Música

Toca Jordi i el ficus balla

Jordi Sapena, antic membre de La Habitación Roja i col·laborador com a músic en projectes diversos, fa un gir en la seua producció amb un àlbum de música ambiental, ‘Salve Monstera’ (Mont Ventoux). El disc, publicat fa uns dies en format digital i en vinil, és el debut com a compositor en solitari i va nàixer com un intent de fer revifar les seues plantes i, pel camí, trobar respostes personals. Un diàleg sonor i sanador amb la natura, un intercanvi entre música i botànica enriquit amb la participació de diversos músics i productors.

Un dia, Jordi Sapena (Gandia, 1984), es va baixar d’un tren en marxa, un autèntic transatlàntic de l’escena valenciana com La Habitación Roja, formació en la qual s’havia integrat després de treballar com a tècnic i músic d’acompanyament. Un canvi de ritme que no el va allunyar del que més li agrada: va continuar tocant en Capricornio Uno, formació que acompanya en directe artistes com Soledad Vélez i Chucho. I també ha tocat amb artistes com Senior i Tórtel o ha fet bandes sonores per a À Punt. Salve Monstera, tanmateix, és un gir cap a uns altres territoris, produït per un fet vivencial molt concret.

“Se’m morien les plantes i no sabia per què. Així que vaig tindre un moment de catarsi i vaig pensar que podia curar-les fent música amb els recursos que tenia a l’abast”, explica. Va nàixer una mena de banda sonora que feia companyia a les plantes quan no hi havia ningú a casa. Fent les composicions a estones, quan podia, gaudint del joc amb els teclats i els sintetitzadors.

En el rerefons de tot plegat, hi havia la idea de Sapena que tal vegada les plantes captaven el baix to del seu curador, l’aplanament que, en diversos graus, ens havia deixat la pandèmia. “La idea primigènia del disc ve d’intuir que les plantes perceben les emocions de les persones amb les quals conviuen i són sensibles a la música. Potser percebien que la meua vibració era baixeta, ja que en la post pandèmia vaig passar una dura temporada”, relata el músic, fent-se ressò dels estudis que posen en relació la millora de la salut mental amb el contacte i la comprensió de l’entorn vegetal.

La història va tenir un final feliç, perquè la música va actuar com a instrument de sanació en una doble direcció. Les plantes de Sapena reviscolaren. Ell, també. “He fet un disc per salvar les meues plantes, i al remat m’he salvat a mi també”, assegura el músic. El resultat, de pas, és un delicat treball ambiental amb huit peces, cadascuna amb el nom científic d’una planta.

Fotografia: Maria Ramírez

Un viatge de la mà del piano, de les notes altes o baixes, segons el tema, de l’experimentació amb els sons sintetitzats que semblen recollir el cant de les plantes i el remor de fons dels sons de la quotidianitat, en forma de soroll de rentadora o de crits de criatures que es van filtrant entre les capes sonores i les textures, del soroll blanc a la distorsió espectral. Un disc per escoltar amb els auriculars, amb els ulls tancats, per captar tots els matisos. Tot i que, per ser més fidels a l’esperit del projecte, potser és una música que hauríem d’escoltar també compartida amb les plantes de les nostres cases.

Un disc col·laboratiu

Aquest tipus de projectes fan pensar en un músic tancat en el seu món, recorrent en solitari l’aventura amb les plantes. Lluny d’això, Salve Monstera es beneficia de moltes i molt diverses col·laboracions: Alberto Lucendo (Sacromonte), participa en “Aloe vera”, Joaquín i Ángela Pascual (Surfin’ Bichos, Mercromina) posen el seu to en “Epipremnum aureum”, Sais (Jupiter Lion) deixa petjada en “Dracaena fragans” i Ángel Valiente (Karen Koltrane) posa cullerada “Sansevieria trifasciata”. A més, el productor Paco Loco, tota una institució, s’ha encarregat a través de la suma analògica (la mescla de pistes a través d’una taula analògica) d’atorgar un so més orgànic i càlid al conjunt. També hi han participat en aquest projecte gairebé col·lectiu Mario Alberni en el màster, les il·lustracions d’Àfrica Pitarch, el disseny de Jordi Santos, la direcció artística de Maria Ramírez i l’edició de vídeo de Veritat (Pau Mon).

Hi ha més particularitats en aquest projecte, com ara la decisió que el format físic del projecte siga el vinil, la qual cosa “permet estar més en contacte amb el procés creatiu de l’obra”. Altrament, el directe serà com una mena de recomposició de les cançons, no una reproducció més o menys exacta de l’àlbum, la qual cosa farà de cada actuació un espectacle únic. Que recull l’essència dels dies en què Jordi Sapena tocava per fer ballar i reviscolar les seues entristides plantes.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close