Foto:

Tarta Relena

un projecte amb solidesa musical i molta espiritualitat

Música / Flors de Baladre

Tarta Relena: «Podem utilitzar la figura de la mare de Déu com a referent femení»

La Flor de Baladre que tenim avui amb nosaltres és la contralt Marta Torrella, que junt amb la soprano Helena Ros, en paraules seves, tenen el duo de folk “tronadet” i gregorià progressiu, o el que és el mateix, de música sacra amb l’electrònica onírica anomenat Tarta Relena. Un projecte únic i multilingüe, que sorgeix de l’amistat de compartir música i que tot i estar fora de la tendència, es programa als festivals pop i més importants del panorama actual. Amb tot, haureu d’escoltar el pòdcast per saber l’origen del seu nom.

Tarta Relena és un projecte amb solidesa musical i també amb molta espiritualitat. “Crec que és el toc diferencial que sorprèn del projecte. Per nosaltres ha estat molt natural, pel fet d’haver cantat en cors. És on vam començar a connectar amb la nostra veu i a interessar-nos per això de cantar. El catolicisme i el cristianisme ha donat molt material perquè molts compositors fessin música, hi ha molta música religiosa. El vincle entre religió i espiritualitat i música és molt evident, nosaltres hem cantat moltes pregàries.”

L’Helena i la Marta tenen la sensació que són un canal per on es manifesta una veritat, aquesta espiritualitat que ens la fan arribar. “Fent música t’abstraus del moment present, de l’“aquí” i del teu cos, tot i que tècnicament sí que estàs present, i vas a un lloc que potser no reconeixes del tot”.

Soc fan de la seva estètica, i per comes caracteritzen per crear clima, una aura, “ens ajuda a posar-nos en el paper que el que anem a fer és una altra cosa, perquè comenci el ritual. Necessitem molta concentració per cantar molt juntes i escoltar-nos”.

El públic de vida accelerada veu com en els seus concerts s’atura el temps ferotge del capitalisme. “La reacció del públic ha anat mutant. Ens sorprenia que el públic s’adaptés al silenci i la concentració que nosaltres demanàvem per fer un concert. Ens va agradar molt que passés. Cantàvem a llocs que no estaven fets per la nostra música. El principi del bolo és una mica més fràgil i buit de sons, estem més a cappella, comencem el ritual, i notem que el públic està allà amb nosaltres”.

Es mouen per escenaris del pop, de l’indie i de l’underground, més que en circuits de músiques antigues i religioses. Potser per una qüestió d’actitud, per una nova mirada, “sí, no hi ha molta consciència de com ha anat passat, però de forma retrospectiva, veiem que nosaltres vam enganxar-nos a les ganes de fer música des del món més clàssic, el món de les corals, però nosaltres dues, com a públic, tot i que anàvem a concerts de música clàssica, érem també públic de música pop, indie, folk modern, fusió, música underground. Vam barrejar els nostres papers de públic i el paper de músic, hem encabit el que fèiem en els entorns on havíem estat públic”.

Nascudes després de les Olimpíades, van començar a tocar al mític local Pumarejo de l’Hospitalet “perquè l’havien obert uns nois de la nostra generació. Hi vam fer el segon concert de la nostra vida, telonejant al Pèsol feréstec, i per això vam acabar a la discogràfica The Indian Runners. I ens vam adonar que la nostra proposta funcionava en llocs així”.

Compenetració i sincronia entre les seves veus, senten una plenitud quan canten juntes. “En començar a cantar juntes vam notar que a escala de freqüències passava alguna cosa, potser no hauríem donat un duro, però quedaven molt bé les veus juntes, són molt diferents, però es reparteixen els harmònics d’alguna manera que funciona. Notàvem com certes freqüències rascaven i sonava molt interessant. Això ens ha fet trobar aquestes textures conscientment, coordinem molt la respiració i les intensitats des d’on estem cantant cadascuna, per trobar aquests timbres que ens interessen. La molta concentració en la tècnica s’acaba convertint en una superpresència en cantar i en la connexió amb l’altre, per estar intentant preveure quan s’està quedant sense aire, perquè llavors respirarem juntes i pam!” Ens quedarem sense música!

Es van conèixer amb sis anys a l’escola, i han crescut juntes i en paral·lel. Comparteixen pis, gira, i tot un projecte professional. Vint-i-quatre hores juntes. “Intens, i la roda no para. És una història molt maca, de veritat, fa molts anys que estem juntes, sent amigues i vivint amb molta intensitat moltes coses juntes. I en això estem, i encara estem aquí. És xulo perquè la relació va canviant i reformulant-se, és molt interessant veure com sempre aconseguim trobar la manera de parlar des del fons de les coses i continuar-nos estimant, però evidentment és molt intens i la convivència ha fet que la relació es posi d’una manera o d’una altra, les gires també, cadascuna va trobant els seus límits i la manera de comunicar-los i la manera de ser alhora les dues directores d’un projecte on també hem de dirigir a gent que ens ajuda i treballa pel projecte.”

