El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) arriba a la seva 33a edició com un bàlsam per a l’activitat econòmica del sector musical. Aquesta setmana, Vic ha acollit centenars de professionals durant quatre dies de mercat presencial, després que la darrera edició s’hagués de celebrar en línia en la seva pràctica totalitat.
Hi ha espècies d’insectes que només podem diferenciar entre si pel seu cant. El duet d’electrònica i poesia Jansky no en seria el cas, la seva atrevida posada en escena ja ens alertava dimecres passat de la singularitat d’un projecte no apte per a tots els públics, que anava més enllà del simple cant. Convertits en insectes futuristes, Laia Malo i Jaume Reus van ser els encarregats d’inaugurar el 33è Mercat de Música Viva de Vic amb un projecte que mesclava sons d’insectes reals amb el so electrònic habitual del grup. Les lletres, a més, ens transportaven en un entorn en què la quotidianitat i el diminut món dels insectes es troben. Per crear els temes d’aquest nou treball, el grup ha gravat el brunzit que els insectes fan a la naturalesa i els ha recollit en una biblioteca sonora pròpia. Aquesta iniciativa ha estat premiada als Sound of the Year Awards 2020 (BBC3 – Museum of Sound). Durant el procés d’enregistrament del disc, Reus va descobrir, gràcies a les característiques singulars del seu cant, una espècie de grill mai no registrada a Mallorca. Aquest fet el va fer reconciliar amb el seu passat com a científic.
Per altra banda, un dels plats forts d’aquesta edició del mercat sens dubte va ser l’actuació d’El Petit de Cal Eril, que presentava el seu nou treball N.S.C.A.L.H., acrònim de No Sabràs Com Acabarà La Història. Gairebé mig any després de ser anunciat, el projecte liderat per Joan Pons ha vist la llum. Aquest últim disc de la banda recull nou cançons que exploren les diverses dimensions del temps, des del temps cíclic a l’històric o el perceptiu. Malgrat que a l’àlbum les cançons sonen delicades i aèries, sobre l’escenari el grup les defensa de forma contundent. El concert va servir tant per presentar els nous temes com per descobrir el muntatge de llums que acompanyarà aquesta gira. Durant la presentació també hi va haver temps de recuperar algunes de les cançons del seu anterior treball, Energia fosca (2019), així com alguns dels himnes de la formació, com Amb tu.
L’edició d’enguany del MMVV ha estat marcada per la sensació de recuperació del sector musical. Després de l’anterior certament, marcat per l’obligació d‘haver de celebrar les trobades professionals en format en línia, sembla que hi havia ganes de recuperar una certa normalitat. Malgrat, però, el retorn a l’activitat presencial, les mesures contra la covid-19 segueixen vigents i s’han fet paleses en la decisió de mantenir la plaça Major de Vic sense el seu escenari més icònic.
Tot i això, aquesta nova situació ha provocat que el Mercat teixís vincles amb altres festivals del territori, com l’Eufònic de Sant Carles de la Ràpita, l’Aphònica de Banyoles i l’Altacústica d’Altafulla, que van acollir concerts sota el segell del Mercat.
Dijous la pluja va fer acte de presència, cosa que va provocar el canvi d’ubicació d’algunes de les propostes a escenaris coberts. Una de les revelacions d’aquesta edició ha estat la sevillana Maria Peláe, que amb la seva combinació de flamenc i hip-hop va impactar en el públic del Mercat. La mescla de propostes urbanes amb d’altres d’arrel tradicional sembla que són a l’ordre del dia del sector, com també les bandes d’indie pop liderades per dones. N’és un exemple Marta Knight que després d’una primerenca etapa en solitari s’ha envoltat d’un quartet de músics per defensar els temes que conformaran el seu primer LP.
Al Mercat, però, no només hi podem trobar veus joves, sinó també propostes més que consolidades. Roger Mas, per exemple, per celebrar els seus 25 anys de carrera, va presentar a Vic el seu nou disc d’estudi titulat Totes les flors. En el concert, programat a la sala gran de l’Atlàntida, l’artista de Solsona va interpretar les seves noves cançons i va voler homenatjar un certament que, d’alguna manera, li va obrir les portes a la professionalització. Durant el concert, l’artista es va mostrar distès i, malgrat que el recital no va superar els quaranta-cinc minuts, va tenir temps d’explicar algunes batalletes dels seus passos per Música Viva, així com algunes de les singularitats amagades darrere de la gravació de Totes les flors. El nou treball que ha vist la llum aquesta setmana es presenta com una col·lecció de deu peces noves que tenen en comú una sonoritat mediterrània i optimista. L’humor hi és molt present en temes com Amb la polla i l’ou —dedicat a Carme Ruscalleda— o Mort, qui t’ha mort? —tema inspirat per la tradició andorrana de picar tres cops amb una vara el cap d’un difunt per certificar-ne la defunció.
Divendres va arribar el torn d’Enric Montefusco, que va presentar Viaje al centro de un idiota, un projecte en què l’imaginari fosc de Montefusco es troba amb la poètica visual de Xavier Bover. La proposta es presenta com una rara avis dins de la programació del mercat, per la seva capacitat de presentar una iniciativa musical que trenca amb el format habitual del concert i incorpora imatges potents, com la de Montefusco convertit en home de palla i penjat al centre de l’escenari, imatge que ens remet a un altre tipus d’insecte —la crisàlide que espera la metamorfosi cap a la papallona.
Com ja s’ha dit en parlar de Maria Peláe, la música urbana i el hip-hop ha tingut una gran incidència en aquesta edició del Mercat. En aquest sentit, Rodrigo Laviña, el veterà del hip-hop català, va presentar el seu nou treball acompanyat d’una banda de músics de solvència contrastada, entre els quals destaquen el guitarrista Santi Careta, la trompetista Alba Careta o el bateria Aleix Bou. Una superband que dona una dimensió explosiva a un disc preciosista en què Laviña repassa vinils dels anys 60 i ret homenatge al pop ie-ié català.
Finalment, cal remarcar que les propostes de fora de l’estat no han estat tan presents al Mercat com en passades ocasions. Així i tot hem pogut gaudir de propostes com Ladaniva, banda que busca apropar la música Armènia a altres músiques del món, o el treball intimista de les franceses Birds on a Wire. Aquesta darrera formada per Rosemary Standley —cantant dels Moriarty— i la violoncel·lista Dom La Nena uneixen esforços per crear un espectacle que desprèn una química especial.
També he format part de col·lectius artístics com Morir de Frío i Supterranis.