Òpera

Palau de les Arts: continuisme ambiciós i James Gaffigan com a director musical

Amb el títol “Ampliant horitzons”, el Palau de les Arts va presentar una programació continuista respecte de les dues temporades anteriors, filosofia no exempta d’ambició, amb la incorporació com a director del coliseu del nord-americà James Gaffigan com a novetat més remarcable.

Aquesta setmana, Raquel Tamarit, secretària autonòmica de Cultura i Esport, Pablo Font de Mora, president del Patronat de Les Arts, i Jesús Iglesias Noriega, director artístic de Les Arts, van presentar la temporada del coliseu valencià 2021/2022, que han titulat “Ampliant horitzons”. La novetat més remarcable del conjunt de projectes exposats fou la tria del mestre estatunidenc James Gaffigan com a nou director musical de l’Orquestra resident del Palau de les Arts.

Aquest lloc estava vacant des de juny de 2019, amb la marxa de l’italià Roberto Abbado després de sis anys de titularitat. Així, segons Iglesias Noriega, l’Orquestra del Palau “amb la designació de James Gaffigan com a nou director musical de Les Arts per als pròxims quatre anys, inicia un període d’estabilitat i creixement”.

Les línies mestres de la nova programació tenen un marcat caràcter continuista respecte de les dues temporades anteriors, ja confeccionades sota la responsabilitat d’Iglesias Noriega: títols rellevants del repertori d’òpera i dansa, noves estètiques en les posades en escena, al costat de títols menys coneguts o menys representats, sense oblidar la recuperació del nostre patrimoni operístic i la presència de la sarsuela. La primera temporada organitzada per Iglesias Noriega es va veure afectada de ple per la pandèmia, de manera que la segona temporada recuperà alguns dels títols cancel·lats de l’anterior. Per tant, aquesta tercera, que esperem que es desenvolupe amb la màxima normalitat possible, ajudarà a refermar i desplegar el projecte planejat per al coliseu per part del director artístic.

Si examinem un per un els eixos de la programació adés indicats, observem que, efectivament, i pel que fa al gran repertori d’òpera i dansa, trobarem grans títols que van des del Barroc fins al segle XX. En l’àmbit operístic s’han programat, entre d’altres, les òperes Ariodante de Händel, Macbeth de Verdi o Madama Butterfly de Puccini, sense oblidar dues peces mestres, inèdites encara al Palau de les Arts, com són Les contes d’Hoffmann d’Offenbach i Wozzeck d’Alban Berg, amb la qual cosa es fa espai al repertori centreeuropeu, absent en les dues temporades anteriors a causa de la doble cancel·lació del Tristan und Isolde de Wagner. D’altra banda, en el terreny de la dansa, cal destacar com a principal obra de repertori el ballet La Bayadère de Minkus.

El ‘Wozzeck’ d’Andreas Kriegenburg

Quant a l’aportació de les noves estètiques, convé remarcar l’estrena de la coproducció Réquiem, una avantguardista escenificació del Réquiem de Mozart de Romeo Castellucci, amb què James Gaffigan obrirà la temporada i s’estrenarà com a titular de l’orquestra, o la proposta estètica del muntatge de Wozzeck, elaborada per Andreas Kriegenburg, que serà l’obra que tancarà el cicle operístic de la temporada i que també dirigirà el flamant director musical de Les Arts.

A més, d’entre els títols menys coneguts que es posaran en escena, trobem el contrast entre la barroca Partenope de Händel, en versió concert, en la línia de Mitridate, re di Ponto de Mozart que vam gaudir la temporada anterior, i la contemporània Trouble in Tahiti, amb llibret i música de Leonard Bernstein, i en la qual participen els cantants del Centre de Perfeccionament.

Wozzeck, el muntatge d’Andreas Kriegenburg que es podrà veure al Palau de les Arts. La imatge correspon a la Bayerische Staatsoper (Òpera Estatal de Baviera) de l’any 2012.

Finalment, i respecte a la recuperació i restitució del nostre patrimoni operístic i la sarsuela, trobem el muntatge de l’òpera Un avvertimento ai gelosi de Manuel García, cantant i compositor que visqué en la cruïlla dels segles XVIII i XIX, i en la qual també participaran els membres del Centre de Perfeccionament, i la representació de la coneguda sarsuela del compositor català Amadeu Vives Doña Francisquita.

Per un altre costat, la nova temporada 21/22 inclou també una presència potent de concerts simfònics amb obres de Mahler, Ravel, Falla, Strauss, Stravinski o Saariaho, concerts que normalment, a banda de l’audició obligatòria en la sala simfònica del Palau de les Arts, s’interpreten en altres espais valencians com l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

Així mateix, una altra marca a subratllar de l’ascendent d’Iglesias Noriega sobre el coliseu valencià és la rellevància i la projecció no només dels artistes que je han participat com a intèrprets o escenògrafs en les temporades precedents, sinó també, i sobretot, dels que ho faran en la temporada 21/22. Comptat i debatut, el llistat de directors d’orquestra que passaran pel Palau de les Arts, tant per als muntatges operístics com per als concerts simfònics, combina el talent forà i el talent autòcton, de manera que, a més de Gaffigan, veurem sobre el pòdium William Christie, Marc Minkowski, Michele Mariotti o Mark Elder, al costat de Gustavo Gimeno, Josep Pons, Juanjo Mena, Jordi Bernàcer o Jordi Francès. També són autòctons dos grups que debuten en Les Arts la temporada pròxima: Capella de Ministrers, amb Carles Magraner al capdavant, i Harmonia del Parnàs, dirigida per Marian Rosa Montagut, gràcies a la línia de col·laboració encetada amb el Centre Nacional de Difusió Musical a fi de posar en valor la música antiga i barroca de la nostra tradició.

Si focalitzem ara l’atenció en les posades en escena, al costat dels ja citats Castellucci i Kriegenburg, trobarem noms com els de Richard Jones, Johannes Erath o Benedict Andrews, sense oblidar el del nostrat Lluís Pascual. En aquest sentit, resulta interessant advertir que les dues úniques noves produccions de la temporada estaran dirigides escènicament per dones: així Bàrbara Lluch serà la responsable del muntatge d’Un avvertimento ai gelosi, mentre que l’alcoiana Sol Picó presentarà un nou espectacle de dansa que porta per títol Titanas.

Pel que fa a les veus, tant en les òperes com en els recitals, cal parar esment en el retorn de grans cantants com Marina Rebeka, Anna Pirozzi, Marco Mimica, Eva-Maria Westbroek, Christopher Ventris, Joyce DiDonato, Marianne Crebassa, Leo Nucci o Carlos Álvarez, alhora que convé emfasitzar el debut d’algunes de les principals veus del moment, com Pretty Yende, i l’aparició d’intèrprets talentosos encara inèdits en l’auditori valencià com Piero Pretti, John Osborn, Álex Espósito, David Hansen, Christophe Dumaux, Jane Archibald, Sandrine Piau o Peter Mattei.

Tot plegat, una temporada, la del 2021/2022 del Palau de les Arts, que s’intueix suggeridora i ambiciosa. Suggeridora en tant que la consolidació d’aquest projecte i l’ampliació pressupostària, “quasi un 50 % més de pressupost que fa sis anys” segons Raquel Tamarit, en promou l’arrelament en la societat valenciana i l’assumpció com a focus difusor de Cultura; i ambiciosa vist l’elenc dels artistes i dels espectacles previstos i, sobretot, vista la projecció d’aquestes estratègies a futur. Per sort, Les Arts ha estat un dels pocs auditoris que ha mantingut la major part de la seua programació malgrat la pandèmia, i aquest embat no ha fet més que reforçar-lo i impulsar-lo com un dels coliseus més rellevants del panorama internacional. Cal aprofitar, doncs, aquesta conjuntura per a continuar creixent, “ampliant horitzons”, amb la finalitat de seguir l’estel marcat per aquesta nova temporada que ja s’albira.

Hilari Garcia
Director d’orquestra i professor de música i arts escèniques. Titulat superior en direcció d’orquestra pel Conservatori Superior de Música de València, amplia els estudis musicals en l’Haute École de Musique de Ginebra. Ha dirigit diverses orquestres nacionals i internacionals i, entre 2011 i 2018, fou director titular de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Com a compositor, ha escrit peces per a cors, orquestra i instruments solistes i ha guanyat diversos premis. Així mateix, és llicenciat en filologia catalana i màster en assessorament lingüístic i cultura literària per la Universitat de València.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close