Arts visuals

Músiques i Portades: l’evolució d’obres pictòriques famoses en forma de portades de discos

En l’anterior article publicat, es va fer un petit viatge per un seguit de cançons que destacats músics de tots els temps (Bowie, Cale, Don McLean, McCartney entre altres) van consagrar a quadres o pintors que per un motiu o un altre, els han fascinat. En aquesta ocasió i seguint el rastre de la relació entre la música i la pintura, el protagonista principal és un element estètic amb molt de pes a l’hora de vendre un treball discogràfic. Estem parlant de les portades dels discos. 

Al llarg de la història, artistes visuals de renom internacional com per exemple Dalí, Warhol, Barceló, Banksy, Harring , Outumuro o Catany entre altres, han participat en aquesta disciplina artística. Per altra banda, una altra modalitat de tipus de portada molt habitual són les que es basen en olis mundialment reconeguts però, en aquesta ocasió, modificats acords a la imatge i els missatges que vol transmetre el disc en qüestió.

El primer exemple clarificador d’aquest tipus de modalitat de portada el trobem en el disc de l’any 2008 que va catapultar definitivament la banda britànica Coldplay a l’estrellat definitiu: Viva la Vida Or Death And All His Friends. La seva corresponent portada, obra del dissenyador gràfic Tappin Gofton, és una recreació del famós quadre la Liberté Guidant Le Peuple d’Eugène Delacroix. Al centre de la tela, apareix inserit un “Viva La Vida” traçat  amb un pinzell de color blanc i imitant brotxades de pintura.  El lligam amb la història de l’art no acabi aquí. L’ombra de Frida Kahlo i en especial la seva darrera pintura Viva la Vida elaborada pocs dies abans de la seva mort l’any 1954. Segons el mateix Chris Martin (líder de Coldplay), a partir d’una visita al Museu Frida Kahlo de Coyoacán (Mèxic), es va quedar fascinat per aquesta tela. Per aquest motiu va compondre el tema Viva la Vida a partir de les paraules inserides en una síndria situada a la part inferior central d’aquest oli sobre masonita.

La portada de “Viva la Vida Or Death And All His Friends de Coldplay(2008) està inspirada en La Liberté Guidant le Peuple d’Eugène Delacroix (1830)

A finals de la dècada dels 60’s i durant tota la dels 70’s, és a dir l’època daurada de les portades més icòniques de la història de la música, forces portades van ser elaborades a partir de famosos quadres exposats en els principals museus mundials.

René Magritte és sense dubte un dels pintors que més han fascinat als músics. A part de cançons dedicades a ell, els seus quadres també han inspirat diverses portades.

El primer exemple el trobem l’any 1969 amb  Beck-Ola, l’àlbum de debut de The Jeff Beck Grup, la banda liderada per virtuós guitarrista britànic Jeff Beck. A la seva respectiva portada, es pot contemplar una gegantesca poma verda en una habitació clarament inspirada en l’oli La Chambre d’Écoute que Magritte va pintar una dècada abans. 

La poma de Beck-Ola de The Jeff Beck Group (1969) està clarament inspirada en La Chambre d’Écoute de René Magritte (1952)

Un any abans, George Harrison va publicar Wanderwall Music, el seu disc de debut en solitari. La seva portada, obra de l’artista nord-americà, Bob Gill, és tot ella un clar homenatge a l’estil surrealista de Magritte. En ell es percep un home amb un vestit negre separat per una paret de maó vermell i a l’altre costat d’ella, es percep un grup de donzelles índies banyant-se alegrament.

La pintura impressionista també ha fet petjades al món del rock.

El juny del 1976, Rod Stewart va publicar A Night On The Town, el seu setè disc i un dels seus més exitosos treballs gràcies a temes com Tonight’s The Night o la versió de The First Cut Is Deepest de Cat Stevens. La portada original hi apareix Rod Stewart amb un barret de palla i una copa de xampany. Com va definir el mateix Stewart, estem segurament davant d’una de les pitjors portades realitzades mai. En canvi, el contrast el trobem en la seva contraportada. Tota ella és un clar homenatge a Bal au Moulin de la Galette que Pierre Auguste Renoir va pintar l’any 1876. En el centre de la contraportada, podem percebre un Rod Stewart al més pur impressionista.  Com a tall d’anècdota, quan algun seguidor demana que li firmi un exemplar d’A Night On The Town, Rod Stewart normalment escull aquesta contraportada.

Ens traslladem a l’any 1977, quan The Damned, conjuntament amb Sex Pistols i The Clash les tres bandes precursores del moviment punk al Regne Unit, va publicar Music For Pleasure. La seva corresponent portada va ser encarregada al dissenyador Barney Bubbles. Bubbles era un gran seguidor de Kandinsky i per aquest motiu  va voler homenatjar al seu gran ídol. El resultat és una portada que recorda la tela Composició 8 amb l’afegit del  nom de la banda i els retrats dels seus components.

Finalment, per tancar la gloriosa dècada dels 70’s, un dels grups punters del rock simfònic és sense mena de dubte Pink Floyd. Les portades de Pink Floyd van ser obra d’Hipgnosis, un col·lectiu de dissenyadors gràfics anglesos. Encara que oficialment no ho hagin afirmat mai, les portades dels mundialment famosos Wish You Were Here i Animals recorden a Giorgio de Chiricco i en especial la tela Piazza di Italia.

