Arts visuals

Nadales de la segona avantguarda catalana

L’art de la nadala –targetes de felicitació impreses– té una llarga tradició a Catalunya l’esclat de la qual tingué lloc a finals del segle XIX gràcies als avenços de les tècniques d’impressió. Si ens situem en els temps foscos de la postguerra espanyola i amb la catarsi catòlica, apostòlica, romana i militar imposada pel cop d’estat, la lluita dels artistes per crear un nou llenguatge propi arribà també amb les nadales que, per dir-ho així, es convertiren en petits elements de provatures plàstiques.

Veient les possibilitats tècniques i artístiques el dissenyador i impressor Ricard Giralt Miracle va concebre l’any 1949 una sèrie de felicitacions nadalenques que combinaven la tipografia amb obra dels artistes Evarist Mora, Joan Palet i Josep Narro. El concepte s’ha perpetuat: uns textos poètics acompanyats d’una il·lustració. L’estudi Filograf dirigit per Giralt Miracle fou l’editor d’aquestes nadales i el que convocà l’any 1951 el primer concurs de “Christmas” comercials celebrat a Barcelona el qual premiava la idea més original. Fou Joan Josep Tharrats qui guanyà el primer premi dedicant-se de seguida i sistemàticament a l’art de la Nadala guanyant, tanmateix, el 1952, el Premi Hallmark de Christmas de New York. Tharrats escrigué també sobre aquest tema en articles, catàlegs o llibres com Christmas y Felicitaciones de 1953. La Nadala la tractà com un gènere independent centrat en el dibuix i en el collage la qual cosa li permetria innovar variacions de formes i colors, tal com feia en la revista Dau al Set la qual tingué una gran influència sobre molts artistes. Els premis i exposicions de nadales se succeïren durant els anys cinquanta. La majoria dels artistes també investigaven solucions no només tècniques –fototípia, linòleum, xilografia, aiguafort, punta seca, offset, etc.–, sinó temàtiques allunyant-se molts de la iconografia tradicional dels pessebres, pastorets o l’adoració dels reis mags per a aventurar-se en composicions abstractes o de representacions diferents i quan feien temàtica nadalenca ho feien amb el seu propi llenguatge plàstic com ara Esther Boix, Joan Brotat, Rovira-Brull, Manuel Capdevila, Cardona Torrandell, Clavé, Cuixart, Fornells-Pla, García-Llort, Grau-Garriga, Josep Hurtuna, Rey Polo, Joan Ponç, Julià Riu Serra, Ramon Rogent, Maria Sanmartín, Anita Solà d’Imbert, Josep M. Subirachs, Santi Surós, Tàpies, Vila Rufas, Emilia Xargay i un llarguíssim etcètera. La gran majoria, però, feren  tanmateix dibuixos originals i per tant únics destinats a bons amics com fou el cas, de Joan Abelló, Jiménez Balaguer, Hernández Pijuan, Maria Sanmartín o Josep M. de Sucre per anomenar uns quants.

Crítics d’art, institucions culturals  i sales d’exposicions

Per la seva banda, els crítics d’art solien reproduir obres de la seva col·lecció o encarregar els dibuixos i dissenys a artistes amics com fou el cas de Joan Cortés el qual solia demanar gravats a Olivé Busquets o el cas de Cesáreo Rodríguez-Aguilera les nadales del qual les feia la seva dona Mercedes de Prat a l’estil Tharrats amb collages i tècniques mixtes. Institucions com L’Institut Francès de Barcelona que tant va fer pels artistes catalans la dècada dels cinquanta també encarregava les nadales a artistes i dissenyadors del moment. Les sales d’art produïren nadales per a algunes de les quals encarregaven dibuixos als seus artistes o bé, aprofitaven obres d’artistes que havien exposat. La Sala Gaspar té algunes de Jaume Pla, de Todó, de Picasso i de molts altres; la René Metras de Fautrier, de les seves exposicions i composicions tipogràfiques; la sala Syra cada any amb un estil diferent, etc.

