Música

Una dona estrena al Liceu

El 18 de març de 2023, la compositora Raquel García Tomás es convertirà en la segona dona que estreni una òpera al Gran Teatre del Liceu. Abans d’ella només ho havia fet la valenciana Matilde Salvador, el 1974. Però si no hagués estat per una bomba anarquista, aquest mèrit s’ho hauria endut, setanta anys abans, la barcelonesa Lluïsa Casagemas.

En un moment en què es reivindica, amb força, la visibilitat de les dones en la música, en particular en els àmbits de la composició i la direcció d’orquestra, el Gran Teatre del Liceu acaba de sorprendre amb una notícia d’allò més estimulant: l’estrena absoluta, durant la seva pròxima temporada, de l’òpera Alexina B., de la compositora Raquel García Tomás. Un fet del tot inusual tenint en compte la frugalitat amb què es produeixen les presentacions de nous títols a l’escenari principal del teatre —el darrer va tenir lloc el febrer de 2019 i va correspondre a l’òpera L’enigma di Lea, de Benet Casablancas—, però més encara si es té en compte quantes d’aquestes òperes han tingut darrere una compositora.   

Cartell d’Alexina B., l’òpera de Raquel García Tomás que el Liceu estrenarà el març de 2023.

Al llarg dels seus 175 anys de vida —els acaba de commemorar—, el Liceu ha estrenat nombrosos títols lírics, això no obstant, fins ara, només un d’ells havia estat escrit per una dona, l’òpera Vinatea, de Matilde Salvador. L’obra es va representar l’any 1974 amb gran èxit i la premsa de l’època va destacar àmpliament el mèrit que Salvador fos la primera dona a posar el seu nom al costat dels grans autors del gènere. Així i tot, hauran calgut 48 anys, gairebé mig segle, per tornar a ser testimonis d’un fet semblant. Però la veritat és que aquesta relació podria haver estat molt diferent si una bomba anarquista no s’hagués interposat en el camí de la història.

Una escena de Vinatea, estrenada al Liceu el 19 de gener de 1974. ©Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu / Antoni Ras Rigau.

Una estrena frustrada

El 7 de novembre de 1893 és una data infausta pel Gran Teatre del Liceu.  Aquella nit, jornada inaugural de temporada amb l’òpera Guglielmo Tell, de Rossini, l’anarquista Santiago Salvador va deixar caure, des del quart pis, dues bombes sobre la platea. El terrible atemptat va causar la mort de vint persones i nombrosos ferits en mig del pànic generalitzat del públic que omplia la sala.

Portada d’una publicació francesa que recull l’atemptat anarquista del 7 de novembre de 1893.

A conseqüència del tràgic esdeveniment, el teatre va cancel·lar tota la temporada, que aquell any, precisament, incloïa un títol força singular: l’òpera Schiava e Regina, de la compositora Maria Lluïsa Casagemas (Barcelona, 1873 – Madrid, 1942) que, d’haver pujat a escena, s’hauria convertit en la primera òpera escrita per una dona que es representava al Liceu i també a Espanya i, a més, la primera òpera d’autoria femenina que programava un teatre important europeu. Amb un llibret en el llindar de l’àmbit fantàstic —un enrenou amorós ambientat a la llegendària Pèrsia—, l’obra oferia l’atractiu afegit de la joventut de la seva autora, que havia començat a escriure-la amb només 17 anys. Alumna de composició de Francesc de Paula Sánchez, Casagemes va ser autora d’un centenar d’obres i aquesta òpera, en concret, va rebre un reconeixement a l’Exposició Universal de Chicago de 1893.

Lluïsa Casagemas, autora de l’òpera Schiava e Regina, que hauria d’haver-se estrenat al Liceu durant la temporada 1893-94.

Se sap que el Liceu va tenir la intenció d’oferir Schiava e Regina l’any següent, però la davallada de públic que es va produir arran de l’atemptat va portar al teatre a apostar per títols més populars. El que sí que tingué lloc va ser una estrena parcial de l’obra al Palau Reial de Madrid, sota l’auspici de la reina Maria Cristina i la infanta Isabel, i la presentació, en versió de concert, del segon acte, al Conservatori del Liceu, el 1896.