Com l’Òscar Garrobé i Juan Luís Batalla, productors. “El Juan Luís també és tècnic de so del directe. Amb ells vam fer el disc i preníem decisions en què potser l’Elena i jo no estàvem d’acord, però hem d’arribar a un consens”. De portes en fora, molt diplomàtic.

Parlen molt de tornar a ser lluminós, i m’ho diu amb una medalleta al coll de la Mare de Déu. “Podem utilitzar la figura de la Mare de Déu com a referent femení, algú que malgrat que les va passar de tots colors, era un ésser d’amor i de llum, obert al que hi ha i al que pot donar i rebre. En el tercer disc ens vam adonar de totes les metàfores vinculades a la llum que ens sortien a totes les cançons, tant en el sentit de plenitud i lucidesa com també la individualitat, la teva llum és la teva i la meva és una altra i som com punts de llum enmig d’una tenebra que és aquesta existència cruel”. (Riu)

No s’espera d’una dona nascuda el 1994 que parli així de la Mare de Déu. Una cosa és la religió i l’altra la institució. “L’espiritualitat la vivim, però no som practicants, però fem un exercici d’intentar connectar amb el cristianisme amb el catolicisme, perquè és el material que tenim més a prop per poder fer aquesta connexió amb l’espiritualitat, d’entrada no se’ns ha ensenyat molt a deslligar-la de les institucions o a viure-la més com una cosa íntima, està molt lligada a uns textos i unes lectures, i cal veure les metàfores i les imatges més enllà del text literal que ens confon. No dic que sigui fàcil ni que ho hàgim de fer. Alhora és més fàcil del que ens pensem connectar amb coses que estan lluny en el temps i l’espai, com amb un text del segle VI aC de Safo.”

Estan començant a aprendre a dir que no. “S’ha de veure de què ets capaç i què pots assumir, perquè està bé fer bé les coses i sentir-te orgullós del que fas i no estar escurant. Hem pogut col·laborar amb molts músics admiradíssims, que ens han proposat entrar als seus mons, estem aprenent molt”.

Canten en llengües com el sefardita, el georgià, l’occità, fenici, o el llatí, que encara el van fer a l’escola. Cadascuna amb la seva musicalitat, cadascuna que ens fa posar la veu en un to. “Veure com la fonologia d’una llengua et posa la veu en un lloc o en un altre és fascinant, com cantar en llengües que no parles, perquè descobreixes la teva veu en un altre lloc. A més l’Helena és lingüista”.

Li demanen si aconsella dur els nens a una coral, com van fer amb ella “Cantar té uns beneficis molt evidents, però que cal descobrir-los, que tenen a veure amb l’autoacceptació i amb el fet de conèixer-se. Hi ha molta gent que té vergonya de la seva pròpia veu, no la volen escoltar gravada. Passa molt, i acceptar la teva veu com a part de tu i estimar-la, fent-ho cantant, ho aconsegueixes molt més fàcilment, i cantar et connecta amb el teu sistema respiratori d’una manera molt interessant i amb conèixer com funciona el teu cos i com de fresc i relaxat has d’estar per fer això. Cantar en un cor et fa tenir una escolta molt oberta, estar pendent dels teus companys, intentar cantar perquè la teva veu hi ha de ser i és important, i alhora estar integrat en una veu col·lectiva. No va de tu, sinó de tots, intentant trobar-nos per trobar una veu única”.

A part del Mutek de Mont-real i la gira pels Estats Units que acaben de presentar, “estem descobrint països d’Europa, amb públics que ens veuen com música experimental. A Holanda al·lucinem amb la gent, un cop vam cantar a les 10 h del matí en un festival i pensàvem que no hi hauria ningú i hi havia moltíssima gent”.

No són la mateixa persona que al primer concert fa 6 anys al Pumarejo, oi? “Al principi em feia molta por l’aprovació dels professionals i puristes, sobre que podia i que no podia fer amb la música. La gent del món coral pensarien tal, els del món del folk qual, els de l’electrònica tal… pensava que no encaixava enlloc i que ningú ho acceptaria. Hem fet un treball de baixar la tensió amb tot això i pensar que aquí cadascú fa la seva pel·li”.

Les peces de Tarta Releta que sonen durant l’entrevista son les següents:

  • 2:55 – Ma Ezevgarósan
  • 5:30 – Tres Morillas
  • 8:25 – John Talabot – Infans qui nascitur (Tornar és lluny)
  • 12:34 – El suïcidi i el cant
  • 16:15 – Mans O – Infans qui nascitur (REMIX)
  • 19:15 – Imperayritz de la ciutat joyosa
  • 23:39 – Safo
  • 28:56 – Me Yelassan
  • 32:29 – Nunc aperuit nobis
  • 35:01 – Infans qui nascitur
  • 39:59 – Las alamedas
Txell Bonet
Periodista cultural. Recentment ha estat l’ajudant de direcció del documental internacional sobre Gaudí dirigit per Marc Jampolsky. Guionista d’art al Tria33 del C33 i col·laboradora d’art i temes culturals a Rac1 amb Marc Giró i abans amb Marta Cailà, a més dels seus propis programes culturals radiofònics. També ha creat i interpretat les seves pròpies performances poètico-musicals.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close