Els poetes

Escriptors i poetes també conrearen aquest gènere com Rafael Santos Torroella molt sòbries, amb poemes o cançons de la seva mà  i algunes amb dibuixos de llur col·lecció; les de Rosa Leveroni, per exemple, dels anys quaranta amb poemes manuscrits inèdits i amb gravats il·luminats a mà amb il·lustracions els temes de les quals eren més conservadors com campanes amb garlandes o arbres de Nadal.  J.V. Foix practicà també la Nadala, unes plaquetes amb un poema i amb la intervenció plàstica d’alguns dels seus amics artistes com foren Dalí, Obiols, Tàpies, Cuixart, Guinovart o Ponç entre altres. Fou J.V. Foix el que va veure més clar el significat polític de la felicitació nadalenca catalana. El 1960 el poeta publicà el volum Onze Nadals i un Cap d’Any en el qual recollia algunes de les seves nadales. En època de l’anomenada primera avantguarda catalana, el 1935 el poeta publicà a La Publicitat (10 desembre) l’article “Bells ‘Christmas’ en català”, en el qual la nadala li serveix per a vindicar l’ús del català en tota activitat quotidiana, un article aquest que malauradament bé que podria haver estat escrit avui mateix i per a Temps de les Arts perquè continuem igual que aleshores, demanant perdó per l’ús de la nostra llengua. Aquesta tasca de catalanització la celebrà J.V.Foix amb l’aparició de Christmas propis els quals fins ara es feien en anglès, editats per Gustavo Gili amb el procediment de la fototípia i dibuixades per artistes com Grau-Sala, Josep Obiols, Enric C. Ricart,  Muntanyola, Jaume Pla, Ángeles Santos, etc., o que reprodueixen pintures nadalenques de mèrit. “Són, –escriu– acolorides a mà pels mateixos artistes i impreses a Barcelona amb la llegenda en llengua nacional. Voleu més? Una delícia de targetes nadalenques catalanes editades segons el gust exigent dels bibliòfils. És, doncs, una nova contribució ben apreciable, a la tasca de catalanització radical de la nostra terra”.

Nadala de Rosa Leveroni amb poema manuscrit, desembre de 1943. Xilografies acolorides a mà sobre paper,

Els bibliòfils i col·leccionistes

Aquest grup, el dels bibliòfils i col·leccionistes d’art foren molt proactius en la confecció de nadales. La majoria dels membres de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona creada l’any 1944 imprimien amb aquesta exigència bibliòfila prescrita per J.V. Foix una nadala a l’any destinada als altres socis. Així, trobem, per exemple, les nadales del soci enquadernador Emili Brugalla algunes de les quals tractaven el tema de la divulgació de l’art de l’enquadernació o les del bibliòfil i col·leccionista de teixits Ricard Viñas Geis el qual acudia normalment a l’artista Ricard de Campmany per felicitar el Nadal amb un estil molt conservador i sempre amb la representació convencional del pessebre. Nogensmenys importants foren les nadales de l’editor, bibliòfil i col·leccionista d’art J.B. Cendrós la majoria de les quals també exaltaven el catalanisme polític i artístic que reclamava J.V. Foix. Una de les més importants de Cendrós com a aportació de coneixement fou la de l’any 1960 escrita per ell: Picasso, traductor de Maragall. Divagacions artístico-bibliofíliques entorn del centenari de Maragall, il·lustrat amb obres de la seva col·lecció bibliogràfica i artística. De col·leccionistes, anomenarem només al psiquiatre Joan Obiols el qual encarregava dissenys als seus amics artistes com fou el cas de Tharrats per a la nadala de 1956. Tot un art el de la nadala i motiu de col·leccionisme gràfic. Bon Nadal.

Tècnic de la Biblioteca de Catalunya des del 1996, llicenciat en Humanitats i doctor en Història de l'Art es dedica a la recerca sobre el llibre com a objecte d'art, l'enquadernació artística i les arts gràfiques. Investiga així mateix sobre les arts plàstiques de finals segle XIX fins a l'art de postguerra, català i canari, del segle XX. És autor de varis llibres i curador d'exposicions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close