La partitura es va considerar perduda durant dècades, fins que el 2017 la soprano Maria Teresa Garrigosa va localitzar-la en el marc de la investigació que desenvolupava per a la seva tesi doctoral sobre Compositores catalanes del segle XIX. La troballa va permetre escoltar alguns passatges de l’obra interpretats per la mateixa Garrigosa i el tenor Jordi Cortada, acompanyats al piano per Alan Branch, al Teatre de Sarrià, el 27 d’octubre del mateix any.

De Salvador a Salvador

Va ser així com la valenciana Matilde Salvador i Sagarra (Castelló de la Plana, 1918 – València, 2007) —la coincidència de cognom amb l’home que va canviar la història artística del Liceu és també singular— es convertí, el 19 de gener de 1974, en la primera dona que estrenava una òpera a l’escenari de les Rambles. Ho va fer de la mà de Vinatea, obra de caràcter històric, amb llibret del poeta Xavier Casp, que narra la gesta d’un heroi popular del segle XIV, Francesc de Vinatea, quan s’enfronta a l’absolutisme del rei Alfons III, el Benigne.

La compositora valenciana Matilde Salvador, autora de Vinatea, primera òpera escrita per una dona que s’estrenà al Liceu, el 1974.

Salvador, que ja havia presentat al Liceu un ballet, El sevillano esquivo, l’any 1960, triomfà àmpliament amb la seva obra, que arribà a Barcelona en una producció netament valenciana: dirigia l’orquestra el mestre d’Elda Gerardo Pèrez Busquier; de la posada en escena s’encarregà el director teatral Josep Maria Morera i els decorats i vestuari els dissenyà el pintor Joaquín Michavila. Amb una vintena de personatges, els papers principals els van interpretar el baríton Pere Farrés (Vinatea); Isabel Fité, com la seva dona, Jacmenta; el tenor Dalmau González com Nicolau, fill de Vinatea; Rosa Maria Ysàs, com la reina i un jove Joan Pons, en els inicis de la seva carrera i encara cantant en la tessitura de baix, com el cavaller Giner Rabassa.

“Es tracta d’una partitura bellíssima, escrita amb gran sinceritat i força […] Es tracta de música jove, moderna, de la nostra època, però totalment modal […] una música autènticament valenciana i d’esperit mediterrani”, explicava el director d’orquestra, Gerard Pérez, abans de l’estrena, que es desenvolupà a teatre ple i amb una nodrida representació d’autoritats del País Valencià.

El compositor Xavier Montsalvatge, en la seva funció de crític musical, va escriure a La Vanguardia del dia 22 de gener que “Matilde Salvador ha sabido soslayar los múltiples peligros que entrañaba el motivo literario gracias, primeramente, a su talento compositivo […] Cada episodio de la narración está musicalmente descrito con sobriedad, sin el mínimo efectismo y con recursos de curiosas formas armónicas y cadencias modales que dan a la partitura una constante suavidad […] La música es fiel a los principios tonales y perceptiblemente femenina, sin carecer de nervio”.

El Gran Teatre del Liceu a finals del segle XIX.

Ara, gairebé mig segle després, l’obra d’una altra creadora tornarà a pujar a la sala principal del teatre. Serà del 18 al 22 de març de 2023 quan Raquel García Tomás, Premi Nacional de Música 2020, presenti la seva Alexina B, una història basada també en fets reals però molt més propers per a l’espectador. Amb llibret d’Irène Gayraud, l’obra recupera la història d’Adélaïde Herculine Barbin, una persona intersexual, allò que abans s’anomenaven hermafrodites, nascuda a França l’any 1838. En una societat on l’acceptació de la diferència era complicada i l’heterosexualitat la norma, Alexina es reivindica com a home i canvia de sexe legal per esdevenir Abel Barbin. En definitiva, una història de lluita per la identitat i el reconeixement semblant, en la seva essència, a la que han hagut de lliurar les dones al llarg de la història per veure reconeguts el seu talent i la seva creativitat.

Ana Maria Dávila
Periodista, titulada per la Pontificia Universidad Católica de Chile. Especialitzada en periodisme musical i cultural ha treballat per als diaris El Periódico, Avui, El Observador i El Mundo de Catalunya. Activa divulgadora de la música catalana contemporània, col·labora amb diferents institucions culturals del país i és autora de la biografia oficial de la pianista Maria Canals (Maria Canals i Barcelona, 2015) i coautora de Peralada. L'escenari de les emocions (2013) i Compositors d'avui. Guia de la música contemporània a Catalunya (2008), entre altres publicacions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close