Dansa

Naturalesa ballada: Festival Dansàneu

L’edició 2020 del Festival de les Cultures del Pirineu s’ha traslladat a l’última setmana d’agost per l’actual situació de pandèmia. Però manté intacte el seu principal objectiu: el suport als creadors del país, mentre que es reivindica el patrimoni natural i artístic de les Valls d’Àneu. S’arriba així a la 29a edició, amb la voluntat de seguir esdevenint un Festival on la dansa troba una privilegiada comunicació amb els seus acompanyants habituals: la música i l’espai.

Enguany amb propostes fortament vinculades amb l’experiència que ens ha tocat viure; des de la serenor d’aquell entorn paisatgístic; i amb noms propis de referència. Naturalesa ballada: la que ens envolta, amb la seva fortalesa; i de la qual en formem part, amb les nostres febleses. És el Festival Dansàneu

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Espectacle inaugural: Roberto Olivan, diumenge 23 d’agost

Pocs artistes han sabut connectar millor la seva obra creativa amb l’entorn natural. Des de Tortosa, d’on és originari, però sobretot cada juliol des del Festival Deltebre, centre internacional de formació i exhibició de la dansa, a excepció de l’edició d’enguany que ha estat anul·lada. En les seves obres coreogràfiques, Olivan recerca al voltant de la frontissa d’unió entre els humans i la naturalesa: apostant perquè són compatibles en el seu desenvolupament; exigint una sincronia que el medi ambient fa temps reclama; relligant tradició i modernitat. A l’Església de Santa Maria d’Àneu d’Escalarre presentarà l’espectacle inaugural: “Inferno V.I.P.” És característica d’aquest ballarí i coreògraf la forta càrrega reflexiva que impregna als seus treballs. Plantejat com a encàrrec per al Festival, pocs mesos després de l’experiència de confinament i amb la certesa que encara no ens n’hem sortit del tot, apel·la com mai a la meditació personal, a mudar de pell. Ens ho explica ell mateix en aquest àudio:

Roberto Olivan en la presentació de la programació del Dansàneu al MNAC el mes de juny. Foto: Joan Blanco
Roberto Olivan en la presentació de la programació del Dansàneu al MNAC el mes de juny. Foto: Joan Blanco

Estrena de Les Impuxibles – Clara Peya i Ariadna Peya, dimarts 25 d’agost 

Les seves són peces descarnadores. Ho són per la música intensa i translúcida de la pianista Clara Peya. També per la dansa penetrant i lluminosa de la coreògrafa i ballarina Ariadna Peya, acompanyada en aquesta ocasió per Marc Soler i que presentaran al Recinte firal d’Esterri d’Àneu. A partir del disc “AA (Analogia de l’A-mort)” es demanen sobre les relacions. En especial sobre l’acceptació de les contradiccions en el procés de créixer: “Des-espera”. Amb el context de les parelles home-dona on ell és més jove i ella significativament més gran; volen aprofundir en allò que s’espera de nosaltres, o del que no. El mateix joc de paraula del títol dona pistes sobre aquesta intenció. Però segur que la recent experiència viscuda com a societat, afegirà noves lectures i interpretacions. Aquesta és un altre dels encerts de les seves propostes: des d’històries particulars, convoquen a la consciència col·lectiva. Escolteu aquí unes paraules seves on ens ho expliquen:

Montserrat Selma protagonitzarà un doble programa al Festival Dansàneu. Fotografia: Jordi Vidal.

Programa doble de Montserrat Selma, dijous 27 d’agost

És una de les intencions del Festival generar espais de trobada entre estils de música i llenguatges de dansa diversos. I ho fa amb encàrrecs específics. És el cas de Montserrat Selma, especialista en dansa espanyola i flamenc. Des de Temps de les Arts ens hem posat en contacte amb ella perquè ens expliqui una mica més sobre aquest singular programa doble. Ens diu que les setmanes prèvies a la presentació hauran de fer un bon intensiu perquè la situació de confinament va aturar una mica el projecte. De seguida que Rut Martínez i Ribot, Directora del Festival, li va fer la proposta, va pensar en la violinista Marie Perera, amb qui havia coincidit abans ballant peces d’Ástor Piazzola: “crec en la força d’aquestes sumes i volem parlar de tot el que ens ha remogut aquesta experiència dels darrers mesos, des d’una lectura íntima.” En el cas del tango i la dansa espanyola, seria fàcil trobar la connexió rítmica per a aquell treball conjunt. El repte per a aquesta ocasió tindrà lloc amb música clàssica: “estem decidint la peça més adequada: és un treball d’investigació, buscant encaixar els moviments i adaptar-los.” La segona part d’aquest programa doble, que es presentarà al Recinte firal d’Esterri d’Àneu, tindrà lloc acompanyant El petit de cal Eril. En particular amb peces del disc “Energia fosca”: composicions amb una forta càrrega espiritual, de contrastos entre elements a priori contraris, on “no vull renunciar a fer servir el taconeig” -ens diu Montserrat- “hi haurà tota una part més improvisada, més rítmica, on crec que això serà del tot possible; fins i tot em penso que podré fer servir les castanyoles.”

Aquestes són només tres propostes, ben destacables, de la programació del Festival Dansàneu de Cultures del Pirineu. És la naturalesa ballada: música, dansa, paisatge, espais singulars i reflexions compartides sobre l’actual moment.

Jordi Sora
Jordi Sora: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close