Música

Ven’nus: qualsevol temps present és millor

La jove cantant i compositora de Sabadell Valèria N. Saurí es va donar a conèixer l’any 2021 amb el nom artístic de Ven’nus, en plena pandèmia, amb un EP que apuntava alt, ‘Naixement‘. Dos anys més tard, amb una crisi personal i alguns singles pel mig, apareix un primer llarga durada, ‘Bocaterrosa’ (Halley Records), un treball de composició i producció conscienciós, d’una maduresa i uns acabats absurdament bons. Que deixen en evidència els discursos sobre la suposada superioritat estètica de la música del passat.

Potser ja hi havia indicadors anteriors, però la pandèmia i postpandèmia està sent, segurament, un dels períodes culturalment més productius de la història. Ni dedicant les 24 hores dia a fer-ne seguiment, podríem absorbir totes les novetats interessants que generen els diferents camps de la creació. També és cert que cal destriar el gra de la palla, que el soroll de fons és molt gran. I no és fàcil. Potser per això alguns vam passar per alt aquell Naixement amb el qual la sabadellenca apuntava maneres i que, simbòlicament, incloïa una col·laboració amb Socunbohemio, «Raig de llum», un altre a qui l’etiqueta «precoç» li fa curt.

Abans i després, un reguitzell de singles, amb el ritme contemporani de publicació que prioritza anar repartint els impactes d’acord amb els nous hàbits de consum per píndoles. Una manera, en tot cas, de garantir que els projectes nous es van donant a conèixer, van creixent.

La coberta del disc.

Cançons amb les quals Valèria ha anat afinant la punteria i definint la seua veu, que s’ha acabat concretant en un pop d’ampli espectre, mestís i fugint dels compartiments estancs —com s’entén ara i com transmet la mateixa estètica indefinible de l’artista— que no acaba d’enviar del tot les guitarres al racó de l’oblit, però prioritza els detalls electrònics i el tractament digital de les veus. La qual cosa no seria dir molt (hi ha projectes a cabassos amb més o menys aquestes coordenades), si no afegim un olfacte de gos perdiguer per a la producció i els seus detalls, una veu bonica i enèrgica i una notable inspiració compositiva, musical i textual.

Bocaterrosa, el títol, fa referència als dies de decaïment, de pegar els nassos al coixí i pregar perquè passe la tronada. La jovenívola i desafiant coberta, la força i el contingut de les cançons, revelen que Ven’nus no va tardar massa a traure el cap i enllestir un àlbum complet que, en el seu cas, és el debut en llarga durada. Estirant el fil d’un primer tema, «Nena», sobre la intolerància i la identitat de gènere, d’aquells que serveix per reflexionar i ballar. Un tall farcit dels detalls de la robusta producció d’André Nascimbeni en col·laboració amb la mateixa Valèria.

El videoclip de “Nena”.

El disc comença amb la delicada «Àguila», una metàfora sobre l’abandonament del niu en què veus sintetitzades i teclats diàfans i guitarres límpides conviuen amb naturalitat. Més efervescent és «Guerra», una cançó que és en realitat un cant lluminós a concòrdia interpersonal que s’acull a uns referents sorprenents en una artista de 22 anys: fragments de la cançó «Al Vent» de Raimon al costat de versos de Maria Mercè Marçal en la veu d’una gran dama de la interpretació, Montse Carulla. Tot, amb una música de fons que sona a neosoul, cançó d’autor mediterrània i ves a saber quines coses més. Perquè té alguna cosa aquest Bocaterrosa és que no admet un etiquetatge fàcil.

Tampoc no importa. Si hi ha algú en el planeta que encara escolta els discos de cap a fi, podrà gaudir d’un segment deliciós, amb l’urban sound ballable «D’estoc», l’ambient encisador de «Xiuxiueig» i la seua bonica lletra sobre la sinceritat («Les coses clares i els ulls grans») i, per sobre de tot, un dels grans moments del disc, «Mugró», amb Meritxell Neddermann, un tema ambiental amb les veus magníficament trenades, però que destaca també per la saviesa que destil·la: «No vull que em sentis / vull que m’escoltis (…) / No vull que em cuidis / si no saps cuidar».

Fotografia promocional de Ven’nus @Arnau Vadell

Parlàvem adés de col·laboracions, tret d’alguna proposta desendreçada o menys meditada, quasi mai no són casuals. Veure en els crèdits una de les germanes Neddermann al costat d’intervencions de Ferran Palau («Melic») i Flashy Ice Cream («Diable»), cadascun en talls que s’ajusten als estils respectius, revela la manera en què Ven’nus ha dispersat els seus interessos artístics, per a bé. Perquè si «Melic» és tota una delicatessen, «Diable» és un tema irresistible, ben escaient per tancar el disc, amb un altre homenatge vintage inclòs, l’Stevie Wonder de «I just called to say I love you». Que conté a més una imatge preciosa: «Dos peixos de colors atrapats en una peixera».

Un tancament en alt. Molt alt. Però tot just la cançó anterior, «Llençols», siga tal vegada la joia més resplendent de l’àlbum, un tall amb una lletra molt bonica sobre canvis vitals («canviaré la forma de viure, / saltaré amb la força del vent, / creixeran de nou les pupil·les / i els llençols faran olor de net») però que sobretot destaca per una sofisticada estructura musical: una primera part més reposada amb encertadíssims arranjaments de cordes amb efluvis de Kanye West i un segon bloc molt més viu, en paral·lel al missatge esperançat que destil·la. Tancada amb les delicades notes d’una guitarra elèctrica.

I no. Qualsevol temps passat no va ser necessàriament millor.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close