Les portades Wish You Were Here (1975)”i “Animals”(1977) ,“dos discos claus de Pink Floyd, recorden Piazza di Italia de Giorgio De Chiricco (1952)
Les portades Wish You Were Here (1975)”i “Animals”(1977) ,“dos discos claus de Pink Floyd, recorden Piazza di Italia de Giorgio De Chiricco (1952)

Després d’una dècada dels 80’s amb altres estils de portades i no relacionades amb la pintura clàssica o referents artístics, en la dècada dels 90’s i sobretot aquest inici del Segle XXI, hi ha un cert ressorgiment a l’hora de recuperar aquest tipus de portada.

La banda britànica de rock The Stones Roses van debutar l’any 1989 publicant un disc de títol homònim. A banda de ser catalogada com un dels millors àlbums de la història de la música al Regne Unit, va captar també  l’atenció  la seva portada clarament inspirada en l’expressionisme  abstracte en especial la tela Lavander Mist de Jackson Pollock.

Pel seu disc de debut homònim The Stones Roses (1989)es van inspirar en Lavander Mist de Jackson Pollock(1950)

El setembre del 1991, la banda americana d’ hard rock , Guns ‘N’ Roses van sorprendre publicant en un mateix dia dos treballs que s’han convertit claus en la seva carrera. Estem parlant dels arxifamosos Use Your Illusion I i Use Your Illusion II. Les seves respectives portades amb un noi jove escrivint recolzant-se a les seves cames creuades i en un segon pla una figura d’adult rumiant són un clar homenatge a L’Escola d’Atenes de Raphael.

Les dues portades d’Use Your Illusion de Guns ‘N’ Roses(1991) són un clar homenatge a un fragment de la majestuosa Escola d’Atenas de Rafael (1510-1512)

Viatgem  l’any 1993 quan la banda canadenca Crash Test Dummies van triomfar mundialment gràcies al seu disc God Shuffled His Fet i en especial el seu single Mmm Mmm Mmm Mmm. Per la seva respectiva portada, van recórrer a Ariadna i Baco de Tiziano amb l’afegit de modificat alguns personatges amb les cares dels músics de la banda.

Un cas reconegut de cantant i pintora el trobem amb la cantautora canadenca Joni Mitchell. Mitchell ha elaborat sempre ella mateixa les seves portades. Pel seu quinzè treball, Turbulent Indigo (1994) Mitchell es va autoretratar en un clar homenatge a l’Autoretrat amb l’orella embenada i la pipa que Van Gogh va pintar l’any 1889.

Ja als anys 2000, quatre destacats treballs discogràfics han seguit utilitzant el recurs d’aquest tipus de portades.

El primer de tots el situem  l’any 2000. El jove duet de rock alternatiu The White Stripes van publicar el seu segon treball per títol De Stijl en homenatge al moviment artístic holandès dels anys vint del S. XX amb Piet Mondrian com a figura més destacada del moviment. Com no podia ser menys, la portada de Die Stijl és un clar homenatge a les teles de Mondrian.

El moviment artístic holandès Die Stijl i en especial Mondrian van inspirar The White Stripes.

Cinc anys més tard, l’any 2005, la banda escocesa d’indie pop  Franz Ferdinand publicaven el seu segon treball. Tot un repte per ells després d’assolir l’èxit mundial amb el seu disc de debut per títol homònim que contenia excel·lents cançons com per exemple Take Me Out o Jacqueline. Per l’ocasió, a part de repetir amb èxit la seva fórmula gràcies a temes que ja s’han convertit en himnes generacionals, la seva icònica portada és una aclucada d’ull als cartells de propaganda soviètica ideat per Rodchenko.

Franz Ferdinand amb You Could Have It So Much Better (2005)van buscar clarament la inspiració en els cartells de Rodckenko (1924)

Els nostres penúltims convidats de l’article són la banda de Seattle, Fleet Foxes. L’any 2008 van debutar amb un sorprenent i curiós treball per títol homònim. Tant els temes com la seva portada van ser molt ben rebuts tant per la premsa especialitzada com pel públic. La seva portada és una recreació d’un fragment del majestuós en tots els sentits Els Proverbis  Flamenc de Pieter Brueghel El Vell. Segons Robin Pecknold (cantant, guitarrista i líder de la banda) aquest barreja entre la imatge bucòlica i els elements estranys que van apareixent quan un percep atentament l’obra el fascina. Aquesta mateixa filosofia és transmès per la banda en el disc.

Per últim, per acabar aquest repàs, la nostra darrera protagonista és segurament una de les grans i polèmiques dives del pop avui en dia. Estem parlant de Lady Gaga.

L’any 2013 amb el seu tercer treball titulat ARTPOP , Lady Gaga va assolir el número 1 mundial. ARTPOP conté una provocativa portada realitzada pel carismàtic pintor i escultor, Jeff Koons. Tota la portada en sí és un collage d’aire renaixentista que inclou retalls de l’escultura de Bernini Apolo i Dafne així com el Naixement de Venus de Botticelli més una estàtua amb la fisonomia de la mateixa Lady Gaga portant perruca rossa, i tapant-se les seves parts més íntimes.

Eduard Sant Chalois

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close