta òpera lleugera segueix sent, sens dubte, el cor que grava aquesta ària que va fer l’èxit de l’obra quan es va crear al Théâtre des Variétés de París l’any 1869. L’ària anomenada dels bandolers, amb aquests pianos i aquests murmuris, resulten tan enginyosos com els cors de Puccini, que són molt posteriors. La coreografia de Katharina Thoma ho assaona tot amb ganes. Una òpera bufa tan lleugera com hàbilment articulada per ser consumida sense moderació.

Vincent Le Baron
Vincent Le Baron, diplômé de droit à la Sorbonne à Paris, a débuté la critique de danse il y a environ vingt ans. Formé par René Sirvin au quotidien Le Figaro, il collabora à deux revues de danse mensuelle, Danse Light et Ballet 2000. Vincent a couvert pour ces supports les saisons de l’Opéra de Paris mais également des représentations en région ainsi qu’en Europe, à New York et à Tokyo. Pendant quelques années de 2014 à 2018, Vincent collabora à altamusica, un site principalement spécialisé dans la musique mais comportant également une tribune de danse. Sa dernière collaboration fut à la prestigieuse Ballet Review qui compta de longues années les signatures prestigieuses de Clement Crisp et Clive Barnes. Occasionnellement il participa à la rédaction des programmes dont ceux du Théâtre du Châtelet à Paris.

Vincent Le Baron, llicenciat en dret per la Sorbona de París, va començar a escriure crítica de dansa fa uns vint anys. Format per René Sirvin al diari Le Figaro, va col·laborar en dues revistes mensuals de dansa, Danse Light i Ballet 2000. Per a aquests mitjans, Vincent va cobrir les temporades de l'Òpera de París però també actuacions a la regió i a Europa, a New York i Tòquio. Durant uns anys, del 2014 al 2018, Vincent va col·laborar a altamusica, un lloc principalment especialitzat en música però que també inclou un fòrum de dansa. La seva darrera col·laboració va ser amb la prestigiosa Ballet Review que durant molts anys va incloure les prestigioses signatures de Clement Crisp i Clive Barnes. De tant en tant va participar en la redacció de programes, entre ells els del Théâtre du Châtelet de París.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close