Música

Pica-pica discogràfic català pel juny

El sector discogràfic a Catalunya és molt més actiu del que sembla i el constant degotall de novetats aporta treballs en molts camps musicals: des d’enregistraments històrics com els del violinista Joan Manén (1883-1971) fins a arranjaments per a cobla de peces, passant per les creacions de compositors actuals i força diferents en procediments i estètica com Moisès Bertran (1967) i Gerard Pastor (1984). A més també conjunts com el quartet de saxofons que els darrers anys ha ofert mostres de vitalitat tant sobre el paper promovent noves obres com amb arranjaments.

Les següents línies recullen les impressions de cinc enregistraments comercialitzats els darrers mesos amb el denominador comú de formar part del catàleg de segells catalans; de contenir obres de compositors catalans, de ser interpretats per músics i formacions catalanes; i d’abordar gèneres i formes diferents com la música simfònica, de cambra, per a quartet de saxofons, per a cobla i per a veu i piano.

Manen. Historical recorginds. LMG

Joan Manén: historical recordings

 L’any Manén, celebrat el 2021 en ocasió del cinquantenari de la mort del compositor i violinista Joan Manén, va deixar diversos enregistraments com aquest parell de discs que són una de les millors aportacions de l’ample catàleg del segell La mà de Guido (2CD LMG2170 149 min). Editat amb un digipack doble i unes informatives notes del pianista Daniel Blanch, s’hi inclouen gravacions datades entre 1914 i 1954 curosament remasteritzades i que pertanyen a tres moments diferents de la seva carrera: entre 1914 i 1921, en què fa nombrosos enregistraments comercials; durant la Guerra Civil espanyola per a la Ràdio de Stuttgart; i per a estudis radiofònics entre 1951 i 1954.

El seu violí canta amb personalitat pròpia i jugant amb dobles cordes, octaves digitades, harmònics, el registre sobreagut i un vibrato mitjà amb el qual evitava un so sec i que aplicava en algunes notes per a destacar-les sobretot les que requerien un caràcter sostingut. També fraseja amb portamentos ràpids en intervals curts i descendents, mentre que les ornamentacions són adustes però flexibles sense desvirtuar el ritme melòdic, amb una tendència a accentuar la primera de les notes de valor igual en els grupetti. Més enllà d’escoltar-lo amb obres pròpies com les Danses ibèriques 1, 2 i 3, o Chanson et Étude, destaquen els concerts per a violí de Mendelssohn, Bruch i, sobretot, la magnífica cadència per al Concert de violí de Beethoven que Manén va escriure als 15 anys, l’any 1898.

Bertran. Obres violi i piano. CM

Camins de vidre

Columna Música també ha publicat un altre monogràfic de Moisès Bertran (Mataró 1967), el quart amb la seva obra i que, en aquesta ocasió, aplega vuit composicions dels últims trenta anys (1CM0403 DDD 60 min).  A més, reflecteix el necessari treball entre el compositor i els intèrprets en una sinergia de gran exigència tècnica i conceptual per a la violinista Ala Voronkova i el seu marit el pianista Guerassim Voronkov, ambdós establerts a Catalunya, que demostren la seva sòlida formació i compromís amb la música contemporània. De fet, algunes obres els són dedicades, nasqueren per encàrrec seu o n’han motivat la transcripció: Camins de vidre (2012), les miniatures Secretos compartidos (2012) i el virtuosístic i frenètic Un solo para Ala (2014) ple de reminiscències zíngares, arpegiats, efectes de rasgueigs, pizzicatti, dobles cordes i sons aflautats.

El llenguatge de Bertran és heterodox, eclèctic i combina estils i tècniques diferents en una integració de recursos que ateny al dodecafonisme a les Variacions para Itziar (1990); a la modalitat a Crossing over parallel 38th (2020); al romanticisme tardorenc i tornassolat a “Comiat a Lima” de Dos preludis-comiat (2019) pel seu lirisme íntim i intens; o bé a una fantasia difícilment etiquetable a l’Homenatge a Bach, compost en ocasió al 250è aniversari de la seva mort a partir d’una reconversió afrancesada de la seva Gavota de la Suite anglesa núm. 3. Cal destacar les excel·lents i prolixes notes de carpeta del professor Geon-Yong Lee que ajuden a entendre les composicions i la trajectòria de Moisès Bertran.

Femina, feminae

Al concert de Joventuts Musicals de Sabadell del 15 de gener de 2021, la clarinetista Marta Urzaiz i el pianista i compositor Gerard Pastor —ambdós sabadellencs d’adopció— van oferir un monogràfic on aquest últim va presentar una potent selecció de composicions, algunes d’elles per primera vegada en concert, pertanyents a l’àmbit cinematogràfic. Un terreny que, juntament amb el de la música per a cobla i la sardana, l’han convertit en un dels valors emergents de la composició a Catalunya de la darrera dècada i que li han reportat un reconeixement palès en una vintena de nominacions (dues als Premis Gaudí de 2019), quinze de les quals s’han premiat en diversos certàmens.

A més van interpretar les suites recollides en aquest disc (Microcosmos, 34 minuts): Danses imaginàries i Femina-Feminae, inspirada per diverses pintures d’una exposició sobre pintura i escultura versada en la dona. Estructurada en vuit moviments curts que no cerquen un gran desenvolupament, exploren una varietat idiomàtica significativa on el clarinet predomina secundat per un piano d’acompanyaments subtils i creatius: la tendresa (I), el grotesc i rítmic (III), el caràcter lúgubre i pesant (VII) o el deliri filigranesc com a conclusió (VIII) on el clarinet és el solista. 

La seva música traspua sensibilitat i allò tan difícilment definible com a sinceritat, en part per defugir artificis i efectismes en un llenguatge que combina referents estètics i compositius impressionistes, minimalistes i de principis del segle XX, mantenint l’horitzó de la preeminència melòdica i la comunicabilitat. Tendeix a la claredat expositiva en unes atmosferes bastides sobre un estudiat sentit de les progressions melòdiques i harmòniques, texturació austera i un flux orgànic en les tensions i contrasts de colors que traspua des d’un neoclassicisme en clau Stravinski i Ravel, fins a una filiació del seu admirat Albert Guinovart. 

Quartet Vela, saxos. CM

Saxofon contemporani

Són diversos els compactes que els darrers anys han ofert una dimensió del saxofon com a instrument lligat a la composició contemporània. En aquesta línia s’inscriu el primer treball de Quartet Vela (LMG 2171 DDD 75 minuts) proposa un viatge sorprenent des de Catalunya a Xile passant per altres terres llatinoamericanes a partir d’obres escrites expressament per a quartet de saxofons que recreen tonades i ritmes folklòrics i populars com Tango pour une princeses désespérée i Il momento perduto de David Salleras que combina virtuosisme, flamenc i una herència de l’estil dramàtic del neorealisme cinematogràfic italià del segle passat.

Destaca també la suite Tres aires latinoamericanos de Jean Pierre Karich per la senzillesa i força dels seus ritmes de trote i tango; Hargalaten de Miquel de Jorge dedicada a les intèrprets; Mirall trencat de Daniel López pel caràcter violent i jazzístic; i Femmes à la Fontaine de la vallesana Carla Obach, que inclou la veu amb etèries vocalitzacions en una original peça que recorda les follies barroques. No hi falten algunes transcripcions que aporten versatilitat de repertori com l’efectuada per Julián Álvarez del famós quartet per a cordes Vistes al mar d’Eduard Toldrà, precedides per la recitació dels poemes de Maragall que el van inspirar.

En resum, un digipack ben editat i convincents notes de carpeta en tres idiomes que presenta música contemporània, de fusió, que sona accessible, enèrgica i amb color, magníficament recreada per aquesta combinació instrumental que avala l’alt nivell interpretatiu de les noves fornades de músics catalans.

Ballem 1: xerinola a ritme de pasdoble

D’una banda, la sèrie Ballem presenta arranjaments de repertoris molt populars, no sempre pertanyents a les sales de concerts i altrament difosos per formacions com les bandes de vents. En aquest sentit, les adaptacions de famosos pasdobles recollides en aquest disc compacte remeten a un dels vessants amb més xerinola de la cobla. Hits com Paquito, el chocolateroValencia, Suspiros de EspañaTres veces guapa i extractes operístics com el pasdoble d’El gato montés de Penella o l’intermedi del sainet La boda de Luis Alonso de Giménez, ambdós acompanyats de castanyoles amb la intervenció de Gabriel Robles, s’apleguen en unes transcripcions beneficiades pels temes de frases definides i regulars, les tornades melòdiques i el caràcter preeminentment cantable de les obres que s’enquadren damunt una base rítmica ferma, estable i ben adaptada a la sonoritat de la cobla. Això no obstant, també és cert que, en alguns casos, s’hi copsa un despullament de textures que trasllueix un esquema massa elemental de la melodia i l’acompanyament, com succeeix en l’intermedi de La boda de Luis Alonso, que majorment sedueix l’oïda per la seva rauxa.   

El llibret conté textos molt concisos sobre les peces i els intèrprets, pensats per a un contacte elemental amb aquest mostrari, que els músics interpreten eficientment, amb un fraseig mal·leable i amb subtils inflexions, atacs acurats i una sonoritat potent sense resulta aclaparadora sota l’habitualment pulcra i sensible direcció de Gerard Pastor. Hi ajuda la captació de so, equilibrada en l’espacialitat i amb suficient relleu en les veus de l’acompanyament i contra melodies. No obstant això, la capacitat del disc està poc aprofitada: només mitja hora de música, que serà suficient pels qui tinguin aversió a les peces musicals susceptibles d’arrancar els exclamatius i folklòrics “olé”.

Albert Ferrer Flamarich
Musicògraf i historiador de l’art que des dels 16 anys ha participat en nombrosos mitjans de comunicació de premsa local, especialitzats en música i genèricament culturals tant escrits com de ràdio. També ha estat professor suplent al Conservatori de Sant Cugat i de l’assignatura d’Introducció i Història de la música al Campus de l’Experiència de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close