Òpera

Un nou disc d’Alberto García Demestres

Amb Los cisnes en palacio, el compositor barceloní García Demestres assoleix una de les seves obres més personals i madures. Editada recentment en disc compacte, és una bona notícia per al mercat discogràfic i per al catàleg de la nostra música.

Tot i que el mercat discogràfic viu el pitjor dels seus moments, encara hi ha qui treu discos al mercat. I això, per als qui entestem a col·lecionar i guardar la música enregistrada com a peça de valor objectual, sempre és una bona notícia. I ho és darrere hi ha el talent de creadors com Alberto García Demestres (Barcelona, 1960).El versàtil artista té en el seu catàleg més de deu òperes, amb un estil marcat per línies clares i diàfanes, que mai deixen de mostrar la saviesa de García Demestres i el seu ampli coneixement de la tradició musical que el precedeix. Amic personal de Luciano Pavarotti i de la seva filla Cristina, el compositor barceloní sempre ha tingut un respecte escrupulós per a la veu humana, en òperes perfectament “cantables” i amb formats petits o mitjans. I fins i tot apropant-se –com ho van fer Menotti o Britten– al món dels nens en òperes com Els cinc dits de la mà (2002, estrenada el 2014) i, darrerament, La straordinaria vita di Sugar Blood (2016, estrenada un any més tard a Peralada), la primera òpera de la història del gènere en tractar la diabetis.

En un altre registre, el músic barceloní ja havia demostrat talent i instint operístics amb una obra primerenca com Para ti. Soledades sin sombra, abans d’Aprima’t en 3 dies, Valparaíso, Mariana en sombras, Jocs de mans, Il sequestro, W.O.W., o L’eclipsi.

Ara, García Demestres ha publicat al segell discogràfic IBS Classical Los cisnes en palacio, amb text d’Antonio Carvajal i amb la interpretació de la soprano Sabina Puértolas i del pianista Rubén Fernández Aguirre. Es tracta d’una escena lírica breu (uns vint minuts de durada) però intensa, punyent, sàviament escrita i extraordinàriament interpretada per la soprano Sabina Puertolas i amb la complicitat pianística de Rubén Fernández Aguirre.

Los cisnes de palacio

El disc arrenca amb dotze cançons d’Emilio Arrieta (1821-1894), un compositor que és molt que l’autor de Marina i que es va erigir com un dels defensors d’una òpera nacional, al costat de Tomás Bretón i de Ruperto Chapí ( i fins i tot de Felip Pedrell), tot i que el disc que tenim a les mans va una mica més enllà: Arrieta va ser un dels molts amans de la reina Isabel II i, de fet, l’obra de Demestres, que podria tenir lligams ideològics amb l’Erwartung d’Arnold Schönberg o fins i tot amb La voix humaine de Poulenc. Amors, desamors, il·lusions i desil·lusions apareixen al llarg i ample del text de Carvajal i que García Demestres dibuix amb mà mestra i amb una extraodrinària maduresa creativa.

Binomi habitual en les obres gestades en llengua castellana, el granadí Antonio Carvajal i el barceloní Alberto García Demestres han aconseguit un cop més posar èmfasi a situacions melodramàtiques en què l’entesa entre música i paraula funciona a la perfecció. Hi ajuda la musicalitat dels poemes de Carvajal i el caràcter poètic de la música de García Demestres. Ambdues sensibilitats s’acaricien, es toquen i es fusionen per donar pas a un resultat que parteix d’una ambició mesurada i a una obra obra unitària, sinuosa, sensual de vegades, irònica d’altres i patètica en la seva constutució: l’obra ens situa una Isabel II sola enmig dels salons del palau reial, evocant els “aires carnosos” d’aquell jove que li havia impartit lliçons de música abans de ser el seu amant.

Emilio Arrieta.

Un treball que val la pena, que contrasta (però que es complementa) estilísticament amb les citades peces d’Arrieta i amb un disc que objectualment està fet amb vocació de servei, amb una bona presentació i amb dos articles solvents: el del propi García Demestres referit a la seva obra i el de la catedràtica de musicologia Encina Cortizo, especialista precisament en l’obra d’Arrieta.

Jaume Radigales
Doctor en Història de l'Art i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Des de 1992, exerceix la crítica musical a diversos mitjans de comunicació.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close