Música / Camins de Serp

Primer concert de l’OBC: perplexitat i esperança

El passat dia 30 de setembre, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya iniciava la temporada de l’Auditori (titulada Mort o Retorn) amb un concert de resultats ambivalents. Perquè no se m’acusi de llepafils, començaré disfressant-me d’optimista: com sol passar amb l’arribada d’un nou titular, i més encara amb un músic d’excel·lència contrastada com és Ludovic Morlot, l’OBC va mostrar una predisposició notable (hem detectat canvis esperançadors en la ubicació dels músics) i un rendiment molt més estimulant que l’escoltat a les acaballes de la regència de l’intranscendent Kazushi Ōno. Morlot no va regalar-nos una interpretació gaire transcendent de les obres d’Abrahamsen i Mahler, limitant-se a quadrar l’orquestra i modular la seva tradicionalment desbocada secció de vent. El resultat fou fred, però, si més no, l’OBC no va causar molèsties als timpans. El francès és un bon músic, insisteixo, i ha demostrat tenir especial sensibilitat per la música viva del país on actua. Com els anteriors titulars de l’OBC, haurà de decidir si vol deixar empremta en la ciutat (i en el país, si és que l’orquestra pública decideix descobrir-lo algun dia: d’auditoris per tot el territori no li’n manquen) o si aquesta seva una nova titularitat parsimoniosa que no deixarà petja en el nostre patrimoni sonor.

Morlot no se’n sortirà sense un bon coixí de política musical a les espatlles. I és en aquest sentit que hi ha decisions ben difícils d’entendre, i més encara si es té la consciència de l’Auditori com un equipament públic. El dia de l’estrena de l’OBC… no s’hauria de programar (quasi per obligació) una obra d’autor català, a poder ser d’un compositor viu? No hi ha, per altra banda, i amb tot el respecte per dues cantants més que competents com Audrey Luna i Carolyn Sampson, cap soprano del país que pugui interpretar Let me tell you i/o el lied final de la Quarta de Mahler? La perplexitat no resulta del fet que hom no tingui una resposta per les dues preguntes en qüestió. El que de debò em sorprèn és que ningú no se les faci i poquíssims companys de la crítica les posin sobre la taula. I ja que hi som, i perdonin les molèsties. L’estrena d’un concert que es programa en cohabitació amb els cinc anys del Primer d’Octubre… no hauria de tenir alguna referència (o deferència) amb un dels instants d’autodeterminació fonamentals de la nostra tribu? Si tot això, en definitiva, són preguntes incòmodes, que no toquen, o que resulten al·lèrgiques al debat que s’ha d’originar als nostres equipaments públics… quin és el lloc per fer-les? Un season opening sense protagonistes de casa és un mal inici.

Perplexitat i esperança, en definitiva. Servidor ja n’ha vistes d’uns quants colors i no cal dir que el pas del temps l’inclina a sentir-se més decebut que il·lusionat. Esperem que no sigui el cas d’en mestre Morlot. Ell decidirà, en les pròximes setmanes, si vol ser un director titular de l’OBC o un altre turista visitant d’aquesta nostra insulsa Barcelona. Que tingui sort.